Pujada històrica dels tipus d'interès als EUA per frenar l'escalada de preus

BarcelonaLa Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha apujat 0,75 punts percentuals els tipus d'interès bàsics, la pujada més forta registrada des del 1994, amb l'objectiu de frenar l'escalada de preus que afecta l'economia nord-americana, segons ha informat aquest dimecres la institució.

Al mes de maig, el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès, l'òrgan intern que marca la política monetària) ja va incrementar els tipus en 0,5 punts percentuals, des de la franja entre el 0% i el 0,25% fins a la franja entre el 0,75% i l'1%, després d'una primera pujada d'un quart de punt ja al març. Amb el nou augment del preu del diner anunciat aquest dimecres, els tipus se situen entre l'1,5% i l'1,75%. A diferència d'altres bancs centrals, com l'europeu, la Reserva Federal no marca una única xifra sinó que deixa un marge de 0,25 punts als tipus bàsics.

Els tipus bàsics són els interessos que els bancs centrals cobren als bancs per prestar-los diners. Això fa que, si els tipus pugen, els bancs hagin de cobrar més interessos als crèdits que donen als seus clients. És a dir, un augment dels tipus encareix el crèdit per a les famílies i les empreses, la qual cosa redueix el consum i la inversió. Amb menys consum, les empreses es veuen obligades a reduir els preus dels seus productes per mantenir els volums de vendes.

No obstant, un increment dels interessos i la consegüent caiguda del consum té com a contrapartida que l'activitat econòmica se'n ressent. És per això que no tots els economistes veuen la mesura amb bons ulls, sobretot després de la contracció de l'economia nord-americana registrada el primer trimestre d'aquest any, que va agafar per sorpresa el govern. El fet que la recuperació es pugui veure estroncada per les pujades de tipus ha portat institucions com el Banc Mundial a advertir dels perills d'un escenari d'estagflació, és a dir, d'inflació alta combinada amb estancament econòmic.

El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, ha indicat en la roda de premsa posterior a la trobada del FOMC que es tracta d'un increment "inusualment gran" però justificat per l'encariment del cost de la vida: El mes passat els preus dels béns i serveis de consum als EUA van créixer un 1% en un mes i un 8,3% en comparació amb un any enrere, la xifra més alta en quatre dècades. "La inflació ens ha tornat a sorprendre a l'alça", ha comentat. Tanmateix, Powell també ha avisat que els increments de 0,75 punts "no seran comuns". Però els colls d'ampolla causats pels confinaments imposats a la Xina i la invasió russa d'Ucraïna, que ha disparat el cost de l'energia, conviden la Reserva Federal a treballar amb un escenari d'inflació alta durant els dos anys vinents.

Powell ha assegurat que l'organisme farà "tot el possible" per frenar les pujades de preus, tot i que també ha admès que el creixement i la inversió s'estan "alentint". Malgrat això, creu que "és essencial que abaixem la inflació", ha declarat. "No estem intentant provocar una recessió", ha dit -una referència velada a les mesures aprovades als anys 80-, però sí que ha insistit que cal aturar la inflació, perquè les escalades de preus danyen el poder adquisitiu dels ciutadans i fan que l'economia "no funcioni bé".

Diferències amb la zona euro

La Fed, com es coneix popularment la institució, és un dels bancs centrals que més han apostat per apujar els tipus, una decisió que de moment el BCE ha anat ajornant fins dijous passat, quan va avançar un increment de 0,25 punts per al mes de juliol i possibles noves pujades al setembre. La raó darrere de les diferències, però, és que, tot i ser incompleta, la recuperació de la pandèmia ha sigut més forta als EUA que a la zona euro, on per exemple Espanya encara no ha recuperat els nivells d'activitat econòmica del quart trimestre del 2019, l'últim sense covid.

Els dos bancs centrals van ser agressius en el desplegament d'estímuls com a resposta a la pandèmia, però en l'àmbit fiscal el govern nord-americà va anar molt més enllà que la Unió Europea i els seus estats membres, tant amb Donald Trump com a president com, sobretot, quan Joe Biden el va substituir. Això ha provocat que la sortida de la crisi hagi sigut més ràpida als EUA que al Vell Continent.