Pujada històrica dels tipus d'interès: el BCE els eleva en 0,75 punts per combatre la inflació

BarcelonaEl Banc Central Europeu segueix enfocat a combatre la inflació amb la seva principal eina, els tipus d'interès. La institució ha anunciat aquest dijous una pujada històrica dels tipus de 0,75 punts, fins a situar-los en l'1,25%. Aquest increment, inèdit en la història de l'euro, arriba després que al juliol ja apliqués un augment del 0,5%, el doble del previst. És la segona pujada de tipus que aplica el BCE des del 2011, ja que des d'aleshores només els havia abaixat o mantingut en un mínim històric del 0%. El consell de govern del BCE estava dividit entre un augment agressiu de 0,75 punts percentuals i un de mig punt, més moderat, en línia amb les últimes recomanacions de l'economista en cap de l'organisme, Philip Lane. Tot i així, la seva presidenta, Christine Lagarde, ha assegurat que la decisió ha sigut unànime encara que hi havia diferents punts de vista a la discussió.

L'objectiu primordial del BCE és que la inflació es torni a situar en el 2% i la dirigent ha sigut ben clara en insistir diverses vegades que hi haurà més pujades de tipus fins que l'IPC (actualment per sobre del 9% a l'eurozona) baixi de nou a aquests nivells. Simultàniament, el BCE ha publicat una actualització de les seves previsions per a la zona euro que mostren un clar empitjorament de la inflació esperada.

Des del juliol passat, el BCE ha optat per no avançar les decisions que prendrà i, per contra, anirà decidint "reunió a reunió" en funció de la informació disponible. Lagarde ha destacat la importància de dirigir la seva política monetària en funció de les xifres més actualitzades, ja que el context geopolític és molt volàtil i la data de caducitat de les previsions més curta. "El mercat ja descomptava una pujada com aquesta i n'espera més durant el pròxim any", valora Xavier Brun, codirector del màster en banca i finances de la UPF-BSM.

La presidenta del BCE ha apuntat a l'energia com el component principal per explicar aquesta inflació desbocada. Amb les noves previsions, per a aquest 2022 la projecció de la inflació se situa ara en el 8,1% (al juliol era del 6,8%), mentre que l'any vinent estaria en el 5,5% (enfront del 3,5% que es pensava fins ara) i en el 2,3% per al 2024 (dues dècimes més). Així doncs, la dada encara trigaria dos anys a arribar a l'objectiu desitjat pel BCE. Pel que fa a les previsions de creixement econòmic, milloraria en tres dècimes fins al 3,1% per enguany, però frenaria fins al 0,9% l'any vinent (menys de la meitat del 2,1% que es deia fins ara).

Pel que fa al risc de caure en una nova recessió, Lagarde ha assegurat que el seu escenari de referència no inclou aquesta paraula. "Preveiem estancament per a aquest final d'any i el principi de l'any vinent, però no un creixement negatiu per al 2023", ha remarcat. No obstant, en la hipòtesi més pessimista que preveu el BCE –que Rússia talli completament el seu subministrament de gas a Europa i no hi hagi alternatives d'altres productors de l'Àsia o els Estats Units– sí que hi apareix la recessió. "Aquest seria un escenari molt fosc", ha advertit la presidenta de la institució.

De la mateixa manera que la Reserva Federal als Estats Units i el Banc d'Anglaterra al Regne Unit –en els seus casos, a un ritme de pujades més accelerat–, el BCE està utilitzant els tipus d'interès com a mètode per frenar l'escalada de preus. Precisament, Lagarde ha recordat que l'organisme que dirigeix no pot reduir el preu de l'energia, "convèncer un gran actor mundial [en referència a Rússia] que redueixi el preu del gas" ni reformar el mercat elèctric. El que sí que ha pogut fer, però, és celebrar els passos en aquesta línia de la Comissió Europea com el pla de xoc energètic que prepara Brussel·les.

Impacte en les hipoteques

Com afecta, doncs, aquesta nova pujada les persones que tenen contractada una hipoteca? Els tipus són el preu al qual el BCE presta diners als bancs i, per tant, si els incrementa a les entitats financeres, els resulta més car endeutar-se. La conseqüència esperable, doncs, és que aquest augment es traslladi als seus clients, per als quals també serà més costós demanar un préstec, per exemple. Per al cas concret de les hipoteques, però, ens hem de fixar en l'Euríbor, l'índex al qual estan referenciats la majoria d'aquests crèdits. Aquest indicador ha fet un salt enorme en l'últim any: l'agost del 2021 era del -0,5% mentre que ara s'ha disparat per sobre del 2%. Només amb aquest increment (que encara pot anar a més), l'economista Xavier Brun calcula que l'impacte serà del 0,7% del PIB, si tenim en compte que a Espanya hi ha prop de 500.000 milions d'euros en hipoteques i que les famílies endeutades hauran de pagar més interessos pel seu passiu.

Per a l'acadèmic, la resposta del BCE és "el que s'ha de fer" en el context actual d'alça generalitzada dels preus, sobretot quan les empreses han traslladat la inflació als seus productes i els salaris dels treballadors no han augmentat. "Amb aquesta inflació hi perdrem tots", conclou.