Què pujarà, què baixarà i de què han d'estar pendents les nostres butxaques el 2023

BarcelonaLes mirades més pessimistes sobre l’economia van pronosticar un xoc complet el 2020 amb la pandèmia, un col·lapse el 2021 amb la fràgil represa, una apocalipsi el 2022 amb la guerra a Ucraïna i ara albiren el desastre final en aquest 2023 amb la inflació convertida en el gran enemic a abatre.

Ningú pot saber amb exactitud com anirà tot plegat, però sabem que la dada de l’IPC, l’índex de preus, s’ha convertit en el termòmetre clau per observar si la situació millora o no. També sabem que moltes veus adverteixen que aquest primer trimestre pot ser el moment en què moltes empreses, esgotats ja tots els recursos interns i externs, facin els temuts acomiadaments i caldrà veure si el PIB resisteix per sobre del 0% o s’obre la porta a viure una recessió com la forta del 2020 i la més lleu d’inicis del 2021. 

El mercat laboral ha estat la millor notícia dels temps pandèmics que hem viscut, resistint els cops i convertint-se en el principal refugi per esbandir els mals auguris. Queda el repte de veure si en aquests primers mesos de l’any mantindrà el bon to dels darrers temps o encén el senyal d’alarma. 

I com a freda síntesi de tot plegat arribaran les reunions del Banc Central Europeu (BCE) a Frankfurt, que serà l’organisme que faci d’àrbitre i aixequi o abaixi el polze. Durant el 2022, el regulador monetari ha protagonitzat la pujada de tipus més abrupta que s’hagi vist mai, en una mesura adreçada a controlar la inflació i que ha encarit notablement el preu del deute, cosa que ha posat en una situació complicada les famílies i empreses que tenien préstecs a tipus variable. Els efectes d’aquesta pujada de tipus s’han notat, per bé que de manera insuficient.

Tipus d'interès, Putin i energia

I en aquest camp, a Espanya es viurà una situació atípica: cap país europeu està millor en termes d’inflació (al desembre ha estat del 5,8%), però el conjunt de la zona euro segueix per sobre del 10%. En aquestes latituds no estem acostumats a ser els millors de la classe en matèria econòmica però ens tocarà, malgrat els beneficis de l’excepció ibèrica, esperar els països amb més inflació abans que el BCE abaixi tipus. Respecte a aquesta possibilitat, hi ha una certa coincidència entre els experts que això no passarà aquest any i que, si passa, cosa que seria la notícia econòmica del 2023, serà a tocar del 2024. 

Amb tot, l’economia no és un vers lliure del món en què vivim i es mourà en la direcció que marquin aquests temps convulsos. I és per això que cap pronòstic ni cap expectativa es pot deslligar de qui ha estat el gran protagonista negatiu de l’economia mundial durant el 2022: en molts sentits que afecten la nostra butxaca, l’any que comença tornarà a dependre de Putin i les expectatives millorarien dràsticament si s’assolís l’esperada pau a Ucraïna.

Llum: un altre any d'incertesa energètica

La guerra a Ucraïna ha convertit el 2022 en un any inèdit per a l’energia, en el qual molts governs han fet malabars per controlar l’increment desbocat dels preus. Al març, just després de la invasió russa, l’energia es va arribar a pagar a gairebé 575 euros per megawatt hora (MWh) a Espanya, però el preu s’ha anat relaxant des d’aleshores també en part per mesures com el topall ibèric al gas. Aquest límit ha contingut l’escalada dels costos energètics, de manera que ara l’Estat és el país de la UE amb la llum més barata.

De cara al 2023, el govern espanyol prorrogarà la rebaixa de l’IVA de la tarifa de la llum del 10% al 5%. Aquesta mesura se suma a la reducció de l’impost de l’electricitat al 0,5% i la suspensió de la taxa de producció elèctrica. Segons el Mercat Espanyol de Futurs Financers, el primer trimestre del 2023 la llum es mantindrà a un preu d’uns 145 €/MWh.

Gas: els maldecaps pel preu encara no s’esvaeixen del tot

Els continus talls de subministrament del gas rus han sigut un maldecap constant per a molts països europeus, encara que a Espanya aquest efecte s’ha notat molt més en l’augment de preus. Pel que fa a l’entrada en el 2023, la referència espanyola del mercat del gas, el Mibgas, ja pronostica que el preu del gas natural (no liquat) pujarà durant el primer trimestre fins a situar-se en 78,65 €/MWh. En el cas del TTF, la referència europea, en aquesta arrencada del nou any el cost arribarà als 86,11 €/MWh, molt lluny dels màxims de més de 340 euros registrats durant l’agost d’aquest 2022.

L’1 de gener també canviarà de preu la tarifa d’últim recurs (TUR) del gas, que ofereixen les comercialitzadores del mercat regulat però fixa l’Estat, i pujarà de mitjana un 8,67%. D’altra banda, l’executiu espanyol ha allargat la rebaixa del 21 al 5% de l’IVA del gas.

Habitatge: l’Euríbor i els preus rècord del lloguer marquen l’inici d’any

L’habitatge tampoc ha donat treva als catalans que aquest 2022 intentaven comprar o llogar una nova llar. Al desembre el preu dels immobles en venda al portal immobiliari Idealista a Espanya era un 5% més car que l’any anterior. Pel que fa als lloguers, el tercer trimestre van créixer un 9,2% a Catalunya i un 14,4% a Barcelona, segons les dades oficials de la Generalitat.

Què ens espera el 2023? El servei d’estudis del BBVA preveu que la venda de cases patirà una lleugera contracció. Els hipotecats també continuaran pendents de les pujades dels tipus d’interès i el xoc de l’Euríbor. A més, caldrà veure l’impacte del límit aprovat pel govern espanyol perquè els propietaris no puguin apujar el preu més d’un 2% a l’actualització anual o la pròrroga un cop s’ha de renovar el contracte.

Aigua: la tarifa torna a deixar enrere la congelació

El 31 d’octubre va entrar en vigor l’augment de la tarifa de l’aigua potable per als 23 municipis que s’abasteixen d’Aigües de Barcelona. Es va encarir un 4,02%, un increment mitjà per família de 60 cèntims d’euros, segons va explicar l’AMB. Així doncs, els veïns d’aquestes poblacions pagaran una mica més per obrir l’aixeta durant el 2023. L’ens supramunicipal va defensar que l’augment final en el rebut de l’aigua es va mantenir per sota de la pujada de l’IPC i que continua estant per sota del preu que els usuaris pagaven el 2015. Durant els anys anteriors a aquest increment de les tarifes, l’AMB havia acordat reduccions i congelacions dels preus.

Carburants: omplir de nou el dipòsit sense ajuda estatal

Molts catalans han optat aquest 2022 per deixar més sovint el cotxe o la moto aparcats a casa davant l’increment dels preus de la gasolina i el gasoil. Al maig un litre de benzina va arribar a costar 1,897 euros, a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna. Aquesta tendència a l’alça, però, s’ha anat suavitzant també gràcies a subsidis com la bonificació de 20 cèntims per litre als carburants que va aprovar el govern de Pedro Sánchez.

Així i tot, aquesta setmana l’executiu va anunciar que aquesta ajuda deixarà de ser per a tothom i s’aplicarà només a alguns sectors com el transport professional i el primari. D’aquesta manera, els conductors notaran de nou un encariment quan hagin d’omplir els dipòsits dels vehicles. L'última setmana de l’any la gasolina va tornar a caure un 1,57% fins als 1,565 euros, mentre que el gasoil un 1,08% fins als 1,643 euros.

Transport públic: es mantenen les rebaixes de preu

Els preus del transport públic continuaran congelats el 2023, després de les rebaixes que es van iniciar el setembre passat per alleugerir la despesa dels seus usuaris en plena escalada de la inflació. Així doncs, l’Autoritat del Transport Metropolità a Catalunya (ATM) i el govern espanyol mantindran el cost de la T-Usual i la T-Jove un 50% més barat de l’habitual fins al juny. També s’allargarà el descompte a 2 euros de la targeta rosa dels pensionistes i la reducció a meitat de preu dels títols per a famílies monoparentals o nombroses. En canvi, la T-Casual tornarà al preu original (però congelat) d’11,35 euros al gener. Els bitllets pensats per a ús turístic o molt poc habitual (la T-Familiar, la T-Grup o la T-Dia) seguiran amb el preu sense rebaixa i congelat. El govern espanyol també va anunciar que els trajectes en Rodalies i Mitjana Distància encara seran gratuïts tot el 2023.

Ingressos: nou pols per apujar el salari mínim i increment de les pensions

Una de les principals queixes dels sindicats aquest últim any ha sigut que mentre els preus pujaven, els salaris dels treballadors no ho feien al mateix ritme. Segons les dades de l’INE del tercer trimestre, els costos laborals havien augmentat un 4%, però la inflació va tancar l’octubre al 8,9%. Les negociacions dels convenis col·lectius bloquejats han intentat evitar aquesta pèrdua de poder adquisitiu, encara que no sempre s’ha aconseguit equiparar-la. D’altra banda, el govern espanyol haurà d’acordar el nou augment del salari mínim interprofessional, que l’informe dels experts recomanava que sigui d’entre un 4,6% i un 8,2%. Pel que fa a les pensions, les contributives pujaran un 8,5% el 2023 en línia amb l’increment de l’IPC i a les no contributives se’ls aplicarà un increment del 15%.

Autònoms: tres milions de treballadors per compte propi estrenen noves quotes

Tres milions d’autònoms a Espanya estrenaran a partir de l’1 de gener el nou sistema de cotitzacions que divideix els treballadors per compte propi en 15 trams en funció dels seus rendiments nets mensuals. Aquestes categories són les que determinaran si la quota que paguen és més alta o més baixa, encara que s’aplicaran de manera progressiva fins al 2025 per beneficiar a la llarga els que tenen menys ingressos. El primer tram és per als autònoms que facturen menys de 670 euros al mes, que començaran pagant 230 euros mensuals aquest 2023. En l’altre extrem de la taula de cotitzacions, els treballadors per compte propi que ingressen més de 6.000 euros al mes passaran a pagar 500 euros de quota. Al cap de dos anys, quan la forquilla serà d’entre 200 i 590 euros, s’hauran de renegociar aquestes xifres.