Quatre aeroports que van escollir guanyar terreny al mar

BarcelonaEl retorn del projecte de construir una nova pista marítima a l'aeroport del Prat ha fet ressorgir els exemples d'altres megaconstruccions que (amb dissenys i tecnologies diferents) van aconseguir guanyar terrenys a la costa per portar més passatgers a les seves destinacions. Moltes d'aquestes experiències les trobem a l'Àsia i als països Golf, on alguns estats continuen projectant inversions multimilionàries per construir el que, consideren, seran les grans infraestructures del futur de la indústria aeronàutica.

Aeroport de Kansai (Japó)

La iniciativa del grup d'experts catalans ha recordat inevitablement, i salvant les distàncies, la construcció de l'aeroport de Kansai, a la ciutat japonesa d'Osaka. A diferència de la proposta de situar la nova pista del Prat sobre uns pilons ubicats a 1,5 quilòmetres de la costa, la infraestructura nipona es va edificar en una illa artificial de 4,4 quilòmetres de llarg per 2,5 quilòmetres d'ample al mig de la badia d'Osaka. Inaugurat el 1994 i dissenyat per l'arquitecte italià Renzo Piano, l'aeroport va ser pensat per resistir els terratrèmols i tifons de la regió.

Per construir-lo es va excavar la terra de tres muntanyes i es van utilitzar una vuitantena de vaixells per transportar els materials. Només el pont que connectava l'illa amb terra ferma va costar 1.000 milions de dòlars. El cost total del projecte es va disparar fins als 20.000 milions de dòlars, i amb el temps van anar apareixent inconvenients. Per exemple, els creadors havien previst que l'estructura de l'illa artificial s'enfonsaria com a màxim 5,7 metres, però han acabat sent-ne 8. El 2018 l'aeroport també va haver d'aturar totes les operacions després de patir inundacions amb l'arribada del tifó Jebi al Japó.

Aeroport de Hamad (Qatar)

L'aeroport internacional de Hamad és el punt principal de connexions amb la resta del món per a l'aerolínia de bandera de Qatar, la luxosa Qatar Airways. Aquesta infraestructura (que va reemplaçar l'antic aeroport de Doha) es va començar a construir el 2005 i es va inaugurar el 2014, amb una capacitat inicial per a uns 30 milions de passatgers anuals, que els seus gestors ja volen incrementar fins als 50 milions de viatgers. Les seves instal·lacions ocupen prop de 22 quilòmetres quadrats, més de la meitat dels quals són terrenys guanyats al mar construïts en forma de península artificial. D'altra banda, l'aeroport compta amb una pista de 4.850 metres, una de les més llargues del món.

Finalment, i després de diversos retards en la data d'inici de les operacions, aquest projecte faraònic va tenir un cost d'uns 15.500 milions de dòlars. El desenvolupament de l'aeroport de Hamad també era part de les inversions milmilionàries de Qatar de cara al Mundial de Futbol que es va celebrar en aquest emirat del Golf l'any passat.

Aeroport de Hong Kong

Hong Kong va canviar un aeroport situat molt a prop de zones residencials per un de construït sobre una illa artificial. El nou aeròdrom de Chek Lap Kok es va estrenar el 1998 després d'aplanar i anivellar dues illes d'uns 3 quilòmetres quadrats i guanyar uns 9 quilòmetres quadrats més de terrenys al mar. Del disseny se'n va encarregar el despatx de l'arquitecte britànic Norman Foster. Per connectar la infraestructura amb les altres illes de Hong Kong es va edificar el pont penjant de Tsing Ma, d'una llargada de 2,2 quilòmetres. El conjunt de les obres van tenir un cost de més de 20.000 milions de dòlars i va augmentar la superfície de la ciutat en un 1%.

El 2019, abans de l'arribada de la pandèmia de coronavirus, 71,5 milions de viatgers van passar per les seves instal·lacions, però aquestes xifres van baixar dràsticament amb les restriccions a la mobilitat de les persones, i el 2022 el tràfic anual es va situar en 5,7 milions de passatgers. Així i tot, el de Hong Kong també forma part de la llista d'aeroports que busquen créixer més i ampliar les seves instal·lacions en els pròxims anys. El seu pla per al 2030 incorpora la construcció d'una tercera pista per augmentar-ne la capacitat.

Aeroport de Haneda (Japó)

L'any 2010 l'aeroport de Haneda, situat a uns 20 quilòmetres del centre de Tòquio, va completar la construcció d'una quarta pista de 2.500 metres situada sobre el mar. En aquest cas, aquesta nova plataforma situada a la badia també compta amb una estructura de pilons, com la que proposen els impulsors de la pista marítima del Prat (cal tenir en compte, però, que aquests prenen el disseny dels aerogeneradors del mar del Nord), amb l'objectiu que el riu que hi desemboca seguís fluint amb normalitat. Es tracta d'una estructura d'uns 500.000 metres quadrats que s'aguanta gràcies a 1.165 pilons d'acer.

Com van explicar alguns dels seus responsables en una publicació acadèmica especialitzada, el projecte va implicar l'ús d'una quantitat enorme de materials, com ara 470.000 tones d'acer i 450.000 metres cúbics de formigó. L'objectiu d'aquesta ampliació de l'aeroport internacional de Tòquio era incrementar la seva capacitat operacional dels 285.000 moviments anuals fins als 407.000, de manera que es poguessin sumar noves freqüències a les rutes existents i afegir-hi destinacions.