Les quatre crisis d'abastiment que amenacen la campanya de Nadal

BarcelonaQuatre són les crisis d'abastiment que la indústria està vivint actualment i que estan provocant problemes de subministrament que encara es poden allargar uns quants mesos. Un fet que podria comportar que alguns dels preuats objectes i regals de Nadal no arribin a temps. La sortida de la pandèmia ha deixat uns colls d’ampolla en les cadenes globals que s'han traduït en una pujada dels preus energètics, un encariment i escassetat de primeries matèries, la falta de xips i semiconductors i problemes de transport i logística, amb un encariment important dels nòlits i un allargament dels terminis a l'hora d'entregar les mercaderies.

Tot plegat té dues conseqüències clares: primer, l’encariment dels productes que comprem (com ho demostra la inflació: a l’octubre els preus van créixer un 5,4%), i segon, retards en el transport.

Un empresari portuari explicava que, fins a la crisi del covid, un contenidor es podia embarcar pràcticament l'endemà d'encarregar-ho. “Ara es pot fer igualment, però pots trigar 15 o 16 dies”, deia aquest empresari. El covid va comportar confinaments i tancaments de ports, primer a la Xina i el Sud-est Asiàtic i després a Europa i Amèrica. Això va provocar que s'acumulessin contenidors en alguns ports, i ara estan mal repartits. L’escassetat de contenidors ha gairebé multiplicat per 10 el cost d’un enviament, explicava la patronal Pimec, i s’ha passat d’uns 1.500 dòlars per contenidor a gairebé 15.000.

El problema no és només el cost, sinó també “la falta de fiabilitat de quan arribarà la mercaderia”, explica Pere Relats, president i conseller delegat del grup Relats i president d’Amec, una associació d’empreses industrials exportadores. “Abans, un contenidor des de l’Àsia trigava 4 o 5 setmanes, ara en triga 6, 8 o fins a 12”, explica.

Aquesta crisi del transport és conjuntural, segons l’economista Joan Tristany, director general d’Amec. “Tornarà la normalitat i, si no, hi haurà més contenidors o més vaixells”, argumenta. De fet, Pere Relats apunta que els problemes logístics, que hi són, “no són un problema per fer arribar productes als clients”. El problema, explica, és més quan arriben els subministraments dels teus proveïdors. Al problema dels contenidors i els vaixells cal sumar-hi, a més, la falta de conductors de camions, cosa que també dificulta el transport. A Espanya es calcula que falten 15.000 conductors de camions, i a tot Europa uns 400.000, segons dades d’International Road Union.

Als problemes de transport i logística cal sumar-hi l’escassetat i l'encariment de les primeres matèries, els xips i els semiconductors. “L’augment dels preus de les primeres matèries és tòxic per a l’economia i els mercats”, explica Vincent Chaigneau, director d'anàlisi de Generali Investments. Les causes són, segons aquest expert, que minva el marge de les empreses i el poder adquisitiu dels consumidors i podria provocar un enduriment de la política monetària.

Això afecta tota la indústria i també la construcció. Un 40% de les constructores han trencat contractes o paralitzat obres per l’encariment de les primeres matèries i la seva escassetat, explica la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya. Segons Pere Relats, les empreses s’hi han hagut d’adaptar i, acostumades a treballar just in time, han hagut de passar a acumular estocs per no haver de paralitzar la producció.

En el cas dels xips, Seat, Ford, Stellantis i altres fabricants de cotxes han hagut d’aplicar un ERTO i tancar alguns dies les fàbriques. La producció mundial d’automòbils es reduirà en 7,1 milions el 2021, segons May López, investigadora d'EAE i directora de desenvolupament de la Plataforma d’Empreses per a la Mobilitat Sostenible. El president de Seat, Wayne Griffiths, va explicar que la producció es veu afectada per la falta de xips just quan hi ha molta demanda. Això retarda els ritmes de fabricació i provoca retards de mesos en l'entrega dels cotxes als consumidors.

Per a Pere Relats, però, la falta de xips s’haurà solucionat cap al 2023, perquè la decisió d’augmentar la capacitat de producció ja s’ha pres a Europa i als Estats Units.

Però de tots aquests problemes que afecten la producció en les empreses catalanes, l’encariment de l’energia “és el més crític”, apunta Joan Tristany.