Rato torna al banc dels acusats pel cas Bankia

MadridCinc anys després que la sortida a borsa de Bankia comencés a ser investigada per la justícia, el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu considera que ja ha reunit prou proves per asseure l’expresident de l’entitat Rodrigo Rato i bona part del seu consell d’administració al banc dels acusats. Ahir Andreu va rebutjar els recursos presentats per tots els imputats en el cas, i fins a un total de 35 persones, tant físiques com jurídiques, hauran de declarar pels presumptes delictes de falsedat comptable i estafa d’inversors per haver maquillat els comptes de l’entitat abans de la seva sortida a borsa.

BFA-Bankia va debutar al parquet madrileny el 18 de juliol del 2011, però el que havia de ser un negoci va acabar en un estrepitós rescat de 22.500 milions d’euros públics, segons l’últim càlcul del Tribunal de Comptes. Al llarg d’aquest lustre en què la justícia ha investigat el cas s’han fet públics correus dels inspectors del Banc d’Espanya que apunten que, pocs mesos abans de la sortida a borsa, Bankia era un malalt terminal i que l’OPV no resoldria els problemes de rendibilitat i solvència de l’entitat. Fins i tot auguraven la nacionalització i les pèrdues posteriors. Tot i això, Rato va acabar fent sonar la campaneta del parquet madrileny.

Ara el jutge Andreu considera que “hi ha indicis racionals” que demostren que els administradors de BFA i Bankia van aprovar uns comptes maquillats sobre la veritable situació de les entitats que administraven, cosa que va perjudicar els compradors d’accions i el mateix Estat. Andreu considera que els gestors van actuar “passivament, sense requerir més informació i sense exercir les seves facultats de superiors”. Per això no només asseurà al banc dels acusats Rato -que alhora té obertes altres causes vinculades amb les targetes black i frau fiscal-, sinó que també cita Bankia, BFA i Deloitte (a més de 31 persones més de la cúpula gestora de l’entitat).

Sobre Deloitte, el jutge considera que cal tenir en compte la seva “presumpta responsabilitat penal”, i recorda que “no s’ha de descartar la possibilitat de participació, per cooperació necessària, de les entitats auditores, ja que, en fer la fiscalització externa de la comptabilitat, col·laboren en la prestació d’informació”.

Però en aquesta causa, el jutge no va considerar que els supervisors tinguessin cap mena de responsabilitat en una sortida a borsa fraudulenta. L’Audiència Nacional va considerar, després que declaressin com a investigats, que ni l’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez ni l’expresident de la CNMV Julio Segura havien de ser jutjats en aquesta causa. Entre d’altres, també hi havia l’exnúmero dos de la CNMV Fernando Restoy i càrrecs del Banc d’Espanya com Pedro Comín i Javier Aríztegui.

Així doncs, Rato tornarà al banc dels acusats, on ja es va asseure pel cas de les targetes black de Caja Madrid. En la seva resolució, el jutge recull també les peticions de la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions particulars. En aquest cas, el fiscal i l’Advocacia de l’Estat demanen cinc anys de presó per a Rato, quatre per a José Luis Olivas (el segon de l’entitat), tres per a l’exconseller José Manuel Fernández Norniella i dos anys i set mesos per al també exconseller Francisco Verdú. També demana que se’ls inhabiliti per exercir i una multa de 60.000 euros.

Per al conjunt dels acusats -entre els quals figuren l’exministre Ángel Acebes i l’ex secretari d’estat d’Hisenda Estanislao Rodríguez Ponga- la fiscalia sol·licita una indemnització conjunta per als minoristes personats en la causa.

LES CLAUS

1. Què es jutja?

En el cas Bankia la justícia espanyola investiga com es va planificar la sortida a borsa de l’entitat, sorgida de la fusió de set caixes (Caja Madrid, Bancaixa, Laietana i altres entitats de les Canàries, Àvila, Segovia i la Rioja). Els magistrats sospiten que l’antic equip directiu, amb Rodrigo Rato al capdavant, va maquillar els comptes i va estafar els inversors (molts d’ells, petits estalviadors) perquè van incloure dades falses al full de la sortida a borsa.

2. Què ha decidit ara l’Audiència Nacional?

El magistrat Fernando Andreu va rebutjar ahir els recursos presentats per tots els imputats al cas Bankia. Això vol dir que -cinc anys després de l’inici de la instrucció- l’expresident de l’entitat Rodrigo Rato i 35 persones i empreses més (com l’auditora Deloitte i la matriu del banc, BFA) hauran de tornar a asseure’s al banc dels acusats durant el judici oral, pels delictes de falsedat comptable i estafa als inversors.

3. Què va passar a Bankia?

La crisi va evidenciar que algunes entitats espanyoles no estaven tan sanejades com aparentment semblava als seus comptes. Les set caixes que es van unir el 2010 per formar Bankia van acabar sortint a borsa el 2011 per un preu de 3,75 euros l’acció. Poc després, l’allau de productes tòxics arrossegats per la crisi del totxo va fer caure les accions fins als zero euros. Més de 300.000 inversors van perdre els seus estalvis i el banc va necessitar 22.500 milions d’ajudes en diner públic per evitar la fallida.

4. Què ha passat amb els inversors institucionals?

Bankia ha hagut de retornar més de la meitat dels diners que va captar durant la sortida a borsa als particulars, però també hi ha empreses i entitats que van comprar accions. Tot i que ells disposaven de més informació que els petits inversors, els anomenats inversors institucionals també han guanyat la majoria de les demandes que han interposat contra Bankia per engany.