El 2021 tanca amb una recaptació històrica de més de 223.000 milions

MADRIDBrots verds als comptes del govern espanyol. L'any 2021 ha superat les expectatives del ministeri d'Hisenda pel que fa a la recaptació tributària, que ha augmentat un 15% en termes interanuals respecte al 2020, segons ha anticipat el ministeri aquest dijous. Cal tenir en compte, però, que aquell va ser el pitjor any de la pandèmia de coronavirus, fet que explica part del fort creixement interanual registrat un any després. Sigui com sigui, el govern espanyol ha aconseguit ingressar a través de diferents impostos un total de 223.382 milions d'euros al llarg del 2021, una xifra que supera en 1.275 milions la previsió que l'executiu recollia als pressupostos generals de l'Estat de l'any passat i que alhora supera el nivell de recaptació d'abans de la pandèmia.

"[La xifra] mostra la prudència i realisme del govern a l'hora d'elaborar les previsions", ha sostingut la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dijous, en resposta als que havien qualificat "d'optimistes" els números de l'executiu. De fet, a les portes que l'INE publiqui demà divendres el PIB anticipat del 4t trimestre del 2021, la mateixa Montero ha augurat que aquest "èxit" en la recaptació no casarà amb les dades de creixement. Una paradoxa que també s'està donant amb les dades d'ocupació i que des de fa temps diferents analistes econòmics intenten resoldre. "Sembla que [la dada del PIB] no està expressant el dinamisme econòmic; amb la dada d'avui de la recaptació no hi ha risc d'error", ha defensat Montero.

Montero ha vinculat la millora dels ingressos al dinamisme de l'activitat econòmica i del mercat laboral, així com a l'augment dels salaris. De fet, si es desgrana la recaptació per tributs destaca el creixement d'un 7,5% dels ingressos a través de l'IPRF (94.546 milions d'euros), una millora fruit de l'augment de l'afiliació a la Seguretat Social i la caiguda de l'atur, que ha tornat a situar-se a nivells de l'any 2008. Pel que fa a la recaptació d'ingressos a través de l'IVA, ha crescut un 14,5% més en comparació amb el 2020, fins als 72.493 milions, el seu màxim històric. Això és resultat d'un creixement de la demanda, en especial del consum privat de les famílies, que de fet és part del motor de la recuperació econòmica, així com de les importacions de béns i serveis. Finalment, el ministeri d'Hisenda també ha vist créixer un 67,9% els ingressos recaptats per l'impost de societats, que s'han enfilat fins als 26.628 milions, uns 5.000 milions més dels previstos als comptes de l'Estat de l'any passat. Aquest és el millor rendiment registrat per aquest impost des del boomimmobiliari, és a dir, des de l'any 2008, ha assegurat Montero, que ha atribuït la millora del sector privat a l'escut econòmic desplegat pel govern espanyol com ara els ERTO o els avals ICO.

A més, destaca la continuïtat d'algunes figures tributàries noves com ara l'augment de l'IVA sobre les begudes ensucrades (314 milions), que han permès inflar els resultats de la recaptació, per bé que algunes s'han quedat lluny de les xifres previstes com ara les taxes Google (166 milions) i Tobin (296 milions).

Caiguda dels tributs elèctrics

L'únic descens notable que ha destacat Montero és el dels tributs relacions amb l'energia. En aquests moments el govern espanyol ha prorrogat fins al 30 d'abril d'aquest 2022 la rebaixa de l'IVA de la llum del 21% al 10%, així com la reducció de l’impost especial de l’electricitat del 5,1% al 0,5%. A més, continua vigent la suspensió de l’impost de producció elèctrica (7%), per bé que aquest últim només es prorrogarà, per ara, fins al 31 de març. El conjunt d'aquestes mesures, sumades també a la rebaixa de l'IVA de productes sanitaris per fer front a la pandèmia com les mascaretes o les PCR, entre d'altres, han tingut un impacte negatiu de 2.392 milions d'euros.

Amb tot, Montero ha assegurat que el creixement en els ingressos "és clau" per "mantenir i reforçar" l'estat del benestar, així com per reduir el dèficit. La ministra ha anticipat que el dèficit públic sigui més baix del previst el 2021, una tendència "que es mantindrà el 2022", ha dit. De fet, si una cosa bona ha assenyalat Brussel·les recentment és la política fiscal "contractiva" amb la qual el govern espanyol ha planificat els comptes públics: no només s'utilitzen les arques públiques per desplegar inversions o ajudes, sinó també per mantenir a ratlla el dèficit i el deute.