Recessió desbocada

Barcelona/PalmaEl segon trimestre d’aquest any l’economia va patir la caiguda més gran de l’activitat econòmica que han registrat mai els organismes oficials des que es varen començar a calcular dades del Producte Interior Brut (PIB) el 1970. La crisi del coronavirus i les diverses setmanes de confinament són la causa principal de la baixada.

La Fundació Impulsa estima que la caiguda del PIB de les Balears haurà estat d’un 36,4% durant el segon trimestre, una xifra que el director tècnic de l’entitat, Antoni Riera, va qualificar “d’històrica” i d’una magnitud “impensable”, segons va declarar divendres a IB3. Durant el primer trimestre, l’economia de l’Arxipèlag ja havia caigut un 6,5%, segons va anunciar el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela. Només els primers 15 dies de la paralització de l’activitat per la crisi sanitària, l’Arxipèlag va perdre 120,55 milions, segons Impulsa.

En el conjunt d’Espanya, l’economia es va desplomar un 22,1% interanual i un 18,5% respecte dels primers tres mesos de l’any, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El primer trimestre aquest indicador, que mesura el valor de tot el que s’ha produït en un territori en un temps determinat, ja s’havia contret un 5,2% a Espanya. Les raons, a grans trets, són dues: una de conjuntural i una d’estructural.

Quant a l’estructura, la pandèmia ha afectat de ple sectors com l’hostaleria i el turisme. L’elevat pes del turisme, sector especialment clau a les Balears, és un “aspecte diferencial” entre Espanya i la resta de grans economies del continent, recorda l’economista Josep Oliver. De fet, si es desglossa per sectors, el comerç, el transport i l’hostaleria són els més perjudicats en el conjunt de l’Estat, amb una caiguda del 40,4%, seguits per la indústria cultural i del lleure, amb un 33,9% menys.

La patacada econòmica d’Espanya és la més pronunciada d’Europa, segons dades de l’Eurostat. Ara bé, cal prendre les xifres amb cautela. Tècnicament, la informació difosa tant per Impulsa com per l’INE és un avançament. En el cas de l’INE, a més, no inclou gairebé cap dada del juny, quan es varen començar a relaxar els confinaments, segons el mateix organisme. Això vol dir que cal esperar la publicació definitiva de les dades a la tardor, que podrien rebaixar la caiguda a Espanya fins al voltant del 15%, uns nivells “més d’acord amb el diferencial amb Alemanya”, explica Oliver.

Caiguda generalitzada

La patacada és generalitzada en tots els àmbits. La despesa de les famílies es va ensorrar un 21,2% el segon trimestre respecte de l’anterior, una xifra que se suma al 6,6% que havia disminuït en els primers tres mesos de l’any. Aquest descens no va ser compensat en absolut pel sector públic: la despesa de les administracions només va créixer un 0,4%, mentre que en el primer trimestre ho havia fet un 1,8%. Així mateix, la inversió va patir una reducció històrica, del 21,9%, mentre que el sector exterior es va comportar “pitjor que la demanda interna”, segons Oliver, per la dràstica reducció del comerç mundial. Les exportacions espanyoles varen caure un 33,5% i les importacions, un 28,8%.

La indústria va patir una reducció del 18,5%, amb un cop més fort al sector manufacturer, en què l’activitat va caure un 21,4%. La construcció es va desplomar un 24,1% i els serveis relacionats amb el sector immobiliari, un 5,9%. També en el sector serveis, el sector tecnològic i les activitats relacionades amb professions científiques i liberals -amb una proporció important de pimes i autònoms- hi va haver caigudes d’un 13,7% i un 28,2%, respectivament.

L’agricultura, amb una pujada del 4,4%, i el sector financer, amb un 3,4%, varen ser els dos únics sectors amb creixements positius, en aquest darrer cas per l’increment de l’activitat gràcies a les polítiques del Banc Central Europeu i al fet que els bancs han canalitzat gran part de les ajudes estatals a les empreses en forma de crèdits ICO.

De fet, Oliver augura un repunt del PIB en el tercer trimestre, gràcies a la represa de part de l’activitat a partir del juliol. No obstant això, creu que els rebrots de la malaltia han provocat que, en els mercats turístics internacionals, s’assenyali Espanya com una zona perillosa i, per tant, es produeixin cancel·lacions. El control de futurs rebrots i “la incògnita de fins a quin punt aguantarà els ERTO” l’Estat marcaran l’evolució de l’economia.