Pujada històrica del deute públic a les Balears: 9.120 milions

L'Estat ha batut també un rècord històric

La seu del Banc d'Espanya, a Madrid.
i Xavier Garau del Cerro/ ARA Balears
31/03/2021
3 min

Palma/ BarcelonaLes Illes Balears han tancat el 2020 amb un increment del deute públic del 29,9% (amb relació al PIB autonòmic), que eleva la xifra fins als 9.120 milions d'euros. El Govern ha destacat en un comunicat que aquest nivell relatiu de deute és l’índex més alt de la sèrie històrica anual de l'Arxipèlag. L'impacte de la pandèmia a les Illes ha provocat una caiguda del PIB i la xifra total de deute públic supera la pitjor registrada fins ara, segons les dades del Banc d'Espanya.

Aquest augment del deute públic a les Illes suposa un canvi de tendència. Cal recordar que en els darrers anys a les Illes s'havia registrar un creixement econòmic de la Comunitat Autònoma que havia provocat un descens progressiu del deute públic. En els darrers anys el percentatge de deute públic de la Comunitat Autònoma amb relació al PIB autonòmic havia caigut més de tres punts, però els efectes de la crisi sanitària i econòmica per la pandèmia han provocat un increment de més de tres punts i mig en aquest percentatge i han empitjorat la situació de fa cinc anys.

Pel que fa al conjunt de l'Estat, les mesures adoptades han portat el dèficit públic a un 11% del PIB, fregant el rècord històric. Però a més, el deute de l'Estat ha assolit el 2020 un altre rècord històric: 1,35 bilions d'euros, el 120% del PIB, segons les dades publicades aquest dimarts pel Banc d'Espanya. La pandèmia s'ha endut per endavant els objectius de l'inici de l'any, quan el govern espanyol es va fixar acabar l'exercici amb un deute del 94,65% del PIB, després de tancar el 2019 en el 95,5%.

Són les dades del deute de les administracions públiques —estatal, comunitats, corporacions locals i Seguretat Social—, que no inclouen el deute de la Sareb, el denominat banc dolent que es va crear per netejar els actius immobiliaris de l'anterior crisi. Amb els 34.182 milions de deute de la Sareb l'endeutament de l'Estat s'allunya de l'objectiu que s'havia fixat, i que es va notificar a Brussel·les el passat mes d'octubre, d'acabar l'any amb un deute del 118,8% del PIB.

En termes absoluts, el deute públic espanyol va créixer un 13,2% el 2020, ja que va passar d'1,189 bilions d'euros a 1,345 bilions, un creixement de 156.725 milions d'euros durant l'exercici.

Per administracions, a nivell interanual el deute només va baixar en termes absoluts en les corporacions locals, mentre que es va incrementar en l'administració de l'Estat, les comunitats autònomes i en la Seguretat Social. Així, el deute de l'administració central va assolir el desembre de l'any passat 1,206 bilions d'euros, un 107,6% del PIB, amb un increment del 13,7%. El creixement del deute d'aquest subsector el 2020 va ser de 145.541 milions d'euros, dels quals més de 34.000 milions es deuen a la reclassificació de la Sareb.

deute públic

El repunt de l'endeutament de l'Administració Central inclou també la transferència de 16.000 milions d'euros a través de Fons Covid-19 a les comunitats autònomes per finançar i cobrir despeses en sanitat, educació i ajudes a col·lectius afectats per les mesures contra la pandèmia. Per la seva banda, el deute de les comunitats va créixer fins als 303.622 milions d'euros, equivalent al 27,1% del PIB, amb una alça interanual del 2,9%.

Les corporacions locals van reduir un 5,5% el seu deute a tancament del 2020, fins als 21.945 milions d'euros, el que representa un 2% del PIB, segons el Banc d'Espanya.

Rècord a la Seguretat Social: un 55% més

El deute de la Seguretat Social va assolir els 85.355 milions d'euros, de manera que va marcar el seu rècord històric. A nivell interanual va créixer un 55,1%, sumant 10.500 milions d'euros en només un any. Aquest increment es deu als préstecs concedits per l'Estat a la Tresoreria General de la Seguretat Social per finançar una part significativa del seu desequilibri pressupostari. Aquests préstecs, però, no afecten el deute total de el sector de les Administracions Públiques.

stats