De rècord i sense mesures contra la massificació

Palma“Tots hem tingut la sensació de saturació aquest estiu”. L’actual presidenta del Govern, Marga Prohens, va fer aquestes declaracions el setembre de 2022, quan encara aspirava a encapçalar l’Executiu. Aquell any hi va haver 16,5 milions de turistes –segons les xifres d’Ibestat– i va ser la primera vegada que la líder popular va pronunciar la paraula ‘saturació’, abans patrimoni exclusiu dels ecologistes i d’alguns partits polítics. 

Des de llavors, no han faltat les referències a la “sostenibilitat”, la “gestió de l’èxit” i el patiment dels residents. Però, després d’un 2023 amb 17,8 milions de turistes i amb previsions de rècord per a 2024, el Govern no té previst posar en marxa cap mesura per pal·liar la saturació turística, segons han reconegut fonts de l’Executiu a l’ARA Balears, i també assenyalen que una prioritat d’enguany serà que el transport públic pugui assumir l’increment de la demanda durant l’estiu. 

Després de nou mesos de legislatura, l’Executiu ha combinat les referències a la “gestió de l’èxit”, les acusacions al Pacte d’haver fomentat la massificació i la presència a les principals fires turístiques –Madrid, Londres Berlín–, amb Prohens al capdavant de les delegacions de càrrecs autonòmics, insulars i municipals, per fer promoció turística amb idees tan conegudes com l’associació de turisme, esport i cultura. De fet, els primers pressupostos del Govern del PP han incrementat en 100.000 euros la partida per a promoció: d’1,9 a 2 milions d’euros.

Que a les Balears arribin 17,8 milions de turistes implica una proporció de gairebé 15 visitants per resident –segons les dades de l’INE, la població illenca ja és d’1,2 milions de persones. Si traslladam aquesta ràtio a les dimensions estatals, implica l’arribada de 710 milions de persones a un territori amb 48 milions d’habitants –en canvi, a Espanya hi varen arribar 85 milions de turistes el 2023. A més, les Illes podrien assolir els 19 milions de visitants el 2024 –a l’Estat se n’espera un increment d’un 7%, fins als 91 milions, segons la consultora turística Braintrust. A principi d’any, el president d’Aviba, PedroFiol, va assenyalar que l’augment que s’espera a les Illes oscil·la entre el 5% i el 7%. És a dir, les estimacions assenyalen un mínim de 18,7 milions de turistes. 

De moment, els dos primers mesos de 2024 ja prometen: les Illes han rebut 353.718 turistes, un 14% més que els 309.503 de 2023. Ara bé, fonts del Govern insisteixen que no es treballa per fer venir més gent, encara que també remarquen que és una bona notícia que hi hagi molts turistes. L’Executiu manté el discurs de la desestacionalització com una manera de repartir els visitants, encara que les xifres de la temporada alta es mantenen, mentre que els mesos amb escassa activitat turística van desapareixent.

“És la construcció d’un relat esperable. Mentre que Prohens vol que les Balears siguin l’avantguarda de la Mediterrània, les Illes són l’avantguarda en exclusió social i dificultats per accedir a un habitatge, l’avantguarda del fracàs social”, comenta el professor de Geografia de la UIB Ivan Murray, qui remarca que “un salari de 1.500 euros ja no basta per viure” i que “les Illes s’estan convertint en un infern per als treballadors que sostenen el sistema”.

Enrere queden mesures de l’anterior Govern, com la moratòria de places turístiques. I s’hi ha de sumar l’anunci del conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà, de llevar la limitació de creuers en temporada baixa. “Es varen fer coses amb timidesa i ara comprovam com es poden eliminar de ràpid”, assenyala Murray. Quant a les referències de la dreta a conceptes com la ‘sostenibilitat’, l’expert considera que “estan usurpats i buidats de contingut de manera sistemàtica”.

L’exconseller de Turisme Celestí Alomar destaca no tan sols que la promoció turística es fa de la mateixa manera que en el passat, quan el problema de la massificació no era tan accentuat, sinó que “enguany s’han vist coses que no eren molt habituals, com convidar batles a fires turístiques [els del Pla a Fitur, concretament]”. “És necessari estudiar molt més a fons el fenomen turístic i facilitar la informació a la ciutadania”, apunta, a més d’assenyalar “la contracció entre el discurs de la moderació que ha imposat a la dreta la societat civil i les polítiques que es duen a terme, que no responen a aquest discurs”.

Aquest relat de la moderació és el que ha posat en pràctica el responsable de Turisme del Consell de Mallorca, José MarcialRodríguez. Cal remarcar que el conseller autonòmic, Jaume Bauzà, s’ha negat a participar en aquest reportatge. “La nostra activitat turística està en una situació de maduresa i cada vegada es noten més els efectes exògens, que s’amplifiquen perquè la població ha crescut gairebé un 50%”, explica. Per efectes exògens, aquest polític entén problemes com el consum d’aigua, la mobilitat i la “saturació momentània”, i recorda que “l’activitat il·legal també és un factor de saturació”. Ara bé, Rodríguez apel·la a “la moral pràctica, l’ètica teòrica i la filosofia” per resoldre el problema de la convivència i de “l’equilibri entre el dret de visitar qualsevol part del món i el dret d’estar tranquil a casa teva”. Pel que fa a la possibilitat de reduir la xifra de visitants, considera que “cal tenir cura amb els càlculs, perquè els números són una mesura parcial”.

La tecnologia com a solució

“Es continua equiparant l’èxit amb el nombre de visitants quan ens referim al turisme”, lamenta l’antropòleg José Mansilla, membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà de la Universitat de Barcelona (UB). Quan les xifres sobrepassen les línies vermelles i afecten el benestar de la població, és quan la dreta proposa “aplicar la tecnologia, que sempre és positiva i dona la possibilitat de gestionar aquest èxit”. “Tot s’arregla amb tecnologia, i no amb qüestions vinculades amb polítiques públiques.Aquest relat permet continuar fent el de sempre”, afegeix.

Mesurar la saturació fent servir les noves tecnologies per prendre després decisions a determinats indrets –com fer aparcaments dissuasius i fer visites ordenades de creueristes a Palma– i informar en temps real de la congestió mitjançant una aplicació són algunes de les solucions tecnològiques que té el Govern sobre la taula, segons assenyalen fonts de l’Executiu, que asseguren que amb aquestes eines la gestió és possible i que no cal decréixer. De moment, no passen d’idees que ni tan sols s’han començat a desenvolupar, però serveixen per entendre cap a quina direcció es volen dirigir les institucions.

“La fe en la tecnologia no dona els resultats que es publiciten. Sembla que es fa alguna cosa, però és pitjor”, assegura el catedràtic de Geografia de la UIB, Macià Blázquez. L’expert considera que fer servir conceptes com ‘gestionar’, ‘mitigar’, ‘desembossar’ i ‘desestacionalitzar’ fa veure que tot canvia bàsicament perquè “res no canviï”. 

La presidenta del GOB, Margalida Ramis, parla d’“estratègia perversa” per part de la classe política, que “llança missatges enfocats a la sostenibilitat social del turisme quan veu una reacció social davant dels excessos i la precarització”. “Saben que hi haurà reacció i s’anticipen parlant de responsabilitat social i de gestionar des de l’eficiència”, afegeix. 

Segons Ramis, la diferència entre esquerra i dreta en aquest terreny es bàsicament de “més o menys incoherència respecte dels conceptes que reivindica la societat”. “Intenten fer callar determinades opcions generant nous productes i inversions”, diu –Prohens ha anunciat aquesta mateixa setmana una unitat acceleradora d’inversions a les Illes. Això suposa un canvi respecte de l’estratègia d’anys enrere, que consistia a “deslegitimar” les veus crítiques, les quals qualificaven immediatament de “turismofòbiques”.