La recuperació turística fa revifar l’infrahabitatge a les Illes Balears

PalmaEl problema de l’infrahabitatge a les Illes es torna a agreujar amb la recuperació turística, després de dos anys a mig gas a causa de la pandèmia. Fonts de la Direcció General d’Habitatge del Govern afirmen que “la situació actual és equivalent a l’inici de la temporada de 2019” amb relació als casos que han detectat. A més, la imminent temporada està fent activar les alarmes pel que podria passar aquest estiu amb l’arribada de treballadors turístics, que es poden veure especialment afectats per aquesta problemàtica a causa del preu disparat dels habitatges.

De moment, la Direcció General ja ha iniciat accions per investigar 27 pisos que no tenen les condicions suficients per considerar-se habitables. En 17 casos ha estat el servei d’Inspecció de l’Executiu que els ha descobert, els altres 10 són denúncies presentades per particulars o altres administracions. En concret, s’han obert 31 expedients sancionadors, 16 dels quals han derivat en multes que pugen a més de 84.000 euros. La més grossa de totes és de 21.657 euros per una oferta a Eivissa.

En aquests casos, segons expliquen les mateixes fonts de la Direcció General, la dificultat principal que veuen els inspectors per sancionar és la identificació de la persona que hi ha darrere la publicitat, “informació imprescindible per posar sancions”, asseguren. Trobar els titulars que hi ha darrere dels anuncis és complicat i això “dificulta la identificació de l’immoble concret que es publicita”, afegeixen . Així mateix, reconeixen que “les plataformes d’anuncis en línia en general col·laboren i proporcionen les dades”.

Ara bé, tot i que el Govern illenc asseguri que la sensació és d’un retorn al 2019 pel que fa a les xifres, des de l’Observatori Social de les Illes Balears (OSIB-UIB) la sociòloga Isa Nadal destaca que, “d’infrahabitatge, n’hi ha molt més”. A parer seu, “27 actuacions són molt poques, tenint en compte que som una comunitat autònoma que patim els efectes del turisme massiu”. I afegeix que, per la temporada, “vindrà gent a fer feina que no tindrà on viure, cobrarà 1.500 euros fent 45 hores setmanals a l’hostaleria i estarà disposada a pagar 500 euros per una habitació, perquè sabrà que en un altre lloc de l’Estat cobrarà menys”. Llavors, Nadal afirma que “el turisme atreu gent disposada a viure en condicions indignes i a cobrar menys del que li correspondria”.

D’altra banda, Nadal detalla que no es poden considerar situacions de sensellarisme, però sí “d’exclusió residencial”. Aquest concepte també engloba l’habitatge insegur, és a dir, “no saber si et faran fora el mes que ve perquè se t’acaba el contracte de feina, o de si estàs pagant 500 euros i tens la certesa que t’apujaran el lloguer el mes que ve i no el podràs pagar”. Aquí, detalla la sociòloga, és on entra “l’habitatge inadequat o indigne”, que són casos com “habitacions sense llum, sense vàter i que es comparteix amb tres persones més”, planteja.

“Amb aquestes males pràctiques, hi ha persones que s’estan enriquint a partir de les males condicions de la gent que no troba altra cosa, i això sol passar a les zones turístiques”, sosté el director general d’Habitatge de l’Ajuntament de Palma, Josep Maria Rigo, indret on més apareixen aquestes situacions. Segons diu, “els treballadors de les zones amb activitat turística cerquen casa al costat del lloc de feina perquè, si no, es veuen obligats a fer grans distàncies amb transport privat”. Això fa que siguin propicis a acabar accedint a aquests pisos. Alhora, Rigo reconeix que aquesta informació va sortir reflectida a l’estudi que varen fer a la zona de Cala Major, als edificis Impala i Pullman. Allà varen descobrir “preus per metre quadrat altíssims per allotjaments que ni tan sols tenien, ni podien tenir, la cèdula d’habitabilitat, és a dir, que eren infrahabitatges”.

Les previsions

En la mateixa línia que Nadal, Rigo assumeix que “és un perill i un risc” que aquest estiu s’incrementin els casos de treballadors del sector turístic que accedeixin a aquesta mena d’habitatges per no tenir altra opció. Així mateix, ha advertit que espera “poder anar trobant-hi solucions”.

El director general fa una reflexió sobre aquest fet i el que demostra: “Tot això és una prova que Palma és una zona tensionada pel que fa al mercat de l’habitatge”. Aquesta figura –afegeix– és quelcom que hauria d’incloure la pròxima llei de l’habitatge i “permetria fixar topalls al lloguer”. El director general, doncs, espera que la llei acabi abordant aquesta qüestió i així el problema de l’infrahabitatge “pugui disminuir, ja que, si una persona troba lloguer assequible, el més lògic seria que no es veiés obligada a optar per aquests habitatges de condicions molt precàries”.

Finalment, Isa Nadal reflexiona: “El que s’hauria de fer és afrontar el problema des d’una visió multifactorial; hi ha infrahabitatge i se l’ha de multar, però també s’ha d’anar a l’arrel del problema: per què n’hi ha, d’infrahabitatge?”. Per aquesta sociòloga, el problema més greu no és que existeixi l’infrahabitatge en si, sinó, en general, l’exclusió residencial que pateix molta població.