La reducció de l'IRPF fins als 35.000 euros o l'impost a les energètiques: què queda al tinter amb la pròrroga pressupostària?

MADRID"En temps i en forma". Així és com l'agost del 2023 la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, preveia tenir els pressupostos generals de l'Estat per a aquest 2024. L'aspiració, però, ha quedat en paper mullar després de l'anunci de Pere Aragonès de convocar eleccions anticipades a Catalunya el 12 de maig. "El tauler polític s'ha alterat", assumia Montero aquest dimecres al vespre.

Estat i Generalitat es veuen empesos a prorrogar els comptes públics del 2023. Tot i que no és una pràctica estranya –els del 2021 a Catalunya, per exemple, eren una pròrroga dels del 2020; mentre que a Espanya els del 2018 van estar prorrogats l'any 2019 i 2020–, deixa entre bambolines alguns compromisos pressupostaris, començant per l'increment de la despesa pública que tots dos governs havien anunciat. A més, en el cas català el marge de maniobra encara és més restrictiu perquè el Govern estarà en funcions fins que no se'n formi un de nou.

Despesa pública

Tant el govern espanyol com el català havien anunciat uns comptes "expansius" per al 2024 amb un increment de la despesa pública, tot i que en el cas espanyol el salt va ser més gran entre l'any 2022 i 2023. A Catalunya, la despesa primària (que exclou els interessos del deute) s'incrementava en 2.443 milions d'euros, un 6,3% més que el 2023. "L'impacte [a Catalunya] és clar", resumeix el secretari general del Col·legi d'Economistes, Àngel Hermosilla, que anticipa que "difícilment" els del 2025 podran comptar amb la mateixa despesa pública tenint en compte que la disciplina fiscal estarà del tot operativa.

Pel que fa a la despesa, els pressupostos catalans estaven marcats per les partides per fer front a la situació d'emergència per la sequera. A tall d'exemple, es preveien 86 milions d'euros per millorar els regadius, o 27 milions d'euros per a la xarxa de subministrament, és a dir, la infraestructura que, d'entrada, no es podrà executar. Fonts de la conselleria d'Economia, però, ja anticipen que "s'està buscant la fórmula" per poder-ho fer. Hermosilla apunta que el Govern que surti de les eleccions "haurà de tirar o bé amb la inversió del 2023, o bé si es tenia excedent del 2022". "Abordar partides noves el 2024 serà molt complicat", lamenta. "Si ens plantem a les portes del mes de setembre, ja s'haurà de treballar en els [pressuposts] del 2025", anticipa.

En el cas de l'Estat, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha afirmat aquest dijous que la pròrroga dels comptes del 2023 no suposarà un "fre". L'Estat pot modificar o ampliar partides mitjançant la figura del decret llei, tot i que això comportarà moltes més votacions al Congrés dels Diputats. Així, l'increment addicional dels sous públics per a aquest 2024, la revalorització de les pensions o les prestacions per desocupació es podran tirar endavant a través d'aquesta fórmula.

Pel que fa a la recepció dels fons europeus, Cuerpo ha deixat clar que "[amb els pressupostos del 2023] hi ha espai suficient per poder implementar les inversions previstes [aquest 2024]".

Disciplina fiscal

Per a Hermosilla "s'ha perdut una oportunitat" per tenir més despesa que mai abans del retorn definitiu de les regles fiscals a Europa. La nova disciplina fiscal ha de ser ratificada pel Parlament Europeu i el Consell Europeu, i aleshores els països hauran d'enviar entre el juny i el setembre d'aquest any els seus plans d'ajust fiscal per als pròxims quatre anys. Per tant, els primers pressupostos afectats seran els del 2025. De la mateixa manera que les antigues regles fiscals, les noves continuen implicant una reducció gradual i sostinguda del dèficit i el deute (tot i que es flexibilitza per a cada estat membre) i l'obligatorietat de limitar el creixement de la despesa pública per sota del 2,6% (sense tenir en compte els interessos pel deute). "En funció de com evolucionin els indicadors de deute i dèficit, als pressupostos del 2025 caldrà estrènyer-se més o menys el cinturó", anticipa Hermosilla.

El govern espanyol preveu que el dèficit se situï al 3% del PIB, i compleixi així amb les normes fiscals. De fet, des del ministeri d'Hisenda recorden que tot i no tenir uns pressupostos públics nous, els objectius de dèficit i deute tant per a l'Estat com per a les comunitats autònomes són els del pla d'estabilitat enviat a l'abril a Brussel·les. Aquest pla ha entrat en vigor després que el Senat, amb majoria absoluta del PP, hagi tombat per segon cop consecutiu els objectius fixats pel govern espanyol.

Impostos

El que segur que queda aturat en el cas català és la modificació de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). La Generalitat volia vincular via pressupostos una reducció d'aquest tribut en aquelles rendes inferiors als 35.000 euros anuals. La mesura afectava uns 2,6 milions de contribuents i representava un estalvi per persona d'uns 125 euros de mitjana a la declaració corresponent al 2024.

En el cas de l'Estat, la incògnita està en la permanència de l'impost a les energètiques i la banca. PSOE i Sumar s'havien compromès a fer-los permanents a partir del 2025 a través dels pressupostos de l'Estat (per ara s'han prorrogat aquest 2024). A més, l'impost a les energètiques tenia la particularitat que havia de vincular-se a les inversions de les companyies, cosa que aigualia la seva contribució final. Des del ministeri d'Hisenda no concreten quina serà la via per la qual s'optarà perquè tots dos gravàmens no decaiguin l'any 2025.

Recursos del sistema de finançament

Pel que fa a les transferències de l'Estat a les comunitats autònomes i als ajuntaments, és a dir, a l'import de les entregues a compte o bestretes (una part important dels recursos del sistema de finançament autonòmic), aquestes no es veuen afectades per la pròrroga dels pressupostos. La incògnita, però, sí que existeix pel que fa a la condonació del deute del FLA.