Gairebé un 81% de les inversions estatals a les Illes són per a ports i aeroports
Els pressupostos estatals no inclouen un sol euro dels convenis de carreteres
PalmaEl gran gruix de les inversions estatals cap a les Illes estarà destinat als ports i aeroports. Dels 172,35 milions d'euros que arribaran, 139,5 estaran destinats a uns sectors on l'Estat té les competències exclusives. Això significarà un 81% del pressupost d'inversió territorialitzada per les Balears. Concretament, 95,2 milions es destinaran a aeroports, i no és d'estranyar vistes les intencions d'inversió que té AENA amb l'aeroport de Palma. Pel que fa als ports seran 44,3 milions d'euros.
En termes generals, les Balears rebran un 1,3% (172,35 milions) de la inversió del govern d'Espanya. Xifra que es tradueix en 29,29 milions d'euros menys que l'any passat, ja que la quantitat va ser de 201,65 milions d'euros, un 1,7% del total. La xifra total es descompon en 23,6 milions d'euros per l'administració de l'estat, amb pressupost limitatiu, i 148,76 milions per les empreses públiques, amb pressupost estimatiu. Ara bé, els comptes de l'Estat no inclouen un sol euro per als convenis de carreteres amb les Illes.
El factor d'insularitat com a base
Així i tot, s'ha de tenir en compte que, al marge d'aquestes inversions, els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) inclouen el factor d'insularitat del Règim Especial de les Balears (REB), on el govern espanyol inclou 182,77 milions d'euros per les Illes. Aquest fet fa que la inversió per càpita a les Illes sigui de 303 euros per habitant, 29 per sobre de la mitjana estatal, que és de 275 euros per habitant. Si no existís el factor d'insularitat, la inversió seria de 147 euros per habitant, 128 per sota de la mitjana. Malgrat estar per sobre, sobten inversions com la de Múrcia, on és de 478 euros per càpita.
Pel que fa a les inversions estatals absolutes, sumant el factor d'insularitat les Balears són quartes per la coa. Només superen a La Rioja, 63,22 milions, Navarra amb 77,08 i Cantàbria amb 239,33 milions d'euros, sense comptar Ceuta i Melilla. Això sí, sense tenir en compte convenis ni transferències de capital per part de l'Estat.
Ara bé, el pressupost no inclou cap assignació per als convenis de carreteres per a les Illes. Sí que mantén les bonificacions pel transport aeri i marítim, uns 783 milions, que signifiquen la famosa rebaixa del 75% pels illencs que viatgen a la península o entre illes. Alhora també s'inclouen 74 milions per mercaderies.
Projectes previstos per a les Illes
Segons ha informat Europa Press, s'inclouran 175 milions destinats a les Balears i Canàries per a la promoció de l'energia sostenible, destinats a fonts d'energia renovables, solucions d'emmagatzematge i projectes intel·ligents.
Pel Ministeri d'Interior s'inclouen 650.000 euros per obres per les instal·lacions de la Policia Nacional de Mallorca, i 50.000 euros per les de la Guàrdia Civil. Per Foment apareixen 796.000 euros per al Baluart del Príncep i, també, 100.000 euros per reformar el centre d'Inca. A més, s'hi veuen altres inversions, com la de 3,5 milions d'euros per a la creació d'una nova seu per al sistema d'observació coster de les Balears (Socib).
També es preveu la construcció de nous jutjats a Eivissa, Ciutadella i Manacor. Finalment, també s'ha detallat la inversió de 200 milions d'euros per a la digitalització de destinacions i empreses turístiques de tot l'Estat, a part de 110 milions en estratègies de resiliència turística per a territoris extrapeninsulars, Ceuta, Melilla, Canàries i les Balears.
L'oposició els valora negativament
El PP s'ha mostrat totalment en contra dels PGE. El seu portaveu al Parlament, Toni Costa, ha lamentat que la presidenta del Govern, Francina Armengol, s'ha deixat enganar per Pedro Sánchez amb el REB, ja que als pressupostos no hi consta "ni un euro" dels convenis de carreteres i ferroviaris de les Illes. Pel que fa a Ciutadans, també s'ha valorat negativament, ja que segons ha dit la seva portaveu Patrícia Guasp, contemplen una pujada d'imposts, cosa amb la qual l'agrupació taronja no està d'acord. Finalment ha destacat que aquest increment de despesa pública que es reflecteix als pressuposts no arreglarà els grans problemes que conviuen a la societat com l'accés a l'habitatge o l'atur juvenil.