Reduir la temporalitat a nivells europeus suposaria incrementar un 4% el PIB illenc

PalmaLa disminució de la temporalitat dels contractes laborals dels illencs al nivell europeu podria suposar un increment del PIB balear de fins a un 4%. Segons ha explicat el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, a partir d'un estudi elaborat per la Direcció General de la seva Conselleria titulat L'impacte de la precarietat laboral sobre la productivitat de l'economia balear.

Segons l'estudi, el mercat laboral de les Illes té una temporalitat d'aproximadament un 27% en contraposició a la taxa europea, que està per sobre del 13%. Aquesta baixada suposaria un increment del PIB de fins a un 3%, cosa que es traduiria en un guany de 800 milions d'euros. A més, si s'eliminàs la temporalitat involuntària, un 7% actualment a les Balears, el PIB s'incrementaria un 1% i sumaria així 1.300 milions d'euros i un 4% de còmput total.

Joan Coscubiela, polític català portaveu de Catalunya Sí que es pot al Parlament de Catalunya, ha assistit a la presentació de l'estudi. Ha considerat el treball com a molt interessant i "innovador", perquè, segons ha dit, "trenca tòpics, com que precarietat i productivitat fan bona parella".

Coscubiela s'ha referit a l'actualitat laboral, però també ha estat molt incisiu amb l'estudi. Ha fet reflexions com que "des de la simple idea que productivitat i cohesió social són incompatibles, arriben decisions polítiques nefastes". I, en contraposició, ha dit que "reduir la temporalitat vol dir incrementar la igualtat".

Per exemplificar aquesta idea, Coscubiela ha explicat que la productivitat durant la primera dècada del segle XXI, suposadament de creixement econòmic, va ser de només el 0,8%, ixí que va caure molt respecte de la dècada anterior. La segona dècada la cosa ha empitjorat i l'ha rebaixat un 0,1% més, fins al 0,7%. Segons ha dit, són mostres que la precarietat no és sinònim de productivitat.

A més, ha destacat que amb les polítiques que s'han executat a l'Estat, sobretot fent esment de la reforma laboral del PP del 2012, "hi ha hagut un incentiu legal i polític amb la precarietat com a estratègia competitiva", i això ha fet que la precarietat hagi quedat "com un bacteri del cos social".