Regina Carbonell: “Canviarem Mallorca amb més tolerància i tecnologia”

Regina Carbonell és emprenedora, empresària i consultora internacional especialitzada en el foment de la igualtat de gènere, intel·ligència emocional i inclusió LGBTQIA. Fa unes setmanes va impulsar a Palma la I Jornada per a la diversitat a l’empresa -amb la col·laboració del grup creador del projecte ‘Diversity 3.0 colive, cowork, colearn’, Comissions Obreres i l’empresa Habitissimo- dirigida a qualsevol persona membre d’una empresa, direcció, personal de recursos humans o altres treballadors sensibilitzats per la igualtat de gènere i la inclusió, dins les empreses, dels immigrants, de les persones amb discapacitat i del col·lectiu LGTB.

Per què una jornada per a la diversitat a l’empresa? Per una necessitat de futurització tecnològica i social. Normalment tract d’ajudar les empreses a adaptar-se als temps que corren, i crec que això inclou la diversitat. He viscut molts anys a Anglaterra i en tornar-ne em vaig adonar que aquí, a Espanya, ens manca inclusió i diversitat.

En quin sentit? Per exemple, molts treballadors gais no van als sopars de les seves empreses perquè no volen que se sàpiga que la seva parella és del mateix sexe. Són detalls que no els permeten ser ‘ells mateixos’ dins la seva feina.

Abans de res, què entenem per ‘diversitat’ a l’empresa? Qualsevol tipus de gent que trobam al carrer l’hauríem de trobar en una empresa, ja que tots formam part de la societat. En conseqüència, diversitat dins l’empresa seria que hi hagués persones del col·lectiu LGTB, de color o marroquins (per citar una nacionalitat), o gent amb distints tipus de discapacitats o diverses capacitats.

Tornem a la jornada. Quin n’era l’objectiu? Primer, explicar els tipus de diversitat que existeixen i, després, exposar quins són els drets dels treballadors i els deures dels empresaris. Jo la vaig plantejar com un focus d’educació tant per als empresaris com per als treballadors. La jornada va anar molt bé online, però bastant malament en el vessant presencial [somriu]. Jo crec que el motiu de la poca assistència té a veure amb el fet que la diversitat ‘no ven’, és a dir, interessa bàsicament a les persones que formen part d’un col·lectiu implicat, però al mateix temps als treballadors també els fa por que se sàpiga que en formen part.

Decebuda, doncs? Al contrari! Ja estic pensant a fer-ne una altra, aquest cop al Palau de Congressos de Palma. Les coses no funcionen si les deixes anar tot d’una, convé perseverar, i aquest és un tema que ho mereix... Ja estam preparant una altra jornada que serà el mes de novembre de 2019. Esperem que llavors hi vingui més gent.

Les empreses no defensen prou la diversitat? Les empreses molt grans solen tenir un programa de responsabilitat social que tracten de complir. A les empreses petites, però, això els fa por perquè no volen perdre diners per culpa d’un branding, marca o tarannà massa específic o compromès. Ens hauríem de demanar, entre tots, per què ens sembla tan rar que una botiga defensi la diversitat de manera ostensible. Crec que hauria de ser ‘normal’ que una empresa estigui compromesa amb una causa o política determinada. Ja és ben hora que els empresaris canviïn de mentalitat i s’adonin que el primer són els seus treballadors, el segon els clients i, en darrer terme, els directius.

No és xocant que al segle XXI encara calgui lluitar per la diversitat? Crec que sempre caldrà lluitar pels drets de tots, d’una manera o d’una altra. Jo em dedic, des de fa molt de temps, no només a lluitar a favor de la diversitat, sinó també a fomentar la igualtat de gènere. I encara no me n’he sortit en cap de les dues coses.

Encara perduren certs prejudicis entre alguns empresaris? Malauradament, així és. Els empresaris no haurien de contractar personal influenciats per un determinat aspecte físic, ni per una data de naixement. S’hauria de fer una ‘preselecció cega’, és a dir, sense nom, foto i data de naixement, només prioritzant el que saben fer les persones, i sense la trampa d’anar a mirar el Facebook. És clar que tot depèn de amb qui ens comparem, i a Espanya estam millor respecte d’altres llocs, òbviament.

Quina és la situació específica a les Balears? Pel que fa a la igualtat de gènere, la situació és similar que a la resta d’Espanya. Però a les Balears tenim un avantatge: som molt internacionals, rebem bones influències i estam bastant actualitzats. Com a contrapartida, vivim en unes illes molt turístiques i per això el físic és molt important, tot i que hauríem de donar més importància a les qualitats o a la voluntat d’aprendre. En definitiva, es tracta d’anar canviant Mallorca amb més tolerància i tecnologia; som en un punt neuràlgic i ideal per començar un moviment sobre diversitat a Europa.

La formació podria ser una solució? Aquí les empreses no estan gaire disposades a formar els seus empleats, al revés del que passa al nord d’Europa. Les empreses tenen possibilitat de xerrades i formació específica, però no és obligatòria, i per tant no la fan servir. Ja tenim lleis per evitar actituds i comportaments discriminatoris, però no se segueixen. Necessitam una llei nacional de LGTBI, per ara només tenim lleis autonòmiques. Fer feina és un dret per a tothom, també per a les persones que formen part de col·lectius diversos. Les polítiques d’inclusió a les empreses haurien de ser obligatòries.

Quins sistemes hi ha per fomentar el respecte per a tots aquests col·lectius? Dins una empresa no s’hauria d’insultar, ni maltractar ningú per la seva orientació sexual, de gènere o de raça. Hi ha sistemes de vigilància en aquest sentit. Determinats comportaments no haurien de ser tolerables; l’empresa ha d’establir uns mecanismes per combatre la discriminació. Els maltractaments verbals dels companys de feina no s’han de consentir sota cap concepte.

Hi ha empreses preocupades per aquests temes? Cada cop hi ha més empreses que promouen el respecte per la diferència, i ho fan habitualment en el seu dia a dia, implementant-ho en els seus sistemes. També fan reunions setmanals per detectar problemes i cercar-hi solucions. Hi ha una cadena d’hamburgueseries que obliga els seus empleats a donar-se les “gràcies” cada cop que es demanen alguna cosa entre ells. Sistemes n’hi ha molts i tots sumen, però es tracta d’establir protocols positius que després es converteixin en un hàbit.

Què opinau del turisme i negocis específics per a gais i lesbianes? Pens que hi ha una part positiva i una altra que no ho és tant. Per la gent que forma part d’aquests col·lectius, crear un negoci pot ser part del seu branding. La part dolenta és quan els inversors creuen en l’èxit del negoci simplement com si els gais fossin una mina d’or, però realment no creuen en la diversitat.

Què passa amb els emprenedors, als quals es pressuposa una mentalitat més oberta? Ufff... De cada cinc emprenedors, quatre són homes i només una dona. A l’hora d’aconseguir inversors, les start-ups comandades per dones ho tenen deu vegades més difícil que les que són gestionades per homes. Si cercam dones inversores, llavors el percentatge es redueix a una sola dona d’entre cada cent homes. Com més alt escalem, menys dones hi ha. I això no és pel fet que les dones no siguin bones emprenedores, sinó bàsicament per la dificultat d’aconseguir suports i finançament, i perquè és molt difícil dur una casa vint-i-quatre hores, criar infants i alhora fer feina.

Fa uns mesos vàreu pronunciar una conferència al Parc Bit sobre el neurobiòleg Ben Barres. Què ha significat aquesta figura dins el moviment trans? El més important és com va afectar aquest científic el sexisme en la seva carrera professional i les experiències viscudes a partir de la seva transició de dona a home, com un clar exemple de l’efecte Matilda (el biaix en contra del reconeixement dels èxits de dones científiques). Pens que Barres ens va donar una lliçó a tots demostrant que podem aconseguir tot allò que vulguem, si lluitam per aconseguir-ho, sent nosaltres mateixos. Ser feliç pot ser una lluita diària, però mai no hauria de ser un esforç suprem a la feina.

Com és la faceta emprenedora de Regina Carbonell? Som emprenedora, empresària i inversora. He posat en marxa una marca de roba, Milk originals, i una botiga eròtica online, Ni puta ni santa, ambdues relacionades amb el col·lectiu LGTB i l’empoderament de les dones a través del sexe. També tenc una consultoria internacional per a empreses, Regina Carbonell Consulting, per ajudar emprenedors i empresaris perquè puguin adaptar les seves empreses al moment en què vivim. Tractam sobretot la prevenció, més que la solució, perquè als empresaris d’aquí els costa admetre l’existència de problemes. Més coses previstes amb vista al futur: el 2019 obrirem pisos de lloguer LGTB Friendly per a universitaris a Palma.