Dijous negre al Regne Unit: entra en recessió i anuncia apujades d'impostos i retallades socials

LondresEl Regne Unit ha entrat oficialment en recessió, segons ha reconegut aquest matí el ministre d'Economia britànic, Jeremy Hunt, en el moment d'anunciar un dur pla de retallades i augment d'impostos valorat en 55.000 milions de lliures (63.000 milions d'euros, dels quals 28.000 en impostos i 35.000 en retallades). En menys de dos mesos, el que havia de ser el paradís de la desregulació i els baixos impostos, de la mà de la dimissionària i efímera primera ministra Liz Truss, ha passat a enfonsar-se en l'últim lloc de les estadístiques del club dels països més rics (G-7), i és ara l'únic del grup que és més pobre en termes reals que abans de la pandèmia. L'any vinent el PIB caurà, segons ha pronosticat Hunt, l'1,4% abans de tornar a créixer el 2024. La previsió del govern al mes de març era d'un creixement de l'1,8%.

El paisatge que ha esbossat Hunt és devastador tant per a la macroeconomia com per a les economies familiars. En el primer cas, malgrat els augments d'impostos i les retallades anunciades, el deute nacional amb prou feines caurà durant els pròxims cinc anys, segons els càlculs del Tresor i de l'Oficina de Responsabilitat Pressupostària (OBR, en les sigles en anglès), i passarà del 97,6% del PIB el 2025-26 al 97,3% el 2027-28. En el segon, amb la inflació prevista per a l'any vinent, del 7,4%, segons la mateixa OBR, només els treballadors del sector públic perdran en termes reals més del 5% del poder adquisitiu. Perquè entre les "difícils decisions" preses pel govern de Rishi Sunak hi ha, també, la de només apujar-los el salari un 2%. D'altra banda, l'augment d'impostos locals i nacionals previst, així com l'eliminació de les ajudes al finançament dels costos energètics, augura tota mena de maldecaps per als sectors menys afavorits de la societat. De fet, els augments del cost de l'energia seran superiors als augments d'impostos de Hunt, i tots dos són greus per a les llars del país. La majoria tindran prop de mil lliures menys per a despesa corrent sense comptar augments de lloguers i les quotes hipotecàries.

Els conservadors no assumeixen cap responsabilitat

Tot i les fosques perspectives anunciades, Hunt no ha entomat cap responsabilitat d'una economia en caiguda lliure –empitjorada per la gestió de l'anterior administració conservadora–, gestionada pel seu propi partit durant els últims 12 anys. Més aviat ha volgut treure's responsabilitats de sobre afirmant que "potser hi ha una recessió originada a Rússia" però també un "pla de recuperació" establert al Regne Unit. Una afirmació molt difícil de sostenir quan totes les previsions de l'OBR són ben pessimistes.

Amb tot, el remainer Hunt, ara convers al Brexit, que ha tornat a invocar "les llibertats" del trencament amb la Unió Europea per tirar endavant l'economia del país, ha volgut camuflar les males notícies garantint "l'augment efectiu més gran de la pensió estatal", pel simple fet d'augmentar-la en línia amb la inflació, a hores d'ara de l'11,1%. Poc consol per tant de patiment, entre altres raons perquè el nivell de taxació de les rendes del treball augmentarà proporcionalment molt més que les taxes sobre el capital.