La regulació dels creuers només minvarà el 7% del trànsit a Palma
De les 592 escales que es varen registrar el 2019 al port de Ciutat, amb el nou pacte entre el Govern i l'associació internacional de línies de creuers (CLIA) només es limitaria l'arribada de 43
PalmaEl pacte entre el Govern i l’associació internacional de línies de creuers (CLIA) només reduirà un 7,26% del trànsit d’aquestes embarcacions al port de Palma, segons les dades registrades a l’Autoritat Portuària el 2019. Aquest darrer any, en què es va viure una situació turística 'normal', el port mallorquí va rebre un total de 592 escales de creuers. Amb l’execució de l’acord que entrarà en vigor a partir de l’estiu que ve, s’hauria restringit l’amarrament de tan sols 43 vaixells d’aquest tipus.
Segons indica el pacte entre les dues parts, només podran coincidir tres creuers al dia al port, i d’aquests només un podrà ser un megacreuer. Així i tot, un cop analitzades les dades de l’arribada de creuers a Mallorca durant el 2019, s’ha pogut veure que n’hi va haver durant 273 dies de l’any. És a dir, que un 74,79% dels dies de l’any hi va haver creuers a Palma. D’aquests dies de presència de creuers a Mallorca, només n’hi va haver 31 en què no s’hauria complert la normativa que s’aplicarà el 2022. Això significa que només l’11,35% dels dies que varen arribar creuers s’hauria infringit l’acord.
La incompatibilitat amb l’acord, observant les dades del 2019, recau sobre el nombre de creuers per dia. Dels 31 dies que no es complí el pacte, en 24 hauria estat perquè quatre creuers coincidien a Palma i perquè en set dies n'hi varen coincidir cinc. Així i tot, cal recordar que una de les premisses de l’acord era que no hi pogués haver més d’un megacreuer alhora al port. Ara bé, s’ha de tenir en compte que durant el 2019 només hi va haver vuit dies en els quals varen coincidir dos megacreuers alhora.
Parlant dels megacreuers, es considera que ja no és un creuer normal quan la seva capacitat excedeix les 5.000 persones. D’aquest tipus de vaixell, varen arribar-ne un total de cinc durant el 2019. Aquests varen fer un total de 83 escales durant tot l’any a Mallorca. El més gran que va passar per l’illa va ser l’Aidanova, amb una capacitat de 6.600 passatgers. El vaixell és de l’empresa alemanya AIDA Cruises, una filial de la companyia de creuers més gran del món, la Carnival Corporation, que es va fundar a Miami l’any 1972, però que té la seu fiscal a Panamà. El 2017 va ingressar 14.400 milions d’euros i va tenir 12 milions de passatgers, segons explica un estudi sobre megacreuers elaborat per l’associació Palma XXI.
Pel que fa als altres quatre megacreuers que varen venir a l’illa el 2019, en segon lloc s'hi troba l’MSC Grandiosa, amb una capacitat de 5.714 persones i una eslora de 331 metres. En tercer lloc, i de la mateixa companyia, MCS Seaview, amb una capacitat per a 5.429 persones i 323 metres d’eslora. Aquest darrer va ser el que més cops va fer escala a Palma, amb un total de 31. En quart lloc s’hi troba un dels creuers més grans del món, l’Oasis Of the Sea, amb una eslora de 360 metres i una capacitat de 5.400 persones, que va arribar a port fins a 20 vegades. Finalment, el darrer és el Costa Smerlada, amb una capacitat de 5.200 persones.
Un altre punt molt important del pacte entre el Govern i la CLIA és la limitació de passatgers. Segons l’acord, el màxim de persones que poden arribar en un dia a Mallorca seran 8.500. És un tema que genera dubtes sobre “què passaria si en un dia n’arribassin més”, segons demana Alex Fraila, de la plataforma Sí als Creuers, vinculada a PIMEM. Així i tot, amb aquesta limitació es deixarien de viure dies rècord com l’11 de maig del 2019, quan, segons les dades l’Autoritat Portuària de les Illes Balears, varen arribar fins a 16.788 creueristes.
Tancar un acord sense tenir base legal
Ni el Govern de les Illes ni l’Autoritat Portuària de les Balears tenen capacitat legislativa per negociar un acord i que s’hagi de complir per llei. Les competències s’escapen de les mans dels òrgans illencs. Això significa que l’acord és no vinculant. Així i tot, segons va assegurar el portaveu del Govern i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, en el ple dels pressupostos per al 2022 d’aquesta setmana, “l’acord es complirà”. De tota manera, ja s’haurà d’esperar al 2023, com també va reconèixer ell mateix, ja que, “havent tancat l’acord el desembre del 2021, el 2022 hi podrà haver excepcions”. D’aquesta manera, l’exercici següent encara podran coincidir quatre creuers al port de Palma.
Ara bé, el conseller, segons expliquen fonts del Govern, va anar a la reunió d’Hamburg amb els representants de CLIA per “traslladar un malestar de la ciutadania, sobretot en determinats dies de l’any en què coincideixen cinc o sis creuers alhora”. Segons s’explica des de l’Executiu, les mateixes empreses de creuers entenen que s’han d’autoregular, “perquè són els primers que no volen coincidir amb 15.000 persones més”. Això no obstant, cal tenir en compte que al port de Palma hi ha capacitat per acollir vuit creuers de manera simultània i que, segons la llei, si es té la capacitat, no es pot negar l’amarrament, “és un servei públic”.
Iago Negueruela també va puntualitzar que en la negociació el primer que es va fer va ser traslladar la proposta de MÉS per Palma, de Neus Truyol, que era de limitar l’accés a dos creuers per dia, amb un màxim de 6.000 passatgers. La CLIA s’hi va negar i es va arribar a l’acord que ja coneixem, de tres embarcacions i 8.500 creueristes. La portaveu municipal de la formació ecosobiranista, Neus Truyol, va afirmar que “els interessos dels mercats no poden estar per damunt del bé comú, l’interès general i la sostenibilitat humana i ambiental”. Truyol també va remarcar que no es poden mantenir “els antics models del passat que mercantilitzen la ciutat i l’illa en favor de l’enriquiment d’un sector turístic amb poca responsabilitat social”.
Per part de Podem es va alçar igualment la veu per expressar desacord amb el pacte assolit pel Govern. El portaveu de la formació, Jesús Jurado, va dir que “el pacte hauria de servir per solucionar els problemes reals que provoquen aquest tipus d’estades, i aquest acord no ho aconsegueix”. Això no obstant, Negueruela va treure pit i va dir que creia que haver negociat “era de valent”, i que el que era senzill era plantar-se en només una proposta. “Si no acceptaven la primera proposta, què havíem de fer?”, apuntà el portaveu del Govern, que creu que és un bon acord perquè “és el primer i marca un camí”.
PIMEM, en contra
L’associació Sí als Creuers, vinculada a la patronal de la petita i mitjana empresa (PIMEM), ha expressat total desacord amb la implementació d’aquesta mesura. La portaveu de l’associació, Alex Fraile, explica que dubten de la legalitat del pacte, ja que, segons el seu parer, “atempta contra el lliure mercat o la lliure competència”. A més, discrepa dient que, “si es limita el turisme de creuers, es fa comptes fer res contra els altres turismes de masses?”, reclama Fraila. I continua demanant: “Es limitaran els avions que arriben a l’aeroport? O les persones que hi van dins?”.
Des de l’associació es queixen sense pal·liatius. Parlen del recent anunci de la United Airlines, l’aerolínia que ha d’unir Nova York amb Mallorca amb un vol directe. Segons havien explicat fa poc, la intenció era transportar creueristes des dels Estats Units fins a Mallorca, però, segons la plataforma, posen en dubte què passarà ara amb la restricció. Un altre tema que també aprofiten per tocar és un que ha estat molt en boca del Govern en els darrers mesos: la desestacionalització. Es demanen a veure si per desembre no deixarien arribar quatre creuers en un dia, si realment s’està demanant que no vinguin turistes només en temporada alta.
Així mateix, Fraila ha posat damunt la taula el tema econòmic. “Hi ha moltes famílies i llocs de feina en joc”, ha assegurat la portaveu de l’associació a favor dels creuers. Finalment, demanen què passaria si arribassin més creueristes dels permesos i entre ells hi hagués mallorquins: “Els deixarien baixar a la seva terra?”. Des del Govern s’explica que són detalls que encara s’han de negociar i acabar de tancar.