Formentera té la meitat de renda disponible que Valldemossa

PalmaLa renda municipal disponible de les llars de Formentera és menys de la meitat de la de Valldemossa, fet que deixa en evidència la disparitat econòmica entre alguns territoris de les Illes Balears. Segons les dades presentades ahir pel conseller de Treball, Iago Negueruela, que fan referència al període entre 2012 i 2015, Valldemossa ocupa el primer lloc en renda disponible, amb un total de 21.458 euros per càpita. Per contra, a la cua es troba Formentera, amb 10.661 euros. La mitjana és de 14.893 euros, xifra que situa les Illes per damunt la mitjana espanyola, que el 2015 va ser de 14.535 euros.

Aquesta renda depèn dels ingressos de les famílies vinculats a la retribució d’actitivitats productives, les rendes de la seva riquesa, les prestacions socials i els impostos.

La conclusió principal feta pel conseller és que durant els quatre anys de l’estudi la renda disponible a les llars de les Illes Balears es va estancar a causa de la forta crisi patida, ja que la renda total de 2015 va ser de 16.709 milions d’euros, un 4,27% per damunt de la de 2012.

El 52,8% de les rendes de les llars prové d’ingressos salarials. Les prestacions socials suposen un 15,2%, mentre que les rendes mixtes, que fan referència als autònoms, sumen un 13,8% i les rendes de la propietat representen un altre 5,44% del total.

Segons la Conselleria, “les dades per municipis mostren una relativa homogeneïtat en els valors comparats de la renda municipal disponible. Així, 50 dels 67 municipis tenen un índex de renda en un interval al voltant de la mitjana, més o menys del 10%. El 78,5% dels residents balears té una renda al voltant de la mitjana”.

A Mallorca els municipis amb valors més alts es situen a la costa i a la serra de Tramuntana. Després de Valldemossa, hi ha Esporles (19.837), Deià (19.534), Andratx (17.479) i Bunyola (17.051).

Els factors que situen alguns municipis com els esmentats d’alt de la taula de major renda és el preu més elevat de l’habitatge, una població més jove i la presència de residents estrangers amb alt poder adquisitiu. El president del CES, Carles Manera, ha destacat que hi ha pobles “dormitori”, on viuen molts de treballadors que es desplacen a altres municipis i que tenen unes rendes altes que repercuteixen en la mitjana. En canvi, alguns pobles d’interior de Mallorca, que tenen una població més envellida se situen a la part baixa d’aquest rànquing, com Llubí (13.418), Maria de la Salut (13.420), Lloret de Vistalegre (13.515), Vilafranca de Bonay (13.772) i Santa Margalida (13.797).

Illes més pobres

On es detecta una clara desigualtat de renda és en les altres illes. Hem de baixar fins al lloc 18 per trobar el primer municipi que no és de Mallorca. Es tracta d’Eivissa (15.473), que amb Alaior, es Castell, Ferreries i Maó són els únics municipis menorquins i de les pitiüses que es troben per damunt la mitjana de la comunitat. Per contra, als darrers deu llocs hi ha Sant Lluís, Ciutadella, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia, Sant Joan de Labritja i Formentera.

Negueruela i el director general d’Ocupació, Llorenç Pou, han atribuït aquestes diferències a l’especialització turística més gran d’Eivissa i, sobretot, de Formentera , ja que es tracta d’un sector de feina amb sous per davall de la mitjana. Tant aquestes illes com Menorca tenen una desnacionalització molt més accentuada, fet que provoca que durant els mesos de temporada baixa els ingressos dels treballadors siguin molt més baixos.