Rendes altes i estrangers: les dues cares rere la debilitat del consum

MADRIDEl consum de les llars continuarà sent el motor principal de l’economia espanyola en l’horitzó del mitjà i llarg termini. De fet, ja ho ha estat en molts cicles econòmics –és un dels pilars fonamentals per a un creixement robust i sostenible–. Tot i la seva recuperació des que es va sortir de la pandèmia de la covid-19, el comportament del consum mitjà per llar és més "modest" del que es preveia, sobretot durant la primera meitat de l'any, tenint en compte l'evolució d'altres variables macroeconòmiques, com són els nivells d'ocupació o la renda de la qual disposen les famílies.

Així ho ha apuntat el Banc d’Espanya aquesta setmana durant la presentació d’unes noves projeccions macroeconòmiques. En el seu últim informe, l'organisme supervisor apunta que entre els factors que explicarien aquesta "debilitat" hi ha un impacte més advers del previst de la pujada dels tipus d'interès, així com un "efecte negatiu" fruit dels "canvis que s'estan produint en la composició de les llars espanyoles". En particular, però, l'organisme assenyala que el comportament de les rendes altes i la despesa de la població estrangera són dues de les principals cares que ajuden a entendre aquesta fotografia.

D'entrada, cal tenir en compte que just després de la publicació del Banc d'Espanya, l'Institut Nacional d'Estadística ha revisat a l'alça les variables dels últims exercicis i ha detectat que el consum de les llars ja hauria recuperat els nivells prepandèmia l'any 2023. En canvi, segons les últimes projeccions de l'organisme supervisor, si s'observa per grups de població per edat, el consum mitjà per llar continua per sota dels registres previs a la pandèmia (any 2019) en tots els grups. En l'únic cas en què el Banc d'Espanya ha detectat que s'han recuperat els nivells de consum és en aquelles llars en què el cap de família té 65 anys o més. La renda d'aquest col·lectiu ha crescut més que la mitjana de la població fruit, sobretot, de la revalorització de les pensions. Alhora, es tracta d'un grup de població que sol gastar molt més en béns de primera necessitat i, per tant, és més difícil que pugui evitar una gran part de la despesa que fa.

Dues cares d'una mateixa moneda

Més enllà d'això, el Banc d'Espanya ha detectat que l'actual debilitat del consum és especialment "pronunciada" entre aquelles llars en què el cap de família és de nacionalitat estrangera i les llars amb rendes més altes. Els motius, però, que han conduït tots dos col·lectius a gastar menys són diferents.

Pel que fa a la població estrangera, el seu consum és encara un 5% inferior al nivell prepandèmia, segons les dades del Banc d'Espanya. D'entrada, aquest col·lectiu sol tenir uns ingressos menors i en un moment de crisi de preus com el que s'ha viscut els últims anys es veu abocat a restringir la despesa bàsica. El Banc d'Espanya, però, també ha detectat que tot i que és habitual que les remeses d'un país creixin quan creix la població estrangera, com està passant a l'Estat, també estan creixent les remeses (enviaments de diners als països d'origen) en termes per càpita: s'ha passat de 180 euros per persona el 2019, a 220 el 2023. "També poden estar disposant de més estalvi [i gastant menys] que destinen a altres usos, com ara enviar remeses als seus països", apuntava Carlos Thomas, director general adjunt d'economia i investigació del Banc d'Espanya.

Pel que fa a les llars amb més renda, el Banc d'Espanya vincula la caiguda del consum a un increment de l'estalvi que s'està utilitzant per invertir en qüestions com el sector immobiliari. En aquest cas, cal tenir en compte que les rendes elevades tenen més marge pel que fa a la restricció de la despesa de béns complementaris, com pot ser l'oci i la cultura o a certs béns duradors. "En consonància amb aquesta dinàmica, l'evolució recent del crèdit al consum ha sigut menys expansiva en les llars amb més ingressos", destaca el mateix Banc d'Espanya. L'ens fins i tot fa una simulació entre el consum mitjà per llar amb què va tancar el 2023 respecte al 2019, i el consum mitjà per llar si l'evolució de la despesa de les rendes altes hagués estat molt més positiva. En aquest segon cas, la bretxa entre el 2023 i el 2019 s'hauria quedat en un 1%, mentre que actualment se situa en un 3%.

Canvi d'hàbits

Altres raons que expliquen el gruix de la bretxa entre el nivell de consum mitjà per llar que es registrava abans de la pandèmia i l'actual és la caiguda de la despesa de les famílies en béns duradors i semiduradors, com ara electrodomèstics, mobles i, sobretot, automòbils. De fet, segons l'anàlisi del Banc d'Espanya l'única despesa que es manté per sobre dels nivells prepandèmia és la vinculada als béns de primera necessitat, molt menys prescindibles per a les famílies. "A diferència de l'oci, els aliments no es poden treure de l'equació".

En tot cas, en un context de crisi de preus i erosió de les rendes, hi ha una redistribució de la cistella de la compra. "S'ha vist amb l'oli d'oliva", recorda el secretari general del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla, a l'ARA. Alhora, Hermosilla apunta que el consum és una de les variables "més volàtils". "Els canvis [en el consum] són constants perquè canvien les necessitats, la riquesa de la població... Però el que està clar és que continuarà sent una part fonamental del PIB", conclou.