Les renovables, guanyadores a llarg termini de la crisi del gas rus

BarcelonaTrencar totalment amb la dependència dels combustibles fòssils de Rússia. És un dels objectius europeus que va explicitar aquest dilluns la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Demà està previst que Gazprom tanqui –en principi només durant tres dies– el gasoducte Nord Stream 1, que és la principal via d'entrada de gas natural a Alemanya.

Però Berlín ha fet els deures. Les seves reserves de gas ja han assolit el 85% de la capacitat d'emmagatzematge, superant l'objectiu de la Unió Europea que instava els estats membres a arribar al 80% de les reserves al novembre. A més, Alemanya ha buscat nous proveïdors per trencar la seva dependència del gas rus.

Aquests moviments s'han traduït en un canvi de tendència immediat del preu del gas als mercats internacionals. De fet, el mercat TTF dels Països Baixos, el de referència a Europa, ja va marcar dilluns un fort descens del preu del gas. Dels més de 339 euros per MWh del divendres, 26 d'agost, el preu va baixar a 272,6 euros, una davallada de quasi el 20%, malgrat que el preu continua a la banda alta de l'últim any. El retrocés continuava aquest dimarts i el MWh de gas cotitzava a 258 euros.

Trencar la dependència del gas rus és la principal recepta que va donar Von der Leyen dilluns per abaratir el preu de l'energia i va deixar clar que cal impulsar les renovables com a font alternativa: "Cada kilowatt d'electricitat que Europa genera d'energia solar, eòlica, hidràulica, biomassa, geotèrmica o d'hidrogen verd ens fa menys dependents del gas rus".

Tota una declaració d'intencions que els mercats ja descompten. Les renovables poden ser les grans guanyadores, a llarg termini, de la crisi energètica actual. Schroders, una de les principals companyies de gestió d'actius del món, té clar que el futur de les renovables es presenta molt atractiu i ho mostren els PPA –els contractes a llarg termini que signen els promotors de renovables amb els seus clients–, que cada cop són més rendibles per als inversors.

Així, Mark Lacey, responsable de global resource equities de Schroders, explica que els PPA han anat augmentant de preu els últims mesos, passant de 40 euros el MWh el març del 2021 a poc menys de 100 euros el MWh el juny passat. "Això té un impacte directe en la rendibilitat dels projectes d'energies renovables i els promotors observen que algunes taxes internes de beneficis dels projectes han augmentat del 5% o el 6% de fa dos anys a prop de l'11% o el 12% actualment", indica l'expert.

Schroders diu que el pla RePowerEU de la Unió Europea té per objectiu rebaixar la dependència del gas rus, cosa que a la llarga podria rebaixar els preus energètics i fer Europa més autosuficient energèticament amb renovables. Però les mesures adoptades pels governs europeus per rebaixar l'impacte en els ciutadans i les empreses de l'escalada dels preus energètics poden tenir conseqüències imprevistes. Irene Lauro, economista mediambiental de Schroders, alerta que aquestes mesures adoptades pels governs a còpia de subvencions, supressió de recàrrecs i limitació dels preus de l'electricitat poden facilitar la vida als ciutadans a curt termini, però poden "incentivar indirectament l'ús d'energia de combustibles fòssils i fer que el canvi necessari de les tecnologies brutes a les més netes sigui encara més car a llarg termini".

A curt termini, els grans guanyadors de la crisi actual són els productors de gas natural liquat (GNL) dels Estats Units, sobretot dels estats de Texas, Pennsilvània, Virgínia de l'Oest i Oklahoma, que tenen facilitat per transportar-lo i exportar-lo cap a Europa. La demanda dels mercats europeus per substituir el gas rus ha fet molt més atractiu aquest negoci per als productors nord-americans, indica Schroders.