La reobertura de l'economia i la inflació erosionen l'estalvi acumulat per les famílies durant la pandèmia

BarcelonaL'estalvi acumulat durant la pandèmia es normalitza. La reobertura gradual de l'economia a partir de la primavera de l'any passat, primer, i l'increment de la despesa de les famílies per l'encariment del cost de la vida, després, han evaporat bona part dels diners acumulats per les famílies durant els dos anys de covid, que es van concentrar sobretot entre les llars amb més ingressos.

En total, el Banc d'Espanya calcula que, entre principis del 2020 i el tercer trimestre del 2022, les famílies espanyoles van estalviar uns 269.000 milions d'euros. "Les llars espanyoles van acumular una bossa d'estalvi molt abundant durant les fases de més incidència de la pandèmia", va indicar la subgovernadora de la institució, Margarita Delgado, l'1 de febrer en un acte a Madrid. Els confinaments físics i les restriccions a restaurants, botigues i al turisme van reduir el consum i van permetre als ciutadans tenir més diners disponibles per estalviar.

Les dades d'estalvi recollides per l'Institut Nacional d'Estadística així ho apunten. Entre el 2007 i el 2020, el percentatge de la renda familiar destinat a l'estalvi a Espanya era, de mitjana, entre un 5% i un 10% cada trimestre. La xifra, però, ja va pujar fins al 12,7% el primer trimestre del 2020, quan es van declarar els primers confinaments, i es va disparar fins al 25,1% entre abril i juny d'aquell any. Des d'aleshores, la taxa es va anar moderant, però es va mantenir per damunt del 10% fins al primer trimestre de l'any passat.

Amb la reobertura quasi total de l'activitat, sobretot del turisme, el comerç i la restauració, es va tornar al 5,7% del tercer trimestre del 2022, l'últim amb xifres disponibles. De fet, aquesta és la primera raó que explica per què s'ha anat desfent aquest estalvi embossat, però no és l'única.

Una altra causa és l'encariment del cost de la vida. "Les elevades taxes d'inflació observades des de la part final del 2021 s'estan traduint en un creixement del consum", va explicar Delgado, un fet que està "minvant" els nivells d'estalvi de les llars. És a dir, com que s'han incrementat els preus dels productes i serveis que consumeixen en el seu dia a dia, les famílies han de destinar una part més gran dels ingressos a despeses quotidianes –com ara menjar, factures energètiques, roba o carburants–, per la qual cosa no tenen tant de marge per estalviar o, en alguns casos, fins i tot s'han de gastar una part dels diners que havien pogut acumular durant els anys de covid.

Molt estalvi acumulat entre les rendes altes

Els dos anys amb més estalvi van ser els dos primers. El 2020, es va acumular un estalvi de 113.000 milions, dels quals 74.000 van ser diners en efectiu i dipòsits bancaris i uns 42.000 milions es va destinar a la compra d'habitatge. El 2021, en canvi, la inversió en habitatge va pujar fins als 54.000 milions i la inversió en actius financers va ser de 72.000 milions, però aquesta vegada amb la diferència que no van ser principalment diners i dipòsits, sinó que 33.000 milions es van destinar a fons d'inversió. Pel que fa al 2022, tot i que encara no es tenen les dades de l'any complet, el Banc d'Espanya va detectar "un context de moderació de l'estalvi".

Des de l'esclat de la pandèmia fins al setembre passat, doncs, els actius financers en mans de les llars espanyoles van augmentar en 196.000 milions d'euros, segons dades de l'organisme monetari. D'aquesta xifra, aproximadament un 77% es van acumular com a diners en efectiu o dipòsits bancaris. La resta, uns 50.000 milions, es van destinar sobretot a fons d'inversió.

Això apunta que la distribució de l'estalvi va ser desigual en funció de les llars. "Una proporció molt elevada de la bossa d'estalvi extraordinària acumulada durant la pandèmia es va concentrar en les rendes més altes", va dir Delgado. De fet, entre el 10% de la població amb menys ingressos a Espanya, només un 3% tenen diners en fons d'inversió, mentre que aquesta xifra puja fins al 22% en el cas del 10% de la població amb més renda.

Segons el Banc d'Espanya, les famílies amb sous baixos es van veure més afectades, en conjunt, per les aturades d'activitat, ja que moltes es concentren en serveis com la restauració, el comerç o el turisme, o són presencials, com ara a la indústria i la construcció. Així doncs, tot i que els ERTO van evitar un ensorrament dels ingressos de la majoria de la població, aquestes famílies van tenir menys marge a l'hora d'estalviar. En canvi, les persones amb rendes més altes treballen proporcionalment en feines que es van poder adaptar millor a la situació i on era més fàcil imposar el teletreball.

A més, en els mesos posteriors, tant la inflació com la reobertura de l'oci i la restauració han afectat menys les famílies amb rendes altes, ja que destinen una proporció menor dels seus diners a aquestes activitats.