Repensar els processos per retenir el valor i fomentar l’eficiència

PalmaL’excés de capacitat de càrrega juntament amb alguns dels riscos globals més urgents –com ara la crisi climàtica, l’alteració del cicle de nitrogen, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació atmosfèrica i hídrica, la contaminació i pèrdua de sòl, la contaminació per residus, la contaminació de la mar i la sobreexplotació dels recursos pesquers...– troben la seva raó de ser en un model de producció i consum lineal (que continua predominant avui dia). 

El model lineal (extracció-fabricació-utilització-eliminació) no només es troba al darrere de les tensions ambientals dels nostres dies, sinó que també pressiona el funcionament del sistema econòmic mateix, atesa l’elevada dependència que el creixement econòmic té del consum de recursos i materials. Uns recursos que, cal recordar-ho, són finits i ens aboquen a un escenari de creixent escassetat i elevada volatilitat de preus. 

En aquest context, l’ambició de la Comissió de la UE és que l’any 2030 el creixement econòmic quedi desvinculat de l’extracció de recursos no renovables i que, alhora, es comenci a revertir l’esgotament de l’estoc de recursos renovables. Amb vista a l’any 2050, s’espera que l’activitat econòmica estigui en gran mesura desvinculada de l’extracció de recursos, a través d’un model de producció i consum circular que no només elimina els residus i la contaminació, sinó que aconsegueix mantenir el màxim valor dels materials i productes que s’utilitzen durant el major temps possible i, d’aquesta manera, regenerar els ecosistemes.

Aquesta ambició es basa en una reducció de la petjada de material de la UE-27 un 50% el 2030 i un 75% el 2050, i en un augment de la taxa d’ús de material circular fins al 25% com a mínim el 2030. 

Per aconseguir-ho, però, cal aclarir què defineix la transició cap a una economia circular a partir d’un llenguatge comú i criteris ben definits i, sobretot, a partir de quines mètriques s’ha de mesurar la transició. Una tasca ingent en la qual algunes institucions, a més de la Comissió Europea, han estat treballant des que l’any 2012 la Fundació Ellen MacArthur publicà un treball pioner en què il·lustrava l’economia circular a través d’un diagrama en forma de papallona. Així, els fluxos lineals de productes i materials són reemplaçats per fluxos circulars en dos cicles separats: un cicle biològic, en el qual aliments i altres materials de base biològica són dissenyats per tornar al sistema mitjançant processos de compostatge i digestió anaeròbica; i un cicle tècnic, en què es recuperen i restauren productes components i materials mitjançant la reutilització, reparació, remanufactura o el reciclatge.

I és que la transició cap a una economia circular no es limita a ajustaments que redueixen els impactes negatius del model lineal, ni tan sols a aconseguir un model lineal més eficient, sinó que representa un canvi sistèmic orientat a construir resiliència a llarg termini i garantir, així, els serveis ambientals d’aprovisionament, regulació, culturals i de suport a la vida que brinden els ecosistemes.

L’economia circular és més que reciclatge. També es tracta de repensar fonamentalment els processos d’aprovisionament i els sistemes de producció i consum, tot afavorint: 

– El disseny i la producció circular: dissenyar i produir productes i materials amb l’objectiu de retenir el valor a llarg termini i reduir els residus; promoure la desmaterialització fent que els productes siguin redundants o substituint-los per un producte o servei radicalment diferent.

– Ús circular: allargar la vida útil de qualsevol producte o actiu durant la seva fase d’utilització, amb l’objectiu de retenir el valor dels recursos i reduir els residus, mentre es milloren l’ús i els serveis de suport.  

– Recuperació de valor circular: capturar el valor dels productes i materials en la fase posterior al seu ús. 

– Suport circular: desenvolupar eines i aplicacions digitals, programes d’educació i sensibilització i serveis d’assessorament per donar suport a les estratègies i models de negoci circular.

Alinear-se amb la taxonomia de l’economia circular és tot un repte, ja que el llenguatge és relativament nou en comparació, per exemple, amb la mitigació del clima, de manera que sectors econòmics, institucions i ciutadania tenen molt a pensar per actuar estratègicament des d’avui.