La crisi de preus

La Reserva Federal suavitza l'augment dels tipus i ja veu la fi de la inflació

El banc central estatunidenc augmenta el preu del diner un 0,25%, la pujada més petita des del març passat, i anuncia que "hi ha més feina per fer"

El president de la Fed, Jerome Powell, ahir.
3 min

WashingtonEls Estats Units comencen a deixar enrere la inflació, la xacra que ha colpejat durant l'últim any els ciutadans nord-americans i que ha sigut un maldecap constant per a la Reserva Federal (la Fed, el banc central del país). L'organisme ha anunciat aquest dimecres un augment moderat de 0,25 punts dels tipus d'interès, el més suau des del març passat, i que podria ser el penúltim de l'agressiva sèrie de vuit increments en un any. Segons ha explicat el president de la Fed, Jerome Powell, aquesta és "una bona notícia" per a l'economia mundial, atès que és un símptoma que s'està posant fi a la inflació, que va arribar al juny al pic interanual del 9,1% (el punt màxim des del 1982) i que ara es troba en el 6,5%.

"Les dades d'inflació dels últims tres mesos mostren una relaxació que és benvinguda després del ritme d'augments mensuals", ha destacat Powell durant la roda de premsa posterior a la reunió de la Fed, en què ha avisat que, per reduir de nou els tipus, es necessitaran "més proves substancials que la inflació cau de manera sostinguda". D'aquesta manera, ha aventurat que "venen nous increments" de cara a la pròxima reunió de l'organisme, però ha anunciat la fi del ritme agressiu d'augments del preu del diner.

El banc central, que ha aprovat la mesura per unanimitat, ja va frenar el ritme després de l'última reunió, a mitjans de desembre, quan només va augmentar els tipus 0,5 punts després de quatre ascensos consecutius de 0,75 punts. Aleshores, el preu del diner va marcar el seu nivell més alt des del 2007, i ara l'ha superat, arribant al rang actual de 4,5%-4,75%. L'augment aprovat aquest dimecres és una correcció en la línia del que havia sigut habitual abans de la pandèmia: cada vegada que la Fed va apujar tipus entre el 2015 i el 2018, sempre ho va fer en un quart de punt.

Però l'impacte del coronavirus en l'economia i, especialment, els efectes de la seva recuperació, van portar a una inflació disparada que el banc central s'ha vist obligat a corregir amb un encariment del preu del diner que no s'havia vist en dues dècades. Conseqüència d'aquesta sèrie d'augments, els nord-americans finalment han començat a notar un alleugeriment en les seves butxaques, que la Fed encara no veu com a definitiu: "La inflació s'ha relaxat fins a cert punt, però es manté elevada", ha dit en un comunicat, on ha reiterat que "caldran continus augments per assolir el rang objectiu". El banc central nord-americà situa el nivell desitjable d'inflació en el 2%.

Els mercats, que han baixat després de l'anunci, han caigut de manera més brusca després que Powell hagi reiterat que "caldran" nous augments de cara a la pròxima reunió de la Fed. "Tenim més feina per fer", ha dit el president, que ha reconegut que un dels motius per suavitzar l'augment dels tipus ha sigut "la cautela", atès que els seus impactes tarden un cert temps a veure's reflectits en l'economia real.

D'aquesta manera, tot i que la inflació comença a relaxar-se, la Fed encara no veu apropiat abaixar els tipus: "El registre històric adverteix contra la retirada de tipus de manera prematura. Nosaltres continuarem augmentant-los fins que la feina estigui feta", ha dit Powell. Tanmateix, algunes veus crítiques adverteixen del risc de mantenir els tipus elevats: “Hi ha una manera clara per evitar una recessió devastadora i completament evitable: la Reserva Federal hauria de deixar d'augmentar els tipus", ha dit Rakeen Mabud, l'economista principal de Groundwork Collaborative.

stats