Revés del Suprem a Abertis: no cobrarà 785 M€ que reclamava a l'Estat
L'empresa volia una compensació per la competència de les autovies gratuïtes a l'AP-7 i AP-4
BarcelonaEl Tribunal Suprem ha decidit que Abertis no ha de rebre una compensació de l'Estat per l'impacte que van tenir en el seu negoci les autovies gratuïtes que es van construir en itineraris que l'empresa d'autopistes explota, com l'AP-7 sud, entre Tarragona i Alacant, i l'AP-4, entre Sevilla i Cadis.
Abertis reclamava 785 milions d'euros al ministeri de Foment pel trànsit que va perdre quan l'Estat va fer autovies sense peatge en aquests corredors, però el Tribunal Suprem considera que no cal compensar Aumar, la filial d'Abertis de la qual depenen aquestes concessions.
La sentència es coneix l'endemà que també el Suprem decidís ajornar fins a l'agost del 2021 la seva decisió sobre els quasi 3.000 milions d'euros que Abertis reclama a l'Estat pel conveni d'ampliació de l'AP-7 nord, entre Tarragona i la frontera francesa.
En el cas de la sentència de l'AP-7 sud i l'AP-4, la concessió acaba a finals d'aquest any, quan està previst que aixequin les barreres i passin a ser de l'Estat. La sentència, que avui avança el diari 'Cinco Días', conclou que l'empresa "no té dret" a una determinada configuració de les obres públiques en l'àrea on hi ha una via.
"En més de quaranta anys en què la concessionària porta explotant les autopistes no pot pensar ni pretendre que les infraestructures viàries en l'entorn dels 500 quilòmetres de longitud que sumen continuïn sense desdoblar-se, sense cinturons viaris que envoltin les ciutats i altres mesures de millora", argumenta en la seva sentència el Suprem.
L'alt tribunal apunta, a més, que de les 36 infraestructures alternatives que, segons Abertis, s'han construït a la rodalia de les seves vies, "22 no s'han posat en servei o estan en projecte i set són obres de competència regional".
Abertis, sota el control de la família Benetton a través d'Atlantia i Florentino Pérez a través de Hochtief i ACS, reclamava la indemnització a Aumar perquè, en la seva opinió, havien canviat les condicions externes del contracte concessional al fer-se vies alternatives. Però el Suprem entén que hauria sigut una situació anòmala que l'administració no hagués millorat les vies.
"Pretendre la petrificació de la xarxa viària pròxima a les seves autopistes de peatge des de l'atorgament de les concessions, a començaments dels anys 70 del segle passat, és cridaner com a argument", conclou el tribunal.