El govern neerlandès vol reduir els vols a Amsterdam i indigna les aerolínies

BarcelonaTot i ser un dels aeroports que acull més vols de trànsit europeu i internacional, el govern neerlandès va decidir fa unes setmanes reduir el nombre de vols que passen per l'aeroport de Schiphol d'Amsterdam com a mesura de la seva política ambiental. Una decisió que no ha estat gens ben rebuda per la patronal de transport aeri ni tampoc per les aerolínies, que ja han posat en marxa accions legals per impugnar-la.

L'objectiu inicial del govern neerlandès era reduir el nombre d'operacions anuals a l'aeroport de Schiphol a 460.000 a partir del novembre del 2023, cosa que suposa un 8% menys de la restricció actual, marcada en 500.000 vols. Amb tot, després de l'estiu del 2024 la idea de les autoritats és arribar a baixar fins als 440.000 vols, un 12% menys. Aquesta reducció de slots es fa principalment per reduir la contaminació acústica.

De fet, la primera restricció de fins a 500.000 vols ja es va acordar fa uns anys a través d'una taula de diàleg en què participaven representants dels actors implicats –també de KLM, principal aerolínia neerlandesa–, i es va aprovar en aquesta marca. Més tard, però, la taula de diàleg es va dissoldre, cosa que és part del nucli de la protesta de les aerolínies, que consideren que la reducció que planteja ara el govern no els ha estat consultada.

Amb tot, les administracions també van anunciar que imposarien restriccions a tots els vols internacionals que surten dels Països Baixos per assolir els seus objectius climàtics perquè, segons el mateix govern, el sector de l'aviació representa entre un 2% i un 3% de la contaminació ambiental.

Batalla per la impugnació

Segons l'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA), la decisió del govern neerlandès incompleix el reglament de la UE 598/2014 sobre restriccions operatives relacionades amb el soroll als aeroports de la Unió Europea, i també xoca amb el Conveni de Chicago, que establia que la reducció de vols s'hauria d'utilitzar només com a últim recurs.

Les aerolínies afectades també han protestat. KLM, que té la base a Schiphol, la considera poc justa. En unes declaracions a la CNN, l'aerolínia va assegurar que "les polítiques de sostenibilitat, a causa de l'abast global de l'aviació, s'han de regular internacionalment tant com sigui possible", però alhora lamenta que "ser l'únic país del món que estableix un sostre nacional de CO₂ no s'adiu amb un sector que opera internacionalment".

A les queixes de KLM s'hi sumen també les de Delta, EasyJet i la mateixa IATA. En un comunicat conjunt, qualifiquen la decisió d'"incomprensible": "Les aerolínies ja han fet inversions multimilionàries per complir objectius a curt i llarg termini en línia amb les seves pròpies trajectòries de descarbonització, així com amb les polítiques governamentals, mentre que la justificació del govern depèn de restriccions operatives sense considerar solucions alternatives viables".

Per aquests motius, les aerolínies han començat una batalla legal contra el govern per mirar de tirar enrere la norma i impugnar-la abans que entri en vigor la retallada de vols, prevista per a la tardor. Segons el professor de la UOC i expert en la gestió del transport aeri Pere Suau Sánchez, "és normal que les aerolínies es queixin, perquè això dificulta el seu creixement, però el que està fent l'aeroport d'Amsterdam no és més que seguir la visió que ja tenia per al 2050, que es basa en reduir els vols de menys valor, que acostumen a ser els curts, i centrar-se en els intercontinentals. La idea és derivar els curts a trajectes en tren o altres alternatives".

El debat a Barcelona

La notícia arriba en un context en què a Barcelona continua el debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat, en un estira-i-arronsa entre els que defensen que s'augmenti el trànsit aeri a Catalunya i els que consideren que seria un perill per a la biodiversitat de la zona i l'augment de gasos contaminants derivat de més avions. De fet, segons les estadístiques oficials, el 2019 –abans de la pandèmia de coronavirus– l'aeroport de Barcelona va ocupar la 27a posició mundial en nombre de passatgers, amb més de 52 milions, encara lluny de l'aeroport d'Amsterdam, que aquell any va ser el 12è del món i va superar els 71 milions de passatgers.

¿Podria arribar a plantejar-se a Barcelona una decisió de fre al creixement aeroportuari, com a Amsterdam? Segons Suau, "difícilment passarà això aquí, perquè el problema és que no sabem l'opinió de tots els actors". "Als Països Baixos, el govern ha propiciat aquesta decisió; per tant, sap que hi ha una bossa de votants darrere que ho vol", diu. Alhora, afegeix, "estem parlant d'ampliar l'aeroport, però s'acabarà saturant igual. El tema real a plantejar-se és en quin moment volem començar a gestionar la falta de capacitat i gestionar la demanda", reflexiona.