Barcelona/Palma“És el sector que més pateix” per la pandèmia. Així defineix el turisme a Catalunya Josep Maria Raya, professor d’Economia de la UPF especialitzat en aquest sector. Amb un pes aproximat de més del 40% del PIB balear, la indústria turística afronta un segon any de pandèmia amb perspectives, en general, poc engrescadores. L’arribada de visitants estrangers es troba relativament frenada, les restriccions segueixen en gran part actives i amb la cinquena onada de contagis ha tornat el toc de queda a diferents indrets de l’Estat.
Les previsions parlen que fins al 2024 el turisme no es normalitzarà del tot a escala mundial. No obstant això, ni a l’Estat, ni a Catalunya ni a les Balears la indústria no estava preparada per un segon estiu en blanc, després del 2020. “El sector pensava que a partir de Nadal es reactivaria”, comenta Raya. “Pocs van preparar un pla B”, comenta Jordi Tresserras Juan, professor de la UB expert en turisme i gestió cultural: “L’estiu passat ja vam ser una mica beneits i vam sortir d’un confinament estricte amb disbauxa”, cosa que va passar factura al cap de pocs mesos.
Així i tot, l’economista Miquel Puig està convençut que el turisme continuarà anant a més. “La gent vol viatjar, i cada any al món surten centenars de milers de persones de la pobresa, sobretot a l’Àsia, per això el turisme va a més”, raona. La qüestió, però, és com fer-s’ho perquè això no impliqui anar a pitjor. Els reptes són molts i Tresserras recorda que el sector és “enorme” i molt divers, de manera que aquests reptes varien en funció de cap on es miri.
El turisme de costa, anomenat sovint de sol i platja, és un dels pilars del sector a les Balears i Catalunya. Aquest turisme era la principal font d’arribada d’estrangers, especialment europeus, i és precisament això el que més l’ha castigat el darrer any i mig: la pandèmia ha restringit molt els viatges internacionals, fins i tot dins la UE. “El turisme de sol i platja ha canviat totalment” amb el covid, diu Tresserras. Aquest és un model demonitzat des de fa anys per alguns experts, que consideren que és un factor de precarització del mercat laboral, ja que ofereix molts contractes temporals amb feines poc qualificades i, per tant, amb sous baixos.
Malgrat això, Raya és optimista respecte del futur. “És un turisme que no té per què patir tant” a mesura que es reactivi, ja que “la gent jove segur que s’animarà a viatjar”. A més, aquest expert opina que “s’anirà replantejant de manera natural”, ja que les administracions s’han adonat que “no en poden dependre” i els empresaris han patit a primera línia l’impacte de la pandèmia. “Es reconduirà –insisteix. No era fàcil el 2019, perquè no s’hi veia el risc, però ara veuen que els ingressos han baixat”.
En qualsevol cas, però, la majoria del sector turístic de la costa no ha fet gaires inversions ni s’ha readaptat a la pandèmia. Tresserras lamenta la “manca de previsió” per part de moltes empreses i de les administracions: “La gent ha obert i pensava que ja havia passat”.
Tot i ser un element de debat a escala global, a petita escala el turisme illenc no es planteja l’impacte que pot tenir d’aquí a pocs anys el canvi climàtic a les Balears. I en un país que atreu visitants sobretot gràcies al bon temps i la conservació dels espais naturals, la sostenibilitat del sector i la seva adaptació a noves pautes climàtiques pot ser clau per a la supervivència.
Els efectes del canvi climàtic, de fet, ja s’estan notant, especialment en les “temperatures més altes”, recorda Tresserras. Aquesta pujada ra pot influir sobre el turisme d’hivern: cal recordar que a Catalunya, la Generalitat i l’Estat volen fer uns jocs olímpics d’hivern el 2030. Així mateix, els incendis també poden anar a més i les autoritats es poden veure forçades a “tancar espais naturals” al públic.
El litoral mediterrani tampoc es salvarà del canvi climàtic, ja que es veurà afectat cada vegada més per tempestes molt més fortes que les típiques llevantades mediterrànies, com ara el Glòria. De fet, els establiments comercials més afectats pels temporals tindran costos més alts. Arran del Glòria, les “assegurances han canviat a la primera línia de costa”, comenta Tresserras.
Una de les preocupacions del sector és un augment del preu dels combustibles, que no només afecta el transport per carretera, sinó, sobretot, el transport aeri i els creuers, essencials per a les Balears. No obstant això, Raya afirma que “no sembla que hi hagi expectatives que caigui la demanda turística” si els preus es mantenen alts.
A banda de tots els sotracs que ha generat la pandèmia, el gran problema és que el front més gran que té obert el sector l’arrossega de fa temps, i no està clar que la crisi associada al covid ajudi a resoldre’l. “A Espanya, com més especialitzada en turisme està una comarca, província o comunitat autònoma, més pobra és”, sintetitza Puig.
La seva lectura és que ens hem especialitzat en un turisme fàcil i barat que ocupa mà d’obra poc qualificada i on es generen dinàmiques que propicien els pagaments en B. En resum, la seva diagnosi és que al sector falta que els empresaris tinguin més beneficis, paguin més impostos i retribueixin millor els treballadors.
Com? “Dependrà del que fem nosaltres –respon Puig–: si guanya la dreta, es construeix molt i el sector es fa més gros, la renda per càpita serà més baixa; si triomfa el proteccionisme [es restringeix el nombre de turistes i, per tant, puja el valor de la destinació], els treballadors estaran en millor posició, els empresaris guanyaran més i se’ls podran posar més impostos”.
Al final, coincideix Raya, el país ha de decidir “quin model” vol i “si cal una dependència tan gran del sector turístic”: “No sé si necessitem tanta oferta. Estan desapareixent els hotels i apartaments turístics”, comenta també aquest professor. “No es tracta de renunciar-hi”, però sí de reduir-ne el pes dins l’economia, assenyala.
L’expert parla de dues vies alternatives per millorar el sector. Per una banda, destaca que “el que més revifarà serà el turisme de luxe” o un tipus de turisme “més experiencial” i que permeti als visitants “fer coses que no fa ningú”. Per l’altra banda, caldrà més digitalització, un aspecte en què la indústria turística catalana no ha “avançat prou”. Raya diu que part del sector a escala internacional treballa per “virtualitzar alguns productes turístics”. La seva aposta és avançar cap a un “turisme més proper al turista”, que “conegui més” el visitant, més basat en “big data i xarxes socials” i “més sostenible i menys massiu”.
És una conclusió a la qual gran part de les administracions ha arribat fa anys, però que mai s’ha arribat a concretar. “És un sector complicat” i “poc articulat”, recorda Tresseras, que creu que s’ha d’“estructurar un full de ruta comú” i “treballar en escenaris”. “No es tracta de ser alarmistes. La gent es lamenta, però si després no fa res...”.
Miquel Puig, economista
“Si es construeix molt i el sector es fa més gros, la renda per càpita dels territoris turístics serà cada cop més baixa”
Josep Maria Raya, professor d'Economia a la UPF
“El país ha de decidir quin model vol i si cal una dependència tan gran del sector turístic: no sé si necessitem tanta oferta”
![Celestí Alomar](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)