‘Riders’ en temps de pandèmia: timbres i ascensors prohibits per 20 euros al dia
L’ARA comparteix amb un repartidor un vespre de feina en plena eclosió del coronavirus
BarcelonaSi l’Eduardo (nom fictici) té por, no ho sembla. Mentre pedala, explica que a casa hi té el seu pare asmàtic i que li costa convence’l perquè mentre duri la quarantena no baixi cada dia a comprar tomàquets al supermercat. Ho diu equipat amb guants i una mascareta que li va aconseguir un company xinès. Així treballa aquest repartidor, que no ha parat malgrat la crisi sanitària. L’ARA ha volgut ser testimoni de la seva feina en temps de pandèmia.
Quan es fa fosc són cada cop menys les persones que surten de casa seva, però restaurants i establiments a mig obrir encara són un punt de trobada per als repartidors que entreguen comandes a domicili durant el confinament pel Covid-19. L’Eduardo arriba, com cada vespre, al mateix local de menjar ràpid de Nou Barris. La seva bicicleta fa sonar música a través de l’altaveu i ja se’l sent de lluny. És un dels riders -missatgers autònoms per a aplicacions com ara Glovo, Deliveroo, UberEats o Stuart- que aquests dies transporten menjar o medicaments per mantenir uns mínims ingressos, malgrat que això suposi estar més exposats al virus. La seva rutina comença cap a les dotze del migdia i intenta fer una parada a la tarda per descansar, però explica que quan hi ha una mica de feina és sobretot a l’hora de sopar, quan els mòbils i les tablets tornen a vibrar.
Davant del restaurant es troba amb el Marc (també nom fictici), que fuma una cigarreta repenjat a la paret mentre espera que estigui a punt l’àpat següent. “Hi ha restaurants tancats i d’altres que encara funcionen amb la persiana abaixada”, apunta el segon. Ells dos fa temps que han concentrat l’activitat en aquesta zona i en mitja hora dos missatgers més se sumen a la seva espera. “Jo no vaig al centre a repartir a turistes, em quedo per la Sagrera, on molts són coneguts, persones que necessiten medicaments o gent amb cadira de rodes que no pot sortir de casa”, diu el Marc. A més, també ho veu com una manera que petits restaurants de barri no hagin d’abaixar la persiana del tot per la pandèmia. Ell, de moment, ha deixat la seva filla fora de Barcelona amb la seva exparella mentre duri el confinament. “Si pogués recloure’m ho faria, però aquest mes he de pagar una quota d’autònoms de 296 euros i, si no, no hi arribo”, explica. El debat sobre el model laboral dels riders -que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar falsos autònoms- havia de ser un tema clau d’aquesta legislatura per al nou ministeri de Treball, liderat per la dirigent de Podem Yolanda Díaz.
Entregues sense contacte
La primera comanda de l’Eduardo el fa pujar pel passeig Valldaura fins al carrer de la Gasela, on un client habitual baixa en bata, amb mascareta i guants, i, com sempre, li deixa una propina de cinc euros. Els menús són gairebé idèntics: diferents combinacions d’hamburgueses, entrepans de salsitxa i patates fregides que pugen fins a primers, tercers o cinquens pisos. “Aquest mes de moment he facturat uns 500 euros, mentre que el passat vaig acabar com a mínim amb el doble”, explica. La davallada de comandes des que va començar el confinament també l’ha notada al seu compte a Deliveroo, però defensa que la companyia britànica és la que s’ha activat abans per garantir un mínim de condicions als repartidors i els han promès material sanitari tan aviat com sigui possible. Mentrestant, l’empresa els ofereix un reemborsament de 25euros per als productes que hagin de pagar de la seva butxaca. “Almenys ens han anat trucant i preguntant com estem”, comenta. Glovo o UberEats, opina, no segueixen de manera estricta aquest protocol.
Aglomeracions al centre
La roda de la bici torna a girar aquest cop cap al passeig d’Urrutia, on un noi jove treu el cap des de la finestra d’un bloc i dona indicacions per accedir als baixos de l’edifici. Les entregues són ràpides i reben les gràcies dels clients de les aplicacions, que de seguida tornen dins de casa. L’estratègia particular de l’Eduardo consisteix en no tocar objectes metàl·lics, picar el timbre del portals amb una clau i deixar els paquets als ascensors per no posar en risc la salut els veïns. La situació, explica, és molt diferent al centre de Barcelona o Madrid, on els últims dies els missatgers han presenciat grans aglomeracions davant d’establiments de cadenes de menjar ràpid com ara KFC o McDonald’s, que finalment va suspendre les entregues a domicili. “Encara segueix havent-hi molts comptes rellogats a les plataformes i repartidors que no veuen el perill de la situació”, recorda.
La jornada de dotze hores s’acaba a mitjanit amb el mateix ritual i amb una facturació d’uns 20 euros, a la qual haurà de restar les despeses fixes, que corren càrrec seu. “Deixo tota la roba en una bossa d’escombraries per rentar-la amb aigua calenta i vaig de cop a la dutxa per desinfectar-me”, diu. Després de descansar, tornarà a agafar la bicicleta a les dotze.