Macroeconomia

Els robatoris de mantega, prova de l'economia de guerra de Rússia

La inflació dels preus dels aliments bàsics està relacionada amb l'augment de la despesa en defensa

Míssil de l'armada russa a Kubinka (Rússia)
ARA
12/11/2024
3 min

BarcelonaA Iekaterinburg, la capital de la indústria de defensa de Rússia, les càmeres de seguretat van capturar recentment imatges de dos emmascarats que entraven en una lleteria. Un va atacar la caixa registradora i l'altre va sortir amb 20 quilos d'una substància greixosa. Era mantega.

Els robatoris d'aquest aliment han posat de manifest l'impacte de l'augment de la inflació en l'economia de guerra de Rússia, segons explica el Financial Times. "La vostra fàbrica mitjana de mantega estaria més que encantada de satisfer la demanda i treballar també en tres torns. Però no hi ha prou gent per contractar. No es pot lluitar contra la inflació i una guerra al mateix temps", diu una analista del Carnegie Russia Eurasia Center de Berlín, Alexandra Prokopenko, segons recull el diari britànic.

La inflació a Rússia podria arribar enguany al 8,5%, segons estimacions del banc central rus. El cert és que els aliments augmenten de preu cada vegada més ràpid: la mantega va créixer un 26% interanual. En algunes botigues, ja es ven en caixes de plàstic amb panys magnètics.

El banc central de Rússia va apujar el tipus d'interès clau fins a un rècord de 21 punts a l'octubre, però sembla que Putin no pretén reduir la despesa en defensa, fixada en una xifra rècord de 13,5 bilions de rubles (132.000 milions d'euros) al pressupost de l'any vinent. "Aquest és un cas clàssic de disparar l'economia més enllà de la seva capacitat", diu Elina Ribakova, de l'Institut Peterson d'Economia Internacional, segons el Financial Times.

Aquest nivell de despesa en defensa ha provocat la pressa per contractar al sector, on moltes fàbriques treballen en tres torns. I ara, l'atur se situa en un mínim històric (2,4%), fet que ha derivat en un augment dels sous per atraure treballadors i fa gairebé impossible augmentar la producció de béns i serveis sense provocar grans augments de preus.

Més demanda que producció

La governadora del banc central, Elvira Nabiúl·lina, va dir al Parlament a finals d'octubre que la persistent alta inflació era un senyal "que la demanda ha superat significativament la capacitat de producció de l'economia". "En alguns sectors gairebé no hi ha equips inactius, ni tan sols maquinària obsoleta", va dir, segons el diari britànic.

La dilapidació de diners en defensa s'ha produït a mesura que els ingressos disminueixen per les exportacions de productes bàsics de Rússia, les dificultats per convertir el ruble i la pressió dels Estats Units que limita els pagaments de mercaderies i augmenta els costos del costat de l'oferta dels articles quotidians, explica al Financial Times. Això ha deixat Rússia en una situació cada cop més dependent de les importacions en un moment en què el país, en efecte, no té cap manera de limitar els seus costos.

De fet, en els últims set anys, els salaris en informàtica, indústria pesant i construcció han crescut un 170%, segons el proveïdor d'estadístiques estatal rus Rosstat. En educació i serveis municipals, per la seva banda, han augmentat entre un 10% i un 20%.

Ara bé, aquesta política d'augmentar el preu del diner ja ha topat amb grans detractors: el director executiu del conglomerat d'armes estatal rus Rostec, Serguei Txemezov, va dir a l'octubre que l'alt cost del capital era un factor que limitava la capacitat de la seva empresa per vendre armes a l'estranger.

"Què passarà si tothom compra de sobte màquines amb un crèdit barat? No hi ha prou mans per fer-ne més", afegia Nabiúl·lina, segons recull el diari britànic.

stats