Rodrigo Rato, a punt de tornar a seure al banc dels acusats

BarcelonaEl jutjat d'instrucció número 31 de Madrid ha acordat enviar a l'Audiència Provincial de Madrid les actuacions de l'anomenat cas Rato, després de set anys d'instrucció d'un procediment en què s'han acumulat més de 70.000 documents. Per aquesta causa s'asseuran al banc dels acusats fins a disset investigats, entre els quals hi ha l'exministre espanyol d'Economia, Rodrigo Rato, pels delictes de blanqueig de capitals, corrupció entre particulars i delicte fiscal. El jutge instructor, Antonio Serrano-Arnal, va acordar el juny passat l'obertura de judici oral contra l'exvicepresident econòmic del govern de José María Aznar, en el marc de la causa sobre el presumpte origen il·lícit del seu patrimoni. Rato està ara mateix en llibertat condicional, després d'haver entrat a la presó pel cas de les targetes black.

Aquesta causa va començar tenint més d'una desena de peces, la majoria secretes, per un possible frau a la hisenda pública per un valor d'aproximadament 6,8 milions d'euros de quotes impagades de l'IRPF entre els anys 2004 i 2015. L'exvicepresident sempre ha defensat la seva innocència i ha carregat contra la Fiscalia per creure les conclusions "esbojarrades" de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en els seus informes, a qui ha acusat de fer una investigació "prospectiva".

Així ho va manifestar també Rato quan va comparèixer al jutge instructor el 30 de juliol del 2018. Aleshores l'exministre va negar haver blanquejat diners i va afirmar als mitjans de comunicació que tot el seu patrimoni era legal i "perfectament justificat i explicat" gràcies als informes pericials que ha presentat la defensa al llarg de tota la instrucció. L'exministre va presentar l'octubre del 2021 el seu escrit de defensa, en què al·legava que no havia pogut tenir accés a documentació de la causa. Per això, demanava que se li donés accés a aquesta part perquè la considerava rellevant. Així mateix, Rato al·legava indefensió i garanties nul·les perquè l'instructor no havia resolt recursos que, segons ell, eren importants i que podrien endarrerir l'obertura del judici oral.

De les Bahames a Suïssa

La investigació dirigida pel jutge instructor conclou que Rato hauria mantingut des del 1999 un patrimoni ocult a la hisenda pública a través de diverses societats amb què hauria realitzat activitats contínues d'inversió financera mitjançant comptes bancaris a les Bahames, Suïssa, Mònaco, Luxemburg i el Regne Unit, entre més llocs. A les investigacions s'han identificat increments no justificats en el patrimoni de l'exministre entre els anys 2005 i 2015 per un import total de 15,6 milions d'euros, a més de rendiments de capital mobiliari a l'exterior que tampoc van ser declarats. Les quotes defraudades arribarien a 8,5 milions en aquests exercicis fiscals.

La Fiscalia Anticorrupció demanava inicialment setanta anys de presó per a l'exministre. L'acusa d'onze delictes contra la hisenda pública i demana penes d'entre quatre i sis anys de presó per cadascun: un de blanqueig de capitals, pel qual reclama sis anys; de corrupció en els negocis, amb quatre anys més; un altre d'insolvència punible, pel qual demana quatre anys; i un delicte de falsedat documental, amb tres anys. Rato finalment no serà jutjat per aquests dos últims delictes, segons apuntava el jutge en la seva interlocutòria d'obertura de judici, per la qual cosa Anticorrupció haurà d'ajustar la petició al final de la vista oral.