Xoc entre Rosell i sindicats per la pujada salarial
El president de la CEOE creu que CCOO i la UGT no són "coherents" en la negociació per apujar els sous
BarcelonaMés desacord entre la patronal i els sindicats a pocs dies de l’1 de Maig. El president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Joan Rosell, va carregar ahir contra CCOO i la UGT perquè creu que demostren “una paràlisi bastant important” en la negociació pel pacte salarial, mentre que la patronal ha proposat un augment del 2% amb una variable en funció de diversos paràmetres.
Així doncs, el dirigent de la CEOE va assegurar que els sindicats es van equivocar quan no van acceptar la proposta de l’any passat, sobretot quan la majoria de nous convenis s’estan tancant amb un increment salarial de l’1,5% i la tendència de l’any passat és de l’1,8%. “Els mateixos sindicats a les seves organitzacions internes estan oferint l’1,8%, per la qual cosa demostren que no són coherents”, va apuntar. Rosell creu que, en canvi, la proposta de la CEOE sí que és coherent respecte a la situació econòmica que viu Espanya. En aquest sentit, va destacar que està disposat a tractar la situació dels sous més baixos perquè “no vol salaris baixos” i vol contribuir a augmentar-los. De fet, està “absolutament convençut” que hi haurà acord perquè els treballadors ho demanen i seria una “barbaritat” que no s’hi arribés.
“Suma” de lluites a l’1 de Maig
Per la seva banda, la UGT i CCOO aprofitaran l’empenta de les reivindicacions feministes i la defensa del sistema de pensions per impulsar la mobilització de l’1 de Maig. Els líders a Catalunya dels dos principals sindicats, Camil Ros i Javier Pacheco, van presentar ahir el manifest i els actes que es convocaran arreu del territori dimarts vinent. A Barcelona la protesta arrencarà entre la ronda de Sant Pere i el passeig de Gràcia a les 11.30 h.
“Cal una suma de lluites perquè sigui una mobilització social forta”, va dir Ros. Amb el lema Ara ens toca a nosaltres, la mobilització també denunciarà que els últims anys l’economia i l’ocupació han crescut, “però a costa de més precarietat”.