L'atac rus a Ucraïna

El ruble es desploma fins als nivells de l'inici de la invasió d'Ucraïna

Les sancions empenyen la moneda russa per sota de la barrera simbòlica d'un centau de dòlar

Façana del banc central de Rússia, a Moscou.
5 min

BarcelonaEl ruble, la moneda russa, continua la seva davallada als mercats de divises i ja val només un centau de dòlar. Les sancions imposades pels països occidentals han anat erosionant progressivament el tipus de canvi fins als nivells més baixos registrats per la moneda des de la invasió d'Ucraïna el febrer del 2022.

El ruble continua desplomant-se
Cotització del ruble en dòlars nord-americans des de l’1 de gener del 2008

Per respondre al deteriorament del ruble, el Banc Central de Rússia es va reunir d'urgència dimarts per aprovar un augment dels tipus d'interès de 3,5 punts percentuals, fins al 12%. Per comparar, a la zona euro els tipus bàsics es troben al 4,25%, mig punt per sota al màxim històric, registrat el 2001.

Aquest increment del preu dels diners té com a objectiu evitar la sortida de capital de Rússia cap a l'estranger, un dels elements que afavoreixen la devaluació del ruble, ja que n'augmenta l'oferta al mercat alhora que també puja la demanda de divises estrangeres, sobretot de dòlars i euros. Una pujada dels tipus permet augmentar les retribucions dels dipòsits bancaris a Rússia i dels títols de deute denominats en rubles i, per tant, que els inversors tinguin més incentius per demandar actius en aquesta moneda.

Per contra, els increments de tipus també tenen un efecte depressiu sobre l'activitat econòmica, ja que encareixen el crèdit per als ciutadans i empreses russos, de manera que tenen menys accés a diners que utilitzarien per consumir o invertir al país.

Mesures inicials insuficients

La divisa russa ja va patir una forta caiguda del seu valor amb l'inici de la guerra, però el banc central del país va imposar controls de capitals, és a dir, va limitar la quantitat de diners per persona que poden canviar-se a monedes estrangeres. Amb aquesta mesura, el Kremlin va assolir dues coses: evitar la fallida dels bancs, que patien una retirada massiva d'estalvis dels seus clients, i recuperar bastant ràpidament el valor inicial del ruble, que ja s'havia ensorrat el 2014 arran de les primeres sancions occidentals per l'ocupació russa de Crimea i part del Donbass. Qui ho va pagar van ser els ciutadans del país, que no poden tocar el gruix dels seus estalvis mentre perden valor cada dia que passa.

Ara bé, la millora després de la patacada inicial va ser temporal. "Els controls de capital van ser una solució ràpida per al ruble el 2022, però són contraproduents a llarg termini", va dir en un missatge a Twitter Janis Kluge, analista especialitzat en l'economia russa del think tank alemany SWP. De fet, segons el Financial Times, aquest dimecres el president rus, Vladímir Putin, es va reunir amb el seu equip econòmic per discutir la possibilitat d'endurir els controls de capitals a fi de frenar la devaluació de la divisa, però de tots els seus assessors, el ministre d'Economia, Anton Siluànov, es va quedar sol defensant-los.

Des del 2014, la governadora del Banc Central rus, Elvira Nabiúl·lina, havia previst que possiblement Occident ampliaria les sancions a Rússia, per la qual cosa va acumular més de 600.000 milions de dòlars en divises estrangeres per poder comprar i vendre a fi de mantenir estable la cotització del ruble als mercats. L'error de Nabiúl·lina, però, va ser no preveure que els EUA i altres països congelarien aproximadament la meitat de les reserves que es trobaven en bancs occidentals, cosa que ha reduït molt notablement la capacitat de maniobra de Moscou per estabilitzar la seva moneda.

La governadora del banc central rus, Elvira Nabiúl·lina, en una imatge del juny del 2022.

Més importacions, menys exportacions

El ruble ha anat perdent valor igualment des de fa un any, erosionat pels diferents paquets de sancions que els Estats Units, la Unió Europea i la resta d'estats aliats d'Ucraïna han anat imposant a Moscou. Primer va ser l'expulsió dels bancs russos del sistema de transferències Swift, que va deixar les entitats del país desconnectades de la majoria de bancs occidentals, una mesura a la qual es va afegir la sortida de Rússia de companyies de pagaments com Visa, Mastercard o Paypal, que fan encara més complicat rebre o enviar diners entre Rússia i l'estranger.

Aquestes dificultats per pagar han afectat la capacitat de les companyies russes de comerciar amb altres països. A més, les sancions també han afectat de manera severa la indústria del país, ja que la UE i els EUA han prohibit la venda a empreses russes de components electrònics clau per a la fabricació de vehicles, electrodomèstics i altres productes industrials que, en part, Rússia també exportava. Això ha fet que els productes que fabricava dins del país i que li servien d'entrada de divises estrangeres ara els han de comprar a fora. És a dir, en comptes de ser una font d'entrada de moneda estrangera, la indústria ara representa una fuga de les reserves de divises del país.

Es desplomen les vendes d'energia

Una altra de les causes de la debilitat del ruble és la caiguda dels ingressos derivats de l'exportació de petroli, gas natural i carbó, que tenia la UE com a soci principal. Les sancions, però, han tingut un impacte directe sobre les exportacions d'hidrocarburs: si el març del 2022 la UE va arribar a comprar hidrocarburs a Rússia per valor de més de 750 milions diaris, des del març passat la xifra fluctua entre els 50 i els 80 milions per dia. Les vendes a l'Índia i la Xina no ho han compensat.

Això vol dir que els euros que entraven a les arques de les companyies energètiques russes –amb fortes participacions estatals– s'han anat reduint. Hi ha portat la voluntat de països com Alemanya de diversificar la seva producció d'electricitat i d'apostar per les renovables en lloc de les centrals de gas natural, la cerca per part de la UE de nous socis –com els EUA, Austràlia o Qatar– i el preu màxim de 60 euros per barril imposat per la UE i el G-7 al petroli rus.

Dèficit públic disparat

El primer semestre del 2022, el Kremlin va anunciar un superàvit de 2,6 bilions de rubles (uns 25.000 milions d'euros), però un any més tard l'administració russa es trobava amb uns números vermells d'1,48 bilions de rubles (uns 14.000 milions d'euros). La diferència es deu sobretot a les mencionades sancions a l'energia, que han reduït els ingressos de l'estat de manera substancial.

A aquest fet s'hi afegeix la menor activitat econòmica derivada de les sancions, les penúries de la indústria i el creixent dèficit amb l'exterior, cosa que es tradueix en una menor recaptació d'impostos. A més, el govern rus ha hagut d'incrementar la despesa militar per sobre del que havia planificat per fer front a la guerra a Ucraïna, tant per mantenir l'ofensiva de l'hivern –que va acabar amb la pírrica captura de Bakhmut– com per preparar les defenses per a la contraofensiva ucraïnesa d'aquest estiu al sud del país.

stats