MadridLes treballadores de la llar tindran a partir d'aquest dimecres els mateixos drets laborals que la resta de treballadors. El govern espanyol ha aprovat aquest migdia el reial decret llei que "corregeix la discriminació" d'un col·lectiu que aplega unes 373.000 persones, un 95% dones, segons les xifres de les persones registrades a la Seguretat Social. El ministeri de Treball admet que la xifra podria ser superior. "És una norma que corregeix la discriminació que el legislador espanyol ha decidit fer amb una part de les treballadores d'aquest país", ha afirmat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Fins ara, les treballadores de la llar no podien accedir a drets laborals tan bàsics com la prestació d'atur. Ara la normativa que entrarà en vigor aquest dimecres resol aquesta situació.
El text que ha aprovat el consell de ministres arriba tres mesos després que el Congrés de Diputats ratifiqués el conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball, un compromís de legislatura de l'executiu. De fet, els tràmits per donar llum verda a aquest conveni es van accelerar des que al febrer el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va donar la raó a les treballadores de la llar. El TJUE va sentenciar que negar-los l'accés a l'atur era discriminatori i, en aquest sentit, va concloure que la legislació espanyola era contrària al dret comunitari d'igualtat de tracte entre dones i homes en matèria de Seguretat Social. "És una norma transversal, inclusiva i feminista, que cuida i inclou les treballadores més vulnerables i les llars que contracten", ha defensat Díaz.
Dret a l'atur
El sector de les treballadores de la llar fins ara no cotitzava al règim general de la Seguretat Social, sinó en un d'especial. Això feia que fos l'únic col·lectiu que no tenia dret a l'atur. Amb la nova normativa que ha aprovat el govern espanyol s'equipara aquest sector amb la resta de treballadors, i les empleades de la llar podran començar a cotitzar per a l'atur a partir de l'1 d'octubre. A més, tindran la cobertura del Fons de Garantia Salarial i la seva corresponent cotització en cas que les famílies es declarin insolvents. Díaz ha recordat que aquest col·lectiu havia estat "exclòs" de poder acollir-se a aquest fons en cas d'insolvència dels contractants.
Fi de l'acomiadament per desistiment
Fins ara, a una treballadora de la llar se la podia acomiadar per desistiment, és a dir, per desconfiança de la persona que contracta, i no calia donar cap mena de justificació. Ara el govern espanyol elimina aquesta figura, perquè considera que és una "forma d'acomiadament sense causa", apunten fonts del ministeri de Treball. El que fa l'executiu és ajustar les causes de l'acomiadament a les de la legislació ordinària, així com les que justifiquin les famílies i que poden ser de caràcter econòmic. Les treballadores de la llar havien denunciat que l'acomiadament per desistiment les abocava a una situació "d'inestabilitat i inseguretat". "Donem una protecció extensiva i en plena igualtat en cas d'acomiadament o extinció contractual", ha defensat Díaz.
Bonificacions per a les famílies
A banda d'equiparar els drets laborals de les treballadores de la llar amb els de la resta de sectors, Yolanda Díaz ha explicat que la norma "cuida" les famílies que contracten aquests serveis. En aquest sentit, la ministra ha anunciat que a partir de l'1 d'octubre, quan les empleades de la llar podran començar a cotitzar per tenir atur, les famílies obtindran una bonificació del 80% per la prestació d'atur. És la principal novetat en matèria de fiscalitat, mentre que es manté la rebaixa d'un 20% que ja tenien les famílies que contracten treballadores de la llar en la seva aportació a la Seguretat Social. A més, hi haurà més bonificacions a partir dels trams superiors al 20%, que dependran de la composició de la llar i els nivells de renda i de patrimoni –tot plegat ha de quedar reglamentat.
Les famílies també s'hauran de fer càrrec de les obligacions de les cotitzacions pels contractes de menys de 60 hores mensuals (un 54% són d'aquest tipus, segons xifres del ministeri de Treball). Per tant, ja no hauran de ser les treballadores de la llar les que sol·licitin directament la seva alta o baixa. A més, els mesos vinents Díaz s'ha compromès a treballar amb el ministeri de Seguretat Social, que pilota José Luis Escrivá, un reglament "per estudiar tipologies familiars, juntament amb els requisits de renda i patrimoni".
Riscos laborals
Les treballadores de la llar també s'inclouran en la llei de prevenció de riscos laborals, d'on havien estat excloses fins ara. Segons la ministra de Treball, amb aquest pas "es concilien" dos drets: el "respecte a la prevenció de riscos laborals" i que la feina es faci en un domicili. A més, el govern deixarà per escrit que es promogui la formació i "l'acreditació professional" d'aquestes treballadores. Així, el govern es compromet amb la "professionalització" del sector, en paraules de Yolanda Díaz, i a desenvolupar-hi polítiques de formació.
Carolina Elías: “Ara podem evitar l'acomiadament sense justificar”
Carolina Elías és presidenta de l'associació de dones treballadores de la llar i les cures, Sedoac. Es mostra satisfeta, en una conversa amb l'ARA, de la normativa aprovada pel govern espanyol.
1. Com valoreu el decret llei aprovat?
Estem molt contentes. Finalment tindrem el dret a l’atur que portem tants anys demanant. Hem tingut l’oportunitat de parlar amb el govern espanyol, amb la ministra de Treball i el secretari d’estat d’Ocupació, i hem pogut negociar algunes de les coses que conté aquest decret llei.
2. Què és el que més valoreu de la norma?
La cotització per a l’atur, però també que es fixin bonificacions per a les famílies. Haver eliminat l’acomiadament per desistiment també és important perquè ens deixava en una situació de vulnerabilitat. Ara podrem evitar que una cap que es llevi amb mal peu ens acomiadi sense justificar.
3. Què trobeu a faltar al text?
Eliminar el règim d’internes. Som conscients, però, que no totes les associacions de treballadores de la llar hi estan d’acord. També falta eliminar les cotitzacions de tram i que s’equiparin al règim general. S’hauria de fer un projecte de llei per incorporar totes aquestes qüestions.
