L'hora de canviar al cafè sol

Brussel·lesEl cafè és una de les begudes més consumides i, per a molts, una empenta d'energia imprescindible per mirar de trampejar el dia de la millor manera possible. Ara bé, el seu preu durant l'últim any no ha parat de pujar —com gairebé tot— i s'està convertint en un petit luxe. Tant és si ets de cafè curt o llarg, de tallat, amb llet desnatada o sencera, de posar-hi tres cullerades de sucre o cap ni una: ningú se n'escapa, totes les classes de cafè s'han encarit de manera substancial.

Segons les dades de l'oficina d'Estadística de la Comissió Europea (l'Eurostat), aquest juliol a l'estat espanyol el gra de cafè va augmentar de preu un 13,7% respecte a l'any passat. En canvi, el curs anterior havia fins i tot baixat –un 1,5%– en comparació al 2020. Tot i el fort increment, la mitjana dels estats membres de la Unió Europea és superior a l'espanyola i arriba al 16,9%. Alguns dels països que en surten més mal parats són Finlàndia (gairebé el 45%), Lituània (al voltant d'un 40%), o Suècia, Estònia i Hongria, on creix més del 30%.

Si, a més, t'agrada el tallat o el cafè amb llet, els preus encara s'incrementen més. Només en un any, la llet sencera a l'estat espanyol s'ha apujat un 26% i la desnatada una mica més, un 26,4%. En aquest cas, Espanya sí que està per sobre de la mitjana de la Unió Europea (24,3%) quant a la sencera i la desnatada (22,2%). Tot i això, no és un dels països on ha augmentat més. A Lituània i a Croàcia el percentatge d'encariment dels dos tipus de llets supera el 40%, i a Alemanya i a Hongria el percentatge d'encariment només de la sencera arriba al 30%.

L'augment més gran, però, té a veure amb el sucre i afecta de manera exagerada alguns països comunitaris en concret. El pitjor cas és el de Polònia, on s'ha encarit un 110% en els últims dotze mesos. Amb bastanta diferència el segueix Estònia, amb una alça que arriba al 80%, i Lituània, Bulgària i Xipre, on se supera el 40%. A Espanya el sucre s'ha encarit en un 10,7%.

Més enllà dels diferents aliments que podem posar en un cafè, i totes les seves variacions, l'informe de l'Eurostat també calcula quant s'ha apujat el que costen les màquines de cafè, el que cobren els cambrers o altres despeses similars que acaben afectant (i molt) en el preu final de la tassa de cafè. En aquest cas, l'estat espanyol es troba per sota de la mitjana de la Unió Europea de manera considerable, ja que les diferències no són tan elevades com en els anteriors indicadors ni hi ha tantes diferències entre estats. Mentre que en els Vint-i-set aquest tipus de despeses s'han incrementat en un 8,2%, a l'Estat només ho han fet un 5,7%.

La resta d'aliments també s'apugen

Aquest Eurostat s'ha fet públic després de mesos d'inflació elevada que afecta gairebé tots els aliments i que és conseqüència en gran part de la crisi energètica i de la guerra d'Ucraïna. Sense anar més lluny, la Unió Europea va anunciar a finals del mes passat que, per exemple, el pa està més car que mai a Europa –ha augmentat un 18% el preu en un any–, i l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) d'Espanya va registrar un increment mitjà d'un 15,2% dels preus del cistell de la compra. Aquests augments són els més elevats des que se'n publiquen estudis.