BarcelonaAlerta roja financera. Després de set mesos d’aguda crisi econòmica que arriba en una època ja especialment dura per als bancs, amb els tipus a zero, el Banco Santander va ser aquest dimarts el primer gran banc espanyol a obrir la porta a una nova ronda d’acomiadaments. Ana Botín, presidenta de l’entitat, va afirmar després de presentar resultats que si l’entitat es planteja una mesura com aquesta informarà primer els sindicats.
La seva resposta arribava després que Expansión publiqués que l’entitat estudiava acomiadar 3.000 empleats per fer front a l’actual situació, mitjançant un expedient de regulació d’ocupació (ERO). “Respecte a les mesures sobre la plantilla, en el moment que hi hagi una proposta els primers que la coneixeran seran, com sempre, els representants dels treballadors”.
Aquesta mesura arribaria després que el banc d’origen càntabre anunciés ahir uns mals resultats del tercer trimestre. Entre juliol i setembre l’entitat va guanyar 1.750 milions, un 4% menys, però el còmput anual és dur: ha perdut 9.048 milions d’euros en nou mesos. Les causes són les provisions, l’actualització del fons de comerç (el valor de marca) d’inversions històriques i el pes dels actius fiscals diferits.
Tot i això, el banc presidit per Botín va anunciar dimarts una ampliació de capital de 1.761 milions d’euros, que cobrirà amb les seves pròpies reserves, i que destinarà al pagament d’un dividend de 0,1 euros per acció als seus accionistes.
L’onada que ve
El Santander és el primer, però no sembla que hagi de ser l’únic a fer acomiadaments. La imminent fusió CaixaBank-Bankia pot suposar una retallada de plantilla que oscil·larà entre els 5.000 i els 10.000 afectats, segons les previsions que hi ha ara, per bé que en aquest cas s’optaria per prejubilacions i baixes incentivades.
També s’espera que el Sabadell, castigat en borsa els últims mesos i en plena cursa per fusionar-se, pugui anunciar aviat un pla de tancament d’oficines. Aquestes mesures proven fins a quin punt és delicada la situació del sistema financer. Tal com l’ARA va explicar a l’abril, amb l’inici de la pandèmia el govern espanyol es va adreçar a les principals empreses de l’Íbex (bancs inclosos) per demanar-los si podien comprar deute sobirà. Les empreses van contestar negativament.