El savi que va preveure el Brexit avisa d'un món amb més inflació i una Europa estancada

BarcelonaMés inflació, més aranzels i una Europa estancada. Així es resumeix el retrat de l'economia mundial en els pròxims anys que fa Mark Blyth, catedràtic d'economia internacional a la Universitat de Brown, als Estats Units. Blyth, una petita celebritat dins del món econòmic per les seves provocadores conferències i llibres (i pel seu accent escocès, "com el de Shrek"), ha parlat aquest dimecres en el marc del congrés Global Seafood que té lloc a Barcelona.

La fama de Blyth ve per la seva capacitat de sintetitzar dinàmiques polítiques i econòmiques que, a primer cop d'ull, semblen molt complicades, fet que el va portar a predir amb èxit el Brexit o la presidència de Donald Trump el 2016. A Barcelona, ha analitzat la conjuntura econòmica global, molt marcada per quatre elements: la inflació, el canvi climàtic, les eleccions als EUA i les tensions geopolítiques. I en aquest cas l'economista ha escapat de la narrativa habitual per pronosticar canvis profunds respecte a les dècades passades.

En primer lloc, les tensions geopolítiques seran també comercials: als països desenvolupats, les classes mitjanes i treballadores es consideren les "perdedores" de quatre dècades de globalització, deslocalitzacions i sous baixos, i volen un retorn a economies més protegides. "El consens sobre el lliure comerç col·lapsa", ha explicat, com en són exemple el Brexit o la manca d'acord pel TTIP, però també l'auge de partits antisistema. Això explica que Trump imposés forts aranzels a la Xina i que Biden els mantingués gairebé tots intactes: "Què ha canviat [amb l'elecció de Biden]? No gaire cosa". Segons Blyth, als EUA els dos principals partits han acceptat que la Xina és "l'enemic", en part també per les pulsions expansionistes de Pequín a Taiwan.

No obstant això, l'únic element en què Biden ha eliminat les barreres comercials és per poder importar plaques solars de la Xina. La raó, a parer del catedràtic, és que Biden i Trump representen dos models econòmics antagònics. L'actual president té el suport dels estats de les costes, amb economies basades en el sector tecnològic i els serveis –financers, immobiliaris, turístics–. A l'altre extrem, els estats del sud i el centre voten majoritàriament per Trump perquè tenen economies basades en l'agricultura, la producció de fertilitzants i el carbó, el petroli i el gas. "Per això les eleccions tenen un to tan furiós. És l'últim intent d'aturar la descarbonització dels EUA", ha resumit.

Enmig de les tensions internes nord-americanes i internacionals, Europa encara el futur havent "perdut una dècada de creixement": "La zona euro mai es va recuperar del tot de la crisi del 2008", ha recordat Blyth. A més, la UE té una població que envelleix molt de pressa i un model econòmic centrat en les exportacions cap a la Xina i els EUA de béns produïts al centre i al nord del continent, just en un moment en què les barreres comercials aniran a més.

Les institucions europees han apostat per la transició verda, però "la UE vol fer tecnologia verda, però no pot". En primer lloc, perquè no té un govern unitari com el nord-americà –l'administració de Biden va aprovar el 2022 una inversió de gairebé 370.000 milions de dòlars en renovables, cosa impensable a Brussel·les– i, en segon lloc, perquè els països han acordat recuperar l'austeritat que tant va limitar el creixement fa una dècada: "Les regles fiscals de la UE danyaran encara més la inversió a llarg termini", ha dit. I amb una població decreixent –menys treballadors disponibles–, importacions més cares pels aranzels i la incertesa geopolítica, la inflació no hauria de tornar als nivells gairebé inexistents d'abans de la pandèmia.

Així doncs, Blyth pronostica uns anys vinents d'"estancament" per als europeus, mentre l'Àsia concentra el creixement global i els EUA aclareixen si volen superar del tot l'economia basada en els combustibles fòssils.