El sector de la distribució es redueix un 25% a Eivissa per la falta d’habitatge

EivissaEl preu de l’habitatge i la duresa d’una feina especialment física posen contra les cordes el sector de transports i distribució a Eivissa, i deixen empreses al límit de personal, els treballadors contractats assumint la sobrecàrrega, i el sector hoteler i d’alimentació amb preocupació pel tram més dur de la temporada que encara ha d’arribar. Un de cada quatre camions de distribució a Eivissa està aturat per manca de conductors, cosa que suposa el 25% de la flota de transports a l’illa, segons aquest sector de la Petita i Mitjana Empresa d’Eivissa i Formentera.

Els conductors i ajudants de repartiment existents són els que ho pateixen. En temporada alta, arriben a treballar fins a 16 hores al dia, sota el sol de l’estiu eivissenc, carregant caixes de begudes d’establiment en establiment i amb l’objectiu d’acumular un sobresou a final de mes sobre el salari base, comissió a comissió per paquet repartit. Compensa? “Visc en una furgoneta”, diu Robert Levis, repartidor murcià i temporer: “Si he de pagar el lloguer, ni de conya”.

En Levis, de 31 anys, és un jove empleat molt valuós perquè està en possessió del CAP (Certificat d’Aptitud Professional) i el permís de conduir vehicles pesats (C), que va treure per un preu reduït a Múrcia aprofitant una subvenció europea. És la seva cinquena temporada com a conductor, i cada vegada veu més temporers xòfers que no venen a l’illa pels alts preus del lloguer. L’ajudant de repartiment, al seu costat, ho corrobora.

Arribat de l’Argentina fa dos mesos per fer la temporada, Emiliano Andrés i dos familiars més han hagut de pagar entre els tres quasi 16.000 euros per avançat per poder viure durant sis mesos en un pis de dues habitacions. El seu cos finet contrasta amb el del seu company Levis, qui destaca les càrregues físiques que comporta la feina. “Tot plegat compensa de tornada a l’Argentina,“, diu l’argentí, “pel canvi de moneda, o si vius en una ciutat de la Península… però a Eivissa, oblida-ho!”.

Així les coses, el sector de repartiment és un dels que veuen marxar cada començament de temporada fins a un 15% dels seus conductors. Decideixen fer altres feines estacionals de les quals després no tornen, entre elles el taxi, segons explica Antonio López, gerent d’una de les set grans distribuïdores de begudes de l’illa. “Enguany, a més, la temporada ha començat abans”, explica López, “així que al març ja vàrem veure alguns treballadors marxar”.

En una altra gran distribuïdora de productes d’alimentació que proveeix a nombrosos negocis, incloent supermercats, hotels i restaurants, la propietària, Maria Àngels Chico, fa i desfà esquemes per quadrar la limitada plantilla de deu conductors. De moment, aquesta temporada manca un 25% de la plantilla, malgrat el que descriu com a salaris més que dignes a la companyia. No tenen conductors suficients per poder substituir baixes en cas d’haver-n’hi una o massa demanda, i tenen una gran mancança d’altres empleats de la cadena com els peons de nau. Per aquestes limitacions, ha informat els clients que no podrà admetre comandes amb menys de 24-48 hores de notificació, com acostumava a fer. “Si veritablement necessiten el gènere els dic que poden venir i carregar-lo i transportar-lo amb els seus propis mitjans,” diu Chico, “però no puc comprometre’m i després fallar als clients”. Tres dels seus conductors van marxar a principi de temporada al taxi i dos d’ells han tornat, segons explica, perquè no hi havia suficient clientela com per guanyar una bona comissió. “Al juliol serà una altra cosa i ja ho veurem”.

Al final de la cadena

Molts comerços interrogats per l’ARA Balears indiquen que encara no han patit amb força els efectes d’un sector de distribució delmat, però veuen amb preocupació el pic de la temporada. Alguns efectes sí que ja són notables.

Per a un supermercat de proximitat a Vila, la saturació és tangible. “Ara ja no ens admeten nous proveïdors perquè no donen l’abast”, explica Eva de la Torre, la propietària d’aquest comerç de nova creació. Assegura que el material arriba amb retard i no sempre bé: “El gènere ve muntat de qualsevol manera i no revisen bé si està en bon estat o no”.

Esther García és maître en un hotel de Sant Antoni de Portmany. Van obrir a l’abril i ja ha vist el camió de repartiment retardat en ocasions fins a les 21 h del vespre, un horari molt inusual per a l’arribada de gènere, acostumat a finalitzar cap a les 17 o les 18 h. “Abans els distribuïdors feien més repartiment diari, però ja fa un temps tenim establerts dies concrets”, explica García, “així que hem de planificar bé perquè, si no el demanam amb temps, hem d’esperar uns dies fins a rebre el gènere”.

Ella mateixa ha vist a l’hotel on treballa els efectes de la manca de recursos humans. “Tenir casa a Eivissa és un privilegi”, diu sobre la problemàtica. I afegeix, sobre el sector: “Després molts es queden amb un salari mínim a l’hivern i a vegades la feina en un restaurant paga millor i té menys càrrega; a més, les comissions no sempre estan assegurades”.

Per al president del sector de transports de la Petita i Mitjana Empresa, José Raya, que és un camioner més a la seva empresa aquest estiu, la situació no és diferent. Tres conductors marxaren l’1 de maig de la seva empresa al taxi. “Ens queden uns mesos durs i després anirà millor, però no és de gust estrènyer els treballadors que sí que hi són”. Precisament, el portaveu del sindicat UGT a Eivissa, Fernando Gómez, alerta sobre les conseqüències de les sobrecàrregues de feina durant la temporada. “La falta de mà d’obra és un problema generalitzat a tots els sectors,” explica el portaveu a l’ARA Balears, “però el que ens fa por és que es multipliqui la sinistralitat laboral”.