El sector immobiliari espera que el preu del lloguer caigui un 10%
Si el primer trimestre de l’any el cost de l’arrendament havia crescut un 6,5%, ara s’invertirà la tendència
PalmaLes Balears són la comunitat on més va pujar el preu de l’habitatge de lloguer durant el primer trimestre de 2020. En concret, va augmentar un 6,5%, amb una variació interanual del 2,7%. El preu de lloguer, ara, és de 12,98 euros el metre quadrat, un 20% per damunt de la mitjana estatal, segons indiquen les dades del portal immobiliari Fotocasa. Aquesta situació canviarà després de la crisi sanitària, almenys, així ho preveuen els experts. Ara mateix hi ha molta incertesa “perquè tot està paralitzat”, diu el director de l’Associació Balear de Serveis Immobiliaris (ABSI), Toni Gayà. Però “tots els estudis apunten a una davallada del 10% en el preu de lloguer”, afegeix.
Durant molt de temps “hem anat creixent al ritme de dos dígits, a principi del 2019 vam arribar a la crescuda màxima i després els preus es van començar a moderar”, explica el director d’estudis del portal Pisos.com, Ferran Pons. Ara les previsions són que els lloguers passin de la moderació a la caiguda. “Les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia del coronavirus provocaran que la societat tingui menys liquiditat” i, com a conseqüència, en el mercat immobiliari “hi haurà més oferta que demanda”, indica la presidenta del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI), Natalia Bueno. Això obligarà el sector a “abaixar preus” i, “encara que resulti impossible dir una xifra exacta”, s’atreveix a aventurar una davallada de devers el 10%. “No passarà d’aquí”, afirma.
Ferran Pons també és del parer que hi haurà “caigudes generalitzades” en el preu del lloguer, però està segur que “no es desplomarà”. De fet, té clar que aquest descens “dependrà de la durada del confinament i anirà molt lligat a la caiguda del Producte Interior Brut (PIB), que, segons el Banc d’Espanya, serà entre un 6,6% i un 13,6%”. Cal dir que no té en compte que el Govern balear calcula que, a les Illes, la davallada del PIB pot vorejar el 30%. A tot això, admet, s’hi ha de sumar que “després de la crisi sanitària, part de la societat veurà afectada la seva capacitat econòmica i tindrà més dificultats per accedir a l’habitatge”.
Treballadors a l’atur
Gayà també opina que un dels factors determinants en la baixada del preu serà “que moltes persones hagin quedat sense feina”. Aquesta reflexió la fa a partir de les dades publicades dilluns de l’Enquesta de la Població Activa (EPA), en què es registra que, durant aquest primer trimestre de l’any, l’atur ha sumat 49.200 persones a les Balears, amb un increment d’un 78,5%, i arriba fins als 111.900 desocupats. “Si la gent no té feina, optarà per altres opcions abans d’anar-se’n de lloguer, com per exemple tornar a cals pares”, diu Bueno. A més, té clar que “només podran escollir habitatge les persones que tinguin contractes estables de feina”.
Per Gayà, la paralització del sector turístic també és un factor determinant d’aquesta baixada de preus. “Fins ara, molts de treballadors d’altres indrets es desplaçaven a l’Arxipèlag per fer la temporada. Estaven sis mesos com a arrendataris d’un habitatge i després se’n tornaven”, comenta. Ara, tot apunta que aquest col·lectiu “possiblement no vindrà i els propietaris d’aquests habitatges hauran d’optar per fer lloguer anual o bé abaixar-ne el preu”. Passarà el mateix amb alguns propietaris de cases que destinen al lloguer vacacional, perquè aquest estiu difícilment podran rebre-hi visitants.
El confinament també ha provocat que les preferències dels llogaters canviïn. Natalia Bueno afirma que els portals immobiliaris “han notat que la societat cerca més habitatges amb espais oberts”. De fet, un estudi del portal Idealista detalla que l’interès per adquirir un habitatge a Palma ha caigut 7 punts durant l’estat d’alarma. Abans del 14 de març es trobava en un 34% i a l’abril ja estava en un 27,9%. A la Part Forana no s’ha vist la mateixa davallada d’interès.
Aquestes dades demostren que durant el confinament “la societat s’ha adonat que preferia viure en zones menys cèntriques a canvi de disposar de més metres quadrats, més llum, jardí o terrassa”, diu el cap d’estudis d’aquest portal, Fernando Encinar. De fet, “el bon funcionament del teletreball en algunes empreses possiblement també està empenyent els professionals a plantejar-se viure en municipis més petits i allunyats de grans nuclis urbans”, afegeix.
