PalmaEl sector immobiliari de les Illes Balears continua la recuperació després de la crisi econòmica que va provocar la pandèmia i és una de les peces clau per a la recuperació del sector a tot l'Estat. Segons les dades que ha publicat aquest dijous l'Institut Nacional d'Estadística la compravenda de finques urbanes i rústiques a l'Arxipèlag va augmentar un 42,2% el mes de març en comparació amb les xifres del mateix mes de l'any passat.
Les Balears són la tercera comunitat autònoma espanyola on s'ha registrat un major increment, només per darrere de les Illes Canàries (52,2%) i la Rioja (46,35), i molt per sobre de la mitjana estatal, que s'ha situat en un 24%, quasi la meitat de l'augment detectat a l'Arxipèlag.
Així, en el mes de març es van vendre un total de 6.056 finques. L'INE ha detallat que del total de finques transferides durant el mes de març, 1.207 són rústiques i 4.849, urbanes. Del total de vendes, quasi la meitat són habitatges, mentre que 1.938 són finques urbanes i 346 són solars buits. Pel que fa a les transmissions de finques urbanes, 2.584 van ser compravendes; 519, donacions; 26, permutes; 630, herències, i 1.090 van ser transmeses per altres vies.
Durant el mes de març d'aquest 2022 a les Illes Balears s'han duit a terme un 11,3% de les transmissions de finques que s'han fet a tot l'Estat, una xifra molt elevada tenint en compte que en el conjunt de l'Estat s'ha batut la xifra rècord de compravendes des del 2008.
El paper dels estrangers
La recuperació del sector immobiliari de les Illes Balears ha anat acompanyada i marcada per l'augment de la compra d'habitatges per part d'estrangers no residents a les Illes Balears. Aquest 2022 s'ha registrat un increment d'un 81,5% d'habitatges nous i de segona mà que han adquirit ciutadans no residents a l'Arxipèlag aquest 2022, en comparació amb les xifres recollides en el mateix període de l'any passat.
Aquest dimarts el Consell General del Notariat va presentar el seu darrer informe, en què explicà que les Illes són la comunitat autònoma de l'Estat on més ha crescut la xifra d'adquisicions per part de no residents, quasi el doble que la mitjana estatal, que és del 41,9%. A més, van detallar que a l'Arxipèlag el 59% d'aquestes transicions per part d'estrangers les van fer residents a Alemanya, mentre que els britànics representen l'11% de les compravendes d'habitatges de no residents a la Comunitat Autònoma.
Una altra de les dades a tenir en compte és que el 27% de les compres d'habitatges per part de residents a les Illes les han fet ciutadans de nacionalitat alemanya, mentre que el 12% fou per part de britànics. El 61% restant va ser adquirit per illencs o persones de nacionalitat espanyola que resideixen a les Balears.
Els promotors immobiliaris illencs alerten que "mai s'havia construït tan poc com ara"
Els promotors immobiliaris encenen les alarmes en el sector de l'habitatge. El mes passat van denunciar que "mai s'havia construït tan poc com ara" i alerten que farien falta 20.000 habitatges de nova construcció a l'any i ara només se n'estan construint 2.000. Els promotors van criticar les polítiques d'habitatge del Govern balear i asseguraren que les noves normatives no responen, en cap cas, als problemes d'habitatge que hi ha actualment a l'Arxipèlag. A més, denunciaren que és "impossible" construir habitatges que es venguin per menys de 1.400 euros el metre quadrat.
"El preu de construcció és car; el preu de l'habitatge, car; el preu del sòl, també el més alt d'Espanya. Llavors, jugam al top 10 de les grans lligues i així és molt difícil fer habitatge assequible", va remarcar el president de l'Associació de Promotors Immobiliaris de les Illes (Proinba), Luis Martín.