El sector turístic illenc ja ha rebut milers de milions d’euros en ajudes i crèdits

És difícil oblidar la imatge dels primers turistes que varen desembarcar el 15 de juny a l’hotel Riu Concordia de l’Arenal, flanquejats i aplaudits per uns treballadors que havien arribat a creure que no farien ni un dia de feina durant tota la temporada. Aquella fotografia i l’aterratge dels primers alemanys a Son Sant Joan varen escenificar l’esforç comú del Govern balear i del sector per afrontar la crisi sanitària. El conseller de Model Econòmic –i ara també portaveu de l’Executiu–, Iago Negueruela, mai no ha estat sospitós de ser massa esquerp amb el principal sector econòmic de les Balears, el turisme, que hi aporta un 25,8% del producte interior brut, segons l’última Memòria del Consell Econòmic i Social. 

El pla pilot per recuperar els turistes de l’estiu passat va ser una estratègia que no va comportar despesa pública, però també va ser tota una declaració d’intencions que s’ha complert: el sector ja ha rebut milers de milions d’euros en ajudes i crèdits, directes a les empreses o per mantenir la plantilla. Ara que la plataforma SOS Turismo (així, en castellà; fins ara no s’ha vist que faci servir la llengua pròpia de les Balears), impulsada pels hotelers del Llevant, exigeix més suport, convé recordar quants doblers han destinat al sector les administracions públiques. Potser aquest suport públic innegable és el que ha dut tres de les quatre principals cadenes hoteleres –Riu, Iberostar i Meliá– a mantenir-se, per ara, al marge de la campanya. 

Per ara ja s’han dedicat 7.665 milions d’euros públics a crèdits i ajudes directes i indirectes a les Balears, segons fonts de la Conselleria de Model Econòmic. I bona part d’aquests doblers han anat a parar precisament al sector turístic, en una proporció molt més alta que la part que li correspon del PIB. Això es deu al fet que hi ha sectors, com ara el de la construcció i el primari, que han quedat molt menys perjudicats per la pandèmia i que, per tant, se n’han beneficiat menys. El Govern calcula que les ajudes han beneficiat d’una manera o altra més de 230.000 persones.

D’una banda, l’Estat ha destinat 2.383 milions d’euros a pagar expedients temporals de regulació d’ocupació a les Balears i ajudes a autònoms i empreses. Aquests doblers han servit per mantenir plantilles i evitar acomiadaments, i han estat una xarxa per als treballadors fixos discontinus (la gran majoria del sector turístic), que haurien pogut quedar desprotegits. Cal tenir en compte que un 29% dels llocs de feina de les Illes es deuen precisament al turisme.

També cal comptar 4.990 milions d’euros en crèdits públics, 180 dels quals són de la comunitat (ISBA) i la resta estatals (ICO), que han arribat a 17.800 empreses. El Govern ja ha aprovat destinar 50 milions més a crèdits ISBA, per mor del covid-19, una xifra que es podria tornar a augmentar. Les ajudes directes a les empreses que no s’han de tornar, però, han estat més reduïdes: per ara sumen 292,4 milions d’euros, i s’han destinat sobretot a l’hostaleria. 

El govern espanyol, per la seva banda, ha fet un pla especial de reforç d’empreses de l’hostaleria, el comerç i el turisme dotat amb 4.200 milions d’euros. La Conselleria de Model Econòmic encara no sap com serà la distribució territorial i quina part pertocarà a les Balears, però espera que sigui una partida important. Cal recordar que aquesta mateixa setmana un informe del Banc d’Espanya ha revelat que el PIB de les Balears va caure un 27% durant l’any passat, precisament per la dependència del turisme. És la davallada més important d’Espanya i gairebé triplica la mitjana estatal (-11%). 

El Pla d’ajudes d’acompanyament als sectors afectats pel covid-19 també implica 110 milions d’euros del Govern i dels consells insulars destinats als negocis més perjudicats, com els restaurants i els comerços. La meitat són en ajudes directes i l’altra meitat, en crèdits d’ISBA. 30 milions d’euros més són específics per a Mallorca: s’hi compten les ajudes directes de 1.500 euros per empresa del Consell i l’Ajuntament de Palma. 

Fons europeus

A banda de tots aquests doblers, cal comptar els que arribaran amb els fons europeus. De la línia React-EU han d’arribar 300 milions d’euros a les Balears, que seran sobretot per a serveis públics fonamentals, tot i que hi ha una escletxa perquè també es puguin dedicar a mesures per a la reactivació econòmica. Pel que fa a la línia de Recuperació i Resiliència, l’Estat ja ha compromès 153 milions d’euros per a les Balears per a enguany mateix, 20 dels quals són per al sector turístic. D’aquesta línia, n’han d’acabar sortint un total de 100 milions d’euros per al sector, encara que les partides es repartiran en diversos anys.