Una sentència en ferm, la via dels negocis tancats pel covid per reclamar indemnitzacions a les asseguradores
El xef amb estrella Michelin Romain Fornell demanda la seva companyia d’assegurances
L’Audiència de Girona va dictar a començament de febrer una sentència que ha provocat el neguit entre les companyies d’assegurances. La resolució obliga una asseguradora a indemnitzar amb 6.000 euros el propietari d’una pizzeria pel tancament del local forçat per la pandèmia. Malgrat que el jutjat de primera instància va desestimar la demanda, l’Audiència Provincial ha esmenat la plana al jutge i diu que la companyia d’assegurances l'ha d’indemnitzar.
És un primer cas, però la sentència ha corregut entre els propietaris de restaurants i ja es plantegen altres demandes similars. El xef Romain Fornell, amb una estrella Michelin pel seu restaurant Caelis, ja ha portat la seva asseguradora, Generali, als jutjats. Fornell dirigeix i gestiona el grup Goût Rouge, amb 14 establiments. La seva advocada, Virginie Molinier, explica que el cas és similar al de Girona, però al reclamar una quantitat molt superior es tramita com a judici ordinari, cosa que fa que el procés sigui més llarg. No obstant, es mostra convençuda que pot guanyar. “La sentència de Girona ens dona esperances”, assegura a l’ARA. Però tot i així, la lletrada indica que també està estudiant presentar una demanda contra el govern espanyol per reclamar per l’impacte econòmic en els negocis del seu client del tancament forçat pel covid.
El cas de Girona és paradigmàtic. El propietari de la pizzeria va contractar una pòlissa d’assegurances el 13 de febrer de l’any passat, només un mes abans de l’estat d’alarma que el va obligar a abaixar la persiana. L’assegurança preveia el pagament de 200 euros per 30 dies per pèrdues de beneficis o paralització de l’activitat. Però l’asseguradora no volia pagar. La sentència, del magistrat Fernando Lacaba, obliga a pagar la indemnització perquè considera que la paralització de l’activitat pel covid-19 queda coberta per l’assegurança i no es pot limitar amb una clàusula genèrica que exclogui els casos de força major.
El jutge d’instància va rebutjar la demanda argumentant que a les condicions generals del contracte de l’assegurança hi havia una clàusula que deia que no es cobrien “les pèrdues produïdes, causades, derivades o resultants de limitacions o restriccions imposades per qualsevol organisme o autoritat pública, o qualsevol altre cas de força major”. Però l’Audiència assenyala que sense cap dubte s’ha de pagar la indemnització. Argumenta que no hi ha una referència explícita a la paralització per pandèmia en el contracte d’assegurança i, aplicant el principi de transparència, indica que les clàusules limitatives han de sortir destacades a la pòlissa i han de ser específicament acceptades per escrit per qui contracta l’assegurança, tal com apunta Pepe Giménez Alcover, especialista en dret bancari i del consum del Grup Gispert.
A la sentència de l’Audiència s’indica que és un cas de “clara limitació dels drets de l’assegurat en un contracte d’adhesió” i el magistrat conclou que donar la raó a l’asseguradora “suposaria tant com restringir la cobertura esperada per l’assegurat”. L’advocada de Fornell assenyala que en el seu cas tampoc hi ha una referència explícita a la pandèmia en les clàusules del contracte d’assegurança ni es destaca la clàusula limitativa expressament.
A banda d’aquestes demandes, fonts judicials han informat que a Barcelona s’han presentat almenys més de 800 reclamacions extrajudicials a asseguradores per part de restauradors per poder cobrar la indemnització prevista en les seves assegurances.
Demanda a l’Estat
D’altra banda, el grup Costa Este, que té locals com Pacha Barcelona, Opium o Bling Bling, s’ha sumat a la demanda de la plataforma d’empresaris afectats per la pandèmia, PEACovid-19, que reclama per la via judicial a l’Estat més de 200 milions d’euros pel tancament obligat dels seus negocis.
- Principi de transparènciaEl contracte d’assegurança, en el cas de clàusules limitatives, ha de ressaltar-les expressament (per exemple amb negreta) i han de ser expressament acceptades per escrit per qui pren la pòlissa. És la manera d’assegurar-se que qui contracta la pòlissa sap quines cobertures té.
- Referència explícita a la pandèmia En el cas de la sentència no hi ha al contracte de la pòlissa una referència explícita al tancament obligat a causa d’una pandèmia. El magistrat indica que “potser les asseguradores haurien de contemplar expressament en les seves pòlisses les situacions de pandèmia”.