El servei social femení s'equipara a la mili a l'hora de demanar la jubilació parcial
L'any 2021, el govern espanyol ja va fer un pas per equiparar-lo en el cas de la jubilació anticipada
MADRID"Quan vaig anar a informar-me [a la Seguretat Social], els vaig preguntar si el servei social femení em servia i em van dir que no valia per res. És cert que, en el meu cas, passava el mínim d'anys cotitzats que et demanen per tenir una pensió completa, però si hi ha gent que a l'hora de jubilar-se li falta una mica [d'anys de cotització], doncs potser hi ajudaria". Qui narra aquesta situació és la Concha García, que al 2020, quan tenia 63 anys, va decidir demanar la jubilació anticipada després d'haver cotitzat 46 anys i perquè "podia fer-ho sense gaire penalització", explica en una conversa amb l'ARA.
El dubte el va tenir quan va plegar de la feina, però també l'han tingut moltes altres dones quan han decidit jubilar-se. Dones que durant el franquisme van haver de fer l'anomenat Servei Social Femení i que, malgrat la resposta que van donar a la Concha, és una etapa de la vida laboral que sí que es pot tenir en compte a l'hora de demanar certes jubilacions, com l'anticipada o la parcial. És cert, però, que no sempre ha estat així. De fet, fa només uns dies que s'ha avançat en l'àmbit legislatiu.
Pam a pam. Durant el franquisme, el servei social femení tenia un paper similar al del servei militar obligatori dels homes. L'anomenada mili. Es tractava d'un servei obligatori per a les dones solteres entre 17 i 35 anys que volguessin accedir a una feina remunerada, un títol acadèmic (estudis) o oficial, com el carnet de conduir. També era necessari si es volia formar part d'una associació. La Concha el va fer durant sis mesos en una llar d'infants, cuidant nens, a Madrid. "Una oficina em semblava avorrit", explica mig rient, perquè després va ser on va acabar fins a jubilar-se. Reconeix que no en guarda un "mal record", però ho compara com quan "un jove entra a la seva primera feina": "Ajudes, però no et paguen", diu. Les tasques d'aquest servei franquista podien anar des de col·laborar en hospitals fins a fer de taquígrafa o ajudant en una biblioteca.
El problema històric ha estat que si bé la mili sí que s'ha tingut en compte en aquells casos en què un home s'ha volgut jubilar anticipadament o parcialment, en el cas del servei social femení no ha estat així. A l'hora de demanar la jubilació anticipada, aquesta desigualtat es va canviar l'any 2001, quan el govern espanyol ho va incorporar en el marc de la primera part de la reforma de les pensions i després de diferents sentències judicials en què s'advertia que es vulnerava el principi d'igualtat.
En el cas de la parcial –quan a partir dels 62 anys es decideix compaginar una part de la feina amb rebre ja una part de la jubilació–, però, el canvi ha arribat tot just fa uns dies, arran d'una proposició del PSOE aprovada per unanimitat al Senat i que entrarà en vigor un cop es publiqui al BOE. "Era una incongruència i totalment injust", explica Patricia Abascal, senadora del PSOE per Eivissa, que apunta que si bé el nombre de dones que se'n podran beneficiar és baix, és un pas a l'hora de "complir amb el Pacte de Toledo i corregir la bretxa de gènere". Un dels col·lectius a qui més podria afavorir és el de les professores, comenta Abascal, que podrien decidir continuar impartint classes, però en menor mesura i compaginar-ho ja amb la jubilació. "Cal intentar que, a poc a poc, la bretxa que hi ha en les pensions sigui cada vegada més petita", afegeix la senadora.
Ara, doncs, amb 33 anys cotitzats (que són els necessaris per accedir a la jubilació parcial) es podrà computar també el servei social femení, com passa amb la mili per un màxim d'un any.
Difícil d'acreditar
El fet que afecti poques dones és per diversos motius: d'una banda, moltes de les dones que van haver de fer el servei social ja estan jubilades (l'últim any en què va estar en vigor va ser el 1978). Per l'altra, hi ha la dificultat d'acreditar que s'ha fet el servei social femení.
La Concha recorda que li van donar una mena de "rebut" assegurant que havia fet el servei social i que "no li va valer mai per res". "Crec que deu ser en algun calaix, però no ho recordo", explica. "Hi deia que la secció femenina del servei femení certificava que Concha García...", recorda. Des de fa un temps, l'Arxiu General de l'Administració, que depèn del ministeri de Cultura, ofereix un servei de cerca i expedició digital en aquesta pàgina web d'antecedents documentals sobre el compliment, precisament, del "servei social de la dona".
