Què significa l'últim degoteig de grans acomiadaments?
El repunt de contractes extingits a través d'un ERO encara no encén les alarmes de sindicats i experts
BarcelonaDanone a Parets del Vallès, Hitachi a Vacarisses, Bimbo a Alacant, Venca a Vilanova i la Geltrú, Glovo als seus supermercats a l'ombra en sis ciutats espanyoles o H&M a les seves botigues arreu de l'Estat. El 2024 ha arrencat amb una sèrie d'anuncis d'acomiadaments col·lectius per part de diverses grans empreses, un degoteig d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) que no arriba a fer saltar l'alarma, però que sí que obre preguntes: què hi ha al darrere d'aquestes decisions? Es tracta de casos puntuals o és un nou canvi de tendència?
L'any passat es va tancar amb 6.489 extincions de contracte notificades a través d'un ERO a Catalunya, gairebé un 25% més que el 2022, segons dades de l'Observatori del Treball i el Model Productiu de la Generalitat. És una xifra que encara no supera les de la pandèmia, quan es van produir registres excepcionals, però que està per sobre dels nivells del 2019 (aleshores 6.179 treballadors van perdre la feina per aquesta via). Per trobar un exercici normal amb més afectats per acomiadaments col·lectius cal remuntar-se deu anys enrere, un moment en què encara es patien els estralls de la Gran Recessió. Segons el ministeri de Treball, el 2023 a Espanya hi va haver 36.505 treballadors afectats per acomiadaments col·lectius, un increment del 51%. De nou, la dada supera els registres de l'any previ a la pandèmia i se situa en màxims des del 2013.
Per sectors, les tecnològiques van ser les companyies que van incloure més empleats en un ERO, amb un total de 869 persones. "Els ajustaments en aquest tipus d'empreses també expliquen el canvi cap a l'afectació més gran en els serveis, mentre que la indústria hi va perdre pes [en els acomiadaments col·lectius]", indica Cristina Torre, secretària d'acció sindical de CCOO a Catalunya. La sindicalista admet que alguns dels anuncis recents de nous ERO sí que afecten el sector manufacturer, però descarta que hi hagi una situació d'alerta.
"Si ens fixem en els acomiadaments individuals i en la generació d'ocupació, en les dades del desembre continuem creant nous llocs de treball. Són menys [respecte al ritme de mesos anteriors], però se'n creen", remarca Torre. Del 2024, ara per ara només hi ha dades del gener, quan a Catalunya es van extingir 321 contractes mitjançant un ERO. D'aquests, aproximadament una cinquena part també estaven vinculats al sector tecnològic, de nou l'activitat més afectada.
Decisions empresarials
Per al catedràtic d'Economia Aplicada de la UB, Raúl Ramos, els casos que hem conegut en els últims mesos "entren dins la dinàmica habitual del cicle de les empreses" i de com organitzen la producció. "Els últims anys la cadena de subministrament ha generat molta por i és evident que hi ha empreses que han aguantat a l'hora de prendre algunes decisions fins a arribar a aquesta etapa de més estabilitat", valora l'acadèmic.
A aquesta hipòtesi, l'economista n'hi afegeix dues més. Hi ha companyies que estan patint més que d'altres per l'encariment del crèdit derivat de la pujada dels tipus d'interès. "No han pogut parar aquests xocs", afegeix. D'altra banda, Ramos també apunta com a moviment de fons a la digitalització i l'adopció de noves tecnologies, amb les quals les empreses justifiquen aquests acomiadaments. "És una combinació de diferents fets: alguns casos són més anecdòtics i d'altres més preocupants, perquè evidencien una mala gestió, però la tendència s'haurà de confirmar a més llarg termini", remarca l'expert.
Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT a Catalunya, creu que aquests nous acomiadaments massius també tenen una altra lectura en forma d'avís. "Hi ha dues qüestions fonamentals que es van modificar amb la reforma laboral del 2012 i que encara no s'han tornat a tocar", lamenta. Es refereix, per exemple, a la flexibilització de les causes per les quals una empresa pot argumentar objectivament un ERO. L'Estatut dels Treballadors entén un acomiadament col·lectiu com una extinció de contractes de treball que se sosté en quatre tipus de causes: econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. Gilgado, però, considera que sovint les empreses s'agafen a aquestes causes fixades a la llei de manera preventiva i no només quan és estrictament necessari.
La norma fixa que hi ha causes econòmiques "quan dels resultats de l'empresa se'n desprèn una situació econòmica negativa, en casos com l'existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del nivell d'ingressos ordinaris". Aquest últim requisit implica que la caiguda de vendes sigui inferior a la del mateix trimestre de l'any anterior durant tres trimestres consecutius: "Hi ha empreses amb beneficis importantíssims que fan acomiadaments col·lectius dins el marc legal. És una qüestió essencial que cal modificar perquè les causes objectives siguin una eina que es faci servir només quan sigui necessari", diu.
L'altre element que encara es manté de la reforma laboral del 2012, i al qual es refereix la sindicalista, és l'autorització administrativa dels ERO. És a dir, abans Treball podia intervenir en el procediment, però ara la decisió és unilateral de l'empresa –que s'ha de sotmetre als períodes de consultes– i els treballadors només poden impugnar l'expedient per la via judicial quan aquest ja s'ha tirat endavant. "Fa molts anys que repetim que és molt fàcil acomiadar en aquest país, també mitjançant els ERO", afegeix Gilgado.