El BCE no afluixa i apuja els tipus al 3,5% malgrat la tempesta financera

BarcelonaEl Banc Central Europeu ha anunciat aquest dijous una nova pujada dels tipus d'interès de 0,5 punts percentuals, de manera que els tipus bàsics a la zona euro se situaran en el 3,5%, el nivell més alt des de la tardor del 2008, durant l'esclat de la crisi financera internacional. La institució monetària, doncs, no ha variat el seu full de ruta per frenar l'escalada de preus malgrat les recents turbulències al sector bancari.

"La inflació projectada estarà massa alta durant massa temps", ha declarat la presidenta del BCE, Christine Lagarde, en roda de premsa aquest dijous a Frankfurt. El consell de govern de l'organisme, que ha celebrat la seva reunió bimensual, es manté ferm en l'objectiu de retornar els nivells d'inflació a prop del 2% a llarg termini, l'objectiu que es marca el banc, per la qual cosa ha decidit continuar amb els increments dels tipus.

No obstant això, el BCE admet que actualment hi ha un "elevat nivell d'incertesa" a l'economia, segons el comunicat emès després de la trobada del consell. L'escalada de preus provocada per la guerra a Ucraïna, així com els problemes al sector financer per la fallida de Silicon Valley Bank (SVB) i l'ensurt de Credit Suisse, havien fet sorgir dubtes sobre si el consell de govern de la institució continuaria amb el ritme de pujades de tipus de mig punt que havia anunciat recentment.

Lagarde ha assegurat que el BCE no té encara prou dades per avaluar els efectes de les crisis de l'SVB i Credit Suisse. "No és possible determinar quin serà el camí d'ara endavant, però sabem que dependrà de les dades" que obtingui l'entitat sobre els dos xocs, ha declarat. Aquest dijous Credit Suisse ha demanat un crèdit de 50.000 milions d'euros al banc centra suís que ha calmat els mercats.

"Resiliència" bancària

Lagarde ha justificat el nou increment de tipus per l'encariment del cost de la vida registrat en els últims mesos –la dada de la inflació del febrer va ser bastant negativa–, tot i l'alentiment del creixement econòmic a finals de l'any passat a tot el Vell Continent i, ara, la inestabilitat financera. Així, el tipus d'interès per a les seves operacions de refinançament –el que paguen les entitats al BCE per la majoria d'operacions– se situarà en el 3,50%, mentre que la taxa pels dipòsits dels bancs a la institució serà del 3% i la dels préstecs a un sol dia, del 3,75%. Aquesta nova pujada de tipus tindrà un impacte directe sobre les famílies endeutades perquè l'Euríbor, l'índex de referència a la zona euro per a la majoria d'hipoteques i préstecs bancaris variables, previsiblement continuarà pujant tot i que ja està en els nivells més elevats des de la crisi financera.

Els augments dels tipus d'interès busquen reduir la inflació a través d'un encariment del crèdit. Com que els interessos que cobra el BCE als bancs són més alts, també ho passen a ser els que cobren les entitats als seus clients. Això dificulta l'accés a préstecs a famílies i empreses i redueix la quantitat de diners que tenen disponibles, per la qual cosa s'alenteix la demanda a l'economia i, per tant, els preus. El contrapunt a aquesta mesura és que menys demanda comporta menys creixement econòmic.

Les recents pujades de tipus per part de la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units– són una de les causes de la fallida de l'SVB. L'entitat californiana va haver de declarar pèrdues perquè havia acumulat una gran cartera de deute públic nord-americà a llarg termini que havia perdut valor a causa justament de les pujades de tipus.

Lagarde ha insistit que la situació dels bancs no té per què influir sobre les decisions del BCE a l'hora de frenar la inflació. "No hi ha una compensació entre estabilitat de preus i estabilitat financera", ha dit la presidenta sobre els riscos d'augmentar els tipus en un moment de problemes del sector financer. "Adreçarem cada una de les dues qüestions amb els seus respectius instruments", ha afegit.

A més, el BCE insisteix que la indústria bancària de l'eurozona és "resilient", en expressió de Lagarde, està ben capitalitzada i té els nivells de liquiditat necessaris, per la qual cosa descarta situacions com les viscudes per l'SVB i Credit Suisse. En aquest sentit, la presidenta de la institució ha recordat que, des del crac financer mundial del 2008, s'han aplicat "reformes" a escala europea i global, com els acords de Basilea III, que han deixat la banca "en una situació molt més forta" que fa 15 anys.