Una mare soltera guanya la batalla per tenir doble permís de maternitat

Madrid“Amb molta alegria, personal i professional. Perquè es reconeix una discriminació cap al menor i cap a la dona i, després, com a advocada, per haver guanyat un judici i una lluita tan difícil com aquesta”. Així va reaccionar Zuriñe Quintana, la primera treballadora i mare soltera a qui un tribunal espanyol, en concret el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB), ha reconegut el dret a accedir a les vuit setmanes addicionals de permís pel naixement i cura del menor que, segons la llei, correspondrien a un segon progenitor.

Quintana va ser mare el juny del 2019. És advocada i va començar el recorregut judicial a través del sindicat ELA, on treballa, cosa que li ha facilitat els tràmits. “Una mare soltera, amb un fill de quatre mesos, que comenci a fer tots els papers, a anar d’un lloc a l’altre... és una bogeria”, assegura. Ella va decidir traslladar el seu cas al TSJPB quan va esgotar les 16 setmanes que li pertocaven per llei i l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li va denegar les vuit setmanes més que hauria tingut el segon progenitor. La sentència, a la qual ha tingut accés l’ARA, és pionera i els magistrats conclouen que denegar el permís a la treballadora provocaria “una conculcació del dret d’igualtat que consagra la Convenció sobre els Drets de l’Infant”. És a dir, veu com una discriminació al menor que no pugui ser cuidat el mateix temps que ho pot ser el que forma part d’una família de dos progenitors.

Amb tot, Quintana reconeix que li ha quedat un regust amarg després que Fiscalia hagi recorregut la sentència al Tribunal Suprem. “Grinyola molt, perquè és molt excepcional”, denuncia, i avisa que si el Tribunal Suprem acaba donant la raó a la Fiscalia, el que passarà és “que es continuarà perpetrant la discriminació del menor i de la dona”. Quintana, però, ho té clar: “Animo totes les mares a denunciar-ho com jo, perquè se’ns escolti i reconegui”.

“Demostra que [a Espanya] no es té en compte que existeixen altres models de família més enllà del tradicional”, critica Quintana. El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, responent a l’ARA, no ha volgut entrar a valorar la decisió judicial. Però la mare assegura que “és trist que en aquest país s’hagi de judicialitzar aquesta demanda, i encara més que no existeixi un carnet de família monoparental. De fet, des de les organitzacions monoparentals assenyalen que aquesta sentència posa llum en un dels molts “problemes estructurals” amb què es troben aquestes famílies, com explica Carmen Flores, presidenta de la Federació d’Associacions de Mares Solteres (FAMS).

Por de quedar invisibilitzades

Per a aquestes organitzacions és un punt de partida, que ha desembocat en un degoteig de consultes d’altres mares per iniciar el procés, però la solució efectiva seria una llei de famílies monoparentals que acabi amb totes les “injustícies”. “Sabem que des del govern [espanyol] hi estan treballant, però temem quedar invisibilitzades”. Entre les seves demandes hi ha una revisió de les desgravacions de l’IRPF i millorar els permisos de lactància i malaltia. “El 55% de les famílies monoparentals a Espanya estan en situació de vulnerabilitat”, diu Flores.