Per què són tan cars els bitllets d'avió per a aquest estiu?

Barcelona"Els preus dels vols a tot tipus de mercats estan significativament més cars. És bastant bèstia". Ras i curt. Així descriu un directiu del sector aeronàutic un escenari d'alta demanda per als pròxims mesos d'estiu que ni la mateixa indústria s'acaba de creure. Hi ha diversos factors a l'aire que expliquen per què segurament el lector també s'ha sorprès amb les tarifes per agafar un vol per a aquestes vacances, mentre compara destinacions i estudia combinacions amb escales impossibles. Però el primer de tots es resumeix fàcilment amb la llei de l'oferta i la demanda.

"La situació actual és que, per una banda, hi ha gran part de la demanda que ha estat retinguda durant aquest període de temps de la pandèmia i que ara vol viatjar i està tolerant aquestes pujades de preu", explica Pere Suau-Sánchez, professor de la UOC i de la Cranfield University especialitzat en el sector aeri. En anglès se'n diu pent-up demand i la conseqüència que s'ha produït en aquest cas seria l'equivalent a la frase Només es viu una vegada. Quan el context ho ha permès, aquesta demanda acumulada ha reaccionat com una onada, bé perquè alguns consumidors han pogut estalviar durant aquests anys, bé perquè han decidit prioritzar la despesa turística en el seu pressupost. En un context d'inflació disparada, però, el dubte és en quin moment els consumidors hauran saciat les ganes de viatjar i aquesta elasticitat de la demanda es relaxarà.

A l'altra banda d'aquesta equació hi ha el factor de l'oferta. "Els preus també poden estar afectats perquè algunes companyies van deixar anar molta flota i fer-la créixer de nou no és igual de fàcil que desfer-se'n. En alguns casos, doncs, hi poden haver desequilibris entre l'oferta de places i la demanda, cosa que pot afectar el preu en alguns mercats", indica l'expert. Les companyies aèries venen de la crisi més important de la seva història, la del covid-19, que els va suposar un forat de pèrdues i haver de recórrer a préstecs que es van convertir en una motxilla per al futur. A això també s'hi suma l'increment del cost del combustible que fan servir els avions, a conseqüència de la invasió russa d'Ucraïna.

La síntesi de Suau-Sánchez coincideix amb el diagnòstic que també en fa el professor de l'escola de negocis Esade i expert en turisme Pedro Aznar. Com a consumidors convivim en cada decisió de compra amb la nostra pròpia sensibilitat als preus, però en el cas d'un viatge és més probable que fem els ulls grossos i acabem pagant més del previst. "És evident que hem perdut poder adquisitiu, som més pobres perquè els salaris no augmenten al ritme de la inflació, i pensàvem que això acabaria en una reducció del consum. En canvi, de manera molt ràpida hem recuperat els nivells prepandèmia de turisme", apunta l'economista.

Aquest expert admet que moltes persones no podran viatjar aquest estiu per l'escenari de preus actual, però defensa que moltes altres continuaran viatjant, potser ajustant el nombre de dies o la categoria de l'allotjament. El que no es podran estalviar en alguns casos si volen anar una mica més lluny seran els bitllets d'avió. "Les aerolínies tenen una capacitat d'ajustar els preus poc habitual en altres sectors i cada vegada tenen millors eines per analitzar les dades", diu Aznar.

Com fixen els preus les aerolínies?

L'ARA ha parlat amb alguns directius del sector que es dediquen específicament a fixar i analitzar les tarifes dels vols. De manera anònima (i sense entrar en detall sobre aerolínies concretes) expliquen com funcionen aquests sistemes. "Els preus no els assignes a un vol concret: codifiques unes tarifes amb una sèrie de condicionants", explica una font. Un d'aquests primers condicionants és l'estacionalitat, és a dir, si es tracta d'un període de temporada alta o baixa, o si coincideix amb moments d'alta demanda com Nadal, Setmana Santa o altres festius. També es poden codificar els dies de la setmana que són més cars, com els divendres i els diumenges per als vols d'oci de cap de setmana. En canvi, en destinacions de viatge de negocis això canviaria a dies feiners. Aquestes veus de la indústria expliquen que la quantitat de dies abans del vol també entren en joc. "Es pot fixar una tarifa molt barata però que només estigui disponible 50 dies abans de volar. O que hi hagi una estança mínima i el preu sigui més car si és una ruta d'anada i tornada més curta", explica un analista de preus.

Així doncs, l'estratègia passa per dividir les tarifes en grups en funció d'aquests condicionants, cadascun d'ells amb un nombre de seients i un preu assignats. Els equips poden modificar manualment aquestes categories en cas que els vols s'estiguin omplint massa lentament, massa ràpid o en funció dels canvis de preus de la competència. Així i tot, molts d'aquests processos s'automatitzen amb programes algorítmics que es guien per estimacions i registres històrics. "Òbviament, en un escenari ideal, el millor seria assignar tots els seients a l'esglaó més car i vendre'ls, però això no passa, ja que cal jugar amb la disponibilitat del client a pagar i es converteix en un estira-i-arronsa constant per aconseguir el màxim d'ingressos i el percentatge d'ocupació de l'avió més gran", apunta un altre executiu que treballa amb aquests sistemes.