MADRIDEl consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un nou sostre de despesa històric, que gairebé toca els 200.000 milions d'euros i que ha estat titllat de "prudent" per la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En concret, Montero ha informat que el sostre de despesa del 2024 serà de 199.120 milions d'euros, és a dir, un 0,5% superior en comparació amb el sostre de despesa de l'any 2023 (198.221 milions d'euros), quan ja va ser de rècord.
L'anunci de més despesa es fa a les portes del retorn de les regles fiscals a Europa i, per tant, també a Espanya després de tres anys suspeses per la pandèmia i la guerra a Ucraïna. Això implica que Brussel·les tornarà a mirar amb lupa el dèficit i el deute, però també la despesa pública i que els estats membres, entre ells Espanya, hauran de complir amb el Pacte d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea.
La incògnita, per ara, és de quina forma controlarà Brussel·les aquests tres elements. De moment, els Vint-i-set no han aconseguit tancar un acord per a unes noves normes fiscals i, per tant, és probable que a partir de l'1 de gener tornin les regles fiscals velles. Tanmateix, Montero ha reiterat que es tracta d'un sostre de despesa que tot i ser més alt, es guia per la "prudència i el rigor" a l'hora de complir amb la "consolidació fiscal". De fet, fins i tot ha anticipat que amb aquest sostre de despesa el govern espanyol té "marge" per mantenir les mesures que siguin necessàries de l'actual paquet anticrisi, i que decauen aquest 31 de desembre. De moment, s'ha anunciat que la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments continuarà mig any més.
Primer pas per als pressupostos de l'Estat
El sostre de despesa és la quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt d'administracions públiques de l'Estat, despeses financeres a part. Això inclou el govern espanyol i la resta d'institucions d'àmbit estatal, però també les comunitats autònomes i els ens locals. La seva aprovació és un pas fonamental per elaborar els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2024, que els dos socis del govern de coalició, PSOE i Sumar, han de començar a negociar. L'acord d'investidura entre tots dos, però, ja dona algunes pistes i durant tot el 2024 es mantindrà la reducció de preus dels abonaments del transport públic estatal. Montero confia a engegar els motors de la negociació de manera immediata i no només amb Sumar, també amb la resta de forces polítiques al Congrés dels Diputats, on l'aritmètica parlamentària és fràgil. En aquest sentit, la ministra ha reiterat que la seva intenció és tenir els comptes públics aprovats el primer trimestre de l'any.
Es dispara la despesa espanyola
Amb tot, cal tenir en compte que aquest sostre de despesa no financera inclou les transferències directes dels fons europeus del Pla de Recuperació que encara han d'arribar: 9.905 milions d'euros. Els préstecs, que a partir de l'any que ve suposaran el gruix d'aquests fons pendents, no s'inclouen en el sostre de despesa perquè es tracta de despesa financera. D'aquesta manera, el sostre de despesa sense incloure els diners europeus serà de 189.215 milions d'euros, un 9,3% superior si es compara amb el d'aquest 2023.
Aquesta xifra ha generat certa expectació, sobretot per si encaixa o no amb la regla de despesa de la Comissió Europea. Montero ha afirmat que el sostre de despesa "està en línia" amb el pla pressupostari que el govern va enviar a l'octubre a Brussel·les i que té el vistiplau de l'executiu comunitari. "Brussel·les fins i tot era més optimista respecte a les possibilitats de despesa [del govern espanyol]", ha afirmat Montero, que ha recordat que el compliment amb la Comissió Europea és resultat del que facin totes les administracions, és a dir, també implica que comunitats autònomes i ajuntaments facin els deures.
A més, Montero ha defensat que un retorn de la responsabilitat fiscal no vol dir recórrer a una "política neoliberal, ni a les retallades", sinó que és "compatible" complir amb el rigor pressupostari i reforçar l'estat del benestar. Aquí entra en joc l'equilibri entre ingressos i despesa i, en concret, el Pla de Reequilibri pressupostari que el govern espanyol enviarà a Brussel·les. Aquest document serà clau de cara a passar el primer examen sobre si Espanya segueix el camí per complir les regles fiscals.
Objectius de dèficit i deute
De bracet amb la despesa hi ha dos elements imprescindibles a tenir en compte: el dèficit i el deute. El consell de ministres ha aprovat un objectiu de dèficit públic per al conjunt de les administracions del 3% del PIB per al 2024 –es compliria amb les regles fiscals– mentre que el deute se situaria en un 106,3% del PIB el 2024. També ha aprovat els objectius d'estabilitat per a les comunitats autònomes (dèficit d'un 0,1% del PIB) i els ajuntaments (0%), anunciats al Consell de Política Fiscal d'aquest dilluns. Montero ha destacat que la bona marxa de l'economia, sobretot gràcies a l'evolució del mercat laboral, ha permès al govern espanyol eixugar dèficit i deute a un ritme "accelerat" tot i l'alentiment de l'economia a la zona euro.
Respecte al tràmit parlamentari d'aquesta senda d'estabilitat i la possibilitat que el PP tombi tots dos elements un cop arribin al Senat, on té majoria absoluta, Montero ha tornat a recriminar als d'Alberto Núñez Feijóo que "boicotegin l'acció del govern perquè no reconeixen la legitimitat dels resultats electorals". Montero ha recordat que si s'obre aquest escenari té un informe de l'advocacia de l'Estat que li permetria aplicar els objectius del pla d'estabilitat del mes d'abril, molt més exigents.
Hisenda confirma que modificaran l'impost a les energètiques per "incentivar" les inversions
La vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat aquest dimarts que el govern espanyol treballa en una "modificació" de l'impost temporal a les energètiques per "incentivar" les seves inversions. És a dir, l'executiu obre la porta que aquest tribut s'adapti en funció de les inversions de les companyies.
De fet, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja va plantejar fa uns dies la possibilitat que aquest gravamen temporal pogués rebre canvis per tal que s'ajusti a la "necessitat" que té Espanya d'inversions vinculades a la transició energètica. Totes dues declaracions apareixen just després que companyies com Repsol hagin amenaçat de treure inversions d'Espanya per la "pressió fiscal". De fet, aquest dimarts el conseller delegat d'Endesa, José Bogas, ha dit que la fiscalitat a Espanya és “una cosa demencial” i “injusta”. Segons Bogas, aquesta situació "està detraient recursos per invertir".
"Volem enviar un missatge al sector energètic perquè continuïn o comencin els projectes d'inversió que permetin accelerar el ritme de transformació de la nostra economia i de les fonts d'energia", ha dit Montero després del consell de ministres. Aquest impost, juntament amb el de la banca, es va aprovar el 2022 i estarà en vigor fins aquest 2024. Tots dos van néixer per afrontar el cost de les mesures anticrisi en plena escalada de preus.