Els sous estan pujant una tercera part del que ho faran les pensions el 2023

Barcelona"La qualitat democràtica es mesura també amb el tracte que dispensem a la nostra gent gran". Així defensava dijous la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que les pensions pugin un 8,5%, segons els càlculs del govern (és una xifra estimada que s’acabarà de concretar quan es conegui la dada d’inflació del novembre). "No volem que els nostres avis vegin empitjorada la seva situació per l’increment del cost de la vida", va afegir.

El raonament és difícilment rebatible, però Montero també va brandar la bandera de la "cohesió intergeneracional". Perquè les pensions són justament això: una generació pagant la jubilació de l’anterior. El problema és: ¿fins a quin punt està justificat que s’elevin les pensions un 8,5%, quan els salaris només pugen una tercera part (un 2,6%, en concret, en el cas dels que es negocien per conveni)? Amb l’increment que aplicarà el govern espanyol, la pensió màxima superarà per primera vegada els 3.000 euros. En 14 pagues, lògicament.

La ministra parlava de "cohesió", però hi ha qui alerta d’un "desequilibri generacional" pel fet que les pensions pugin molt més que els salaris. És el cas de Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. Rovira insisteix que no s’ha de fer una lectura de conflicte entre generacions i que la qüestió, segurament, no és tant el que cobren els pensionistes sinó els baixos salaris de la resta de la població, molt especialment dels joves.

Hi ha una altra estadística que també s’ha de tenir en compte. Avui dia els ingressos dels espanyols de més de 65 anys, la gran majoria dels quals jubilats, superen els d’aquells que tenen menys de 65 anys, segons els registres d’Eurostat. Els primers tenien, de mitjana, uns ingressos de prop de 18.700 euros l’any passat, mentre que els segons estaven per sota de 18.000. Aquí no estem parlant de salaris i pensions, sinó de tots els ingressos: cal incloure també els rendiments que s’obtenen de lloguers, inversions, etcètera. Però el que dibuixa aquesta dada és que el ciutadà de més de 65 anys està millor que el de menys, des d’un punt de vista d’ingressos.

La Cambra de Barcelona, gens casualment, va presentar la setmana passada un estudi que, entre altres factors, analitzava la precarietat laboral dels joves. La principal explicació d’aquesta precarietat no són els sous que cobren, sinó el grau d’atur que hi ha entre aquest col·lectiu i, d’entre els que treballen, que molts ho fan a temps parcial o amb contractes temporals perquè no tenen una altra alternativa. "El que cobren els joves per hora treballada no és tant el problema", apunta Rovira. "En canvi, quan mirem què cobren anualment sí que hi ha més diferència, i això es deu a la precarietat que tenen", afegeix.

Un dels missatges que organismes com el Banc d’Espanya han repetit fins a l'avorriment és el perill que una forta pujada salarial per compensar la inflació provoqui els anomenats efectes de segona ronda. És a dir: com que la inflació està alta, els sous pugen al mateix nivell, però com que la població no nota la pèrdua de poder adquisitiu manté el ritme de despesa, i això provoca una nova pujada de preus. Els efectes de segona ronda poden provocar, per tant, l’entrada en una espiral inflacionista que s’allargui en el temps i de la qual costi sortir-ne. Els salaris, per ara, no sembla que puguin provocar aquesta segona ronda, ja que estan pujant molt menys que els preus. De fet, el govern espanyol ha pactat aquesta setmana un increment del sou dels funcionaris del 9,5%... però repartit en tres anys. L’any vinent, per exemple, els salaris pujaran fins a un 3,5%.

La pujada de les pensions en un 8,5% podria contribuir als efectes de segona ronda? Joan Ramon Rovira sosté que tècnicament els efectes de segona ronda només els poden provocar els salaris, però que de forma indirecta aquest increment dels ingressos dels jubilats sí que pot propiciar que als preus els costi més baixar.