Suez, metàfora de la globalització excessiva

LondresEl món ha rebut una altra advertència sobre els perills de la seva gran dependència de les cadenes de subministrament globals. Quan un vaixell va quedar encallat al canal de Suez i va deixar bloquejat el trànsit en les dues direccions, el comerç internacional es va enfrontar a un embús monumental de conseqüències potencialment greus.

L’embarcació accidentada no és un vaixell qualsevol. L’Ever Given és un dels portacontenidors més grans del món. I el canal de Suez tampoc no és un lloc qualsevol. És un canal vital que uneix les fàbriques d’Àsia amb els clients d’Europa, i també és un corredor important per al petroli. El fet que un contratemps pogués sembrar un nou caos des de Los Angeles fins a Rotterdam o Xangai va posar de manifest fins a quin punt el comerç modern arriba a girar al voltant de cadenes de subministrament veritablement globals.

En les últimes dècades, els experts en gestió i les empreses de consultoria han defensat l’anomenada fabricació just-in-time per limitar els costos i fer augmentar els beneficis. En lloc de malgastar diners acumulant productes en magatzems, les empreses poden rebre els productes o les peces que necessiten just quan les necessiten.

Això ha suposat una revolució per a grans sectors com l’automoció, el comerç o els productes farmacèutics. També ha estat una gran notícia per als directius de les empreses i per als accionistes: els diners que no es gasten omplint els magatzems de peces innecessàries es poden destinar, almenys en part, a retribuir els accionistes amb dividends. Però, com ja se sap, abusar d’una cosa bona pot acabar sent perillós.

La dependència excessiva de la fabricació just-in-time ajuda a explicar com el personal mèdic, des d’Indiana fins a Itàlia, es va trobar atenent els pacients de covid-19 sense l’equip de protecció adequat durant la primera onada de la pandèmia.

Els sistemes de salut van assumir que podien dependre de la indústria mundial del transport marítim per tenir el que necessitaven en temps real. Un error de càlcul mortal.

La mateixa dependència explica per què Amazon no va proporcionar inventaris adequats de mascaretes i guants als treballadors dels seus magatzems als Estats Units durant els primers mesos de la pandèmia.

“Hem fet comandes de compra de milions de mascaretes que volem donar als nostres empleats i contractistes que no poden treballar des de casa, però molt poques d’aquests comandes han estat ateses”, va declarar el fundador d’Amazon, Jeff Bezos, en una carta a tots els seus empleats el març de l’any passat.

Alguns experts fa anys que adverteixen que els interessos dels accionistes a curt termini han eclipsat la gestió prudent i han incentivat que les empreses estalviïn diners en l’emmagatzematge de mercaderies.

“A mesura que ens tornem més interdependents, estem més subjectes a les fragilitats que sorgeixen, que sempre són imprevisibles -diu Ian Goldin, professor de globalització a la Universitat d’Oxford-. Ningú podia predir que un vaixell s’encallaria enmig d’un canal, igual que ningú va predir d’on vindria la pandèmia. Igual que no podem predir el pròxim ciberatac, o la pròxima crisi financera, però sabem que passarà”.

L’apogeu del contenidor

Des de la seva implantació en la dècada de 1950, el contenidor marítim ha revolucionat el comerç mundial. Com que té una mida estàndard, es pot col·locar ràpidament en ferrocarrils i camions, i ha reduït dràsticament el temps per traslladar les mercaderies d’un lloc a un altre.

Aquests avenços en el comerç han donat lloc a formes d’especialització sofisticades i molt eficients, amb fàbriques d’automòbils al nord d’Anglaterra que fan servir peces procedents de tot Europa i Àsia. L’auge dels vaixells contenidors ha ampliat la disponibilitat dels béns de consum i n’ha reduït els preus.

Però aquests avenços han generat vulnerabilitats, i l’obstrucció de Suez -un lloc de pas per a aproximadament un 10% del comerç mundial- ha intensificat les tensions en la indústria naviliera, que s’ha vist aclaparada per la pandèmia.

Amb els confinaments del covid, els nord-americans han demanat grans quantitats de productes a Àsia: bicicletes estàtiques per compensar el tancament dels gimnasos; impressores i monitors per convertir els dormitoris en oficines; productes de rebosteria i joguines per entretenir els nens tancats a casa...

Els comerços de Nord-amèrica han reomplert frenèticament els seus magatzems, fet que ha posat a prova les companyies navilieres. El bloqueig del canal de Suez no ha fet més que posar encara més entrebancs a aquest delicat equilibri.Copyright The New York Times