Les mares solteres (i funcionàries) tenen dret a sumar els permisos de paternitat i maternitat
El Suprem resol que el fill d'una treballadora pública ha de poder estar acompanyat 26 setmanes independentment del model familiar
BarcelonaFa uns dos anys una sentència va reconèixer per primera vegada a Catalunya el dret d'una mare soltera a allargar el permís de maternitat i sumar-hi el temps que hauria correspost a l'altre progenitor. La sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals del 2022 se sumava així a la resolució pionera que havia dictat abans el TSJ del País Basc, i que se centrava en el bé del menor. Altres tribunals arreu de l'Estat, però, han resolt just el contrari en moltes altres ocasions. Va ser així en el cas d'una professora de Valladolid que va fer arribar la controvèrsia fins al Tribunal Suprem, l'únic que pot establir jurisprudència i unificar el criteri. A partir del recurs d'aquesta funcionària, el Suprem ha reconegut per primera vegada el dret de les famílies monoparentals a fer arribar fins a les 26 setmanes el permís de maternitat. Amb un matís: només ho fa en el cas d'una treballadora pública.
Anteriorment, la sala social del Suprem havia dictaminat el contrari del que ara diu la sala contenciosa administrativa. El març del 2023 el mateix tribunal tombava la sentència del Tribunal Superior del País Basc que reconeixia el dret a sumar els dos permisos en el cas de les famílies monoparentals. Una sentència que va repercutir directament en molts casos arreu de l'Estat, tal com explicava l'ARA el maig de l'any passat. "Encara és més discriminatori que només apliqui per a segons quins fills de famílies monoparentals", valora a l'ARA l'advocada especialista en dret de família Sílvia Colom, que ha portat als tribunals diversos casos de mares solteres en aquesta mateixa situació. Encara que considera "molt important" aquesta resolució, critica que no té lògica tractar de manera diferent el permís de maternitat d'una funcionària del d'una assalariada.
Aquests permisos, apunta la nova sentència coneguda aquest divendres, tenen com a principal raó de ser l'interès i el benestar dels infants. Per això, en la seva última resolució sobre el tema el Suprem argumenta que "el que està en joc és la igualtat entre els menors acabats de néixer", i considera que cal evitar "qualsevol forma de discriminació per raó de naixement, i per qualsevol altra condició o circumstància personal o social, segons hagi nascut en un tipus de família o un altre". D'aquesta manera, els magistrats consideren que l'infant nascut en una família monoparental ha de poder estar acompanyat i cuidat durant el mateix temps que si hagués nascut en una família biparental.
Malgrat que aquesta decisió se centra en el cas d'una empleada pública, Colom recorda que encara queda una altra esperança per a les mares solteres assalariades: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha interposat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional a l'espera que aquest reconegui la inconstitucionalitat de negar-los aquest permís doble. De moment ja s'ha admès a tràmit. Mentrestant, l'advocada explica que s'han paralitzat tots els casos pendents fins que no quedi clar el criteri. En el cas de les treballadores públiques, Colom augura que l'aplicació d'aquesta última sentència del Suprem serà immediata.
Fins ara el permís de maternitat de les mares solteres continuava sota criteri de cada tribunal; la llei sí que recull, en canvi, què passa amb el permís de paternitat d'un home vidu. De fet, és l'únic supòsit de família monoparental que la llei regula expressament en relació amb els permisos de maternitat o paternitat, i en aquest cas sí que permet sumar-los tots dos. Aquest antecedent també ha estat un dels arguments dels jutges, que rebutgen que hi hagi discriminació segons el tipus de família. La sentència, de la qual és ponent la magistrada Pilar Teso, explica que “el tipus de família no pot, per tant, determinar la diferència de tracte, de manera que el nascut en una família monoparental gaudirà de la cura, l'atenció i la protecció familiar per un temps molt inferior, 16 setmanes, del que tindria si hagués nascut en una família biparental, 26 setmanes”.
Controvèrsia judicial
En aquesta nova sentència, la sala estima el recurs d'una professora a qui la direcció provincial d'Educació de Valladolid va rebutjar la sol·licitud per ampliar el permís de maternitat de 16 a 24 setmanes perquè es tracta d'una família monoparental. Un tribunal contenciós administratiu va donar la raó a la mare en entendre que aplicar la normativa vigent a un únic model de família biparental era clarament discriminatori. Per part seva, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va anul·lar la sentència d'instància i va confirmar la resolució administrativa.
El tribunal aborda aquest cas a causa de la controvèrsia que hi ha en aquesta matèria i per la disparitat de criteris sobre una mateixa qüestió que hi ha a les sales i als diferents tribunals superiors de la justícia espanyola. Per això interpreta l'article 49 del text refós de la llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TRLEBEP), que regula els permisos de naixement per a la mare biològica i l'altre progenitor. Aquest article concedeix un permís de 16 setmanes de durada per a ella –i 6 setmanes obligatòries per a tots dos progenitors immediatament després del part.
