Les mares solteres tenen dret a sumar els permisos de paternitat i maternitat, aclareix el Suprem
El tribunal resol que el nadó ha de poder estar acompanyat 26 setmanes independentment del tipus de família en la qual neixi
BarcelonaJa fa uns dos anys una sentència va reconèixer per primera vegada a Catalunya el dret d'una mare soltera a allargar el permís de maternitat i sumar-hi el temps que hauria correspost a l'altre progenitor. La sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals del 2022 se sumava així a la resolució pionera que havia dictat abans el TSJ del País Basc centrant-se en el bé del menor. Altres tribunals arreu de l'Estat, però, han resolt just el contrari en moltes altres ocasions. Va ser així en el cas d'una professora de Valladolid, que va fer arribar la controvèrsia fins al Tribunal Suprem, l'únic que pot establir jurisprudència i unificar el criteri. A partir del recurs d'aquesta docent, el Suprem ha reconegut per primera vegada el dret de les famílies monoparentals a fer arribar a les 26 setmanes el permís de maternitat.
Tot i això, anteriorment el Suprem havia dictaminat el contrari. El març del 2023 el mateix Suprem tombava la sentència del Tribunal Superior del País Basc que reconeixia el dret a sumar els dos permisos en el cas de famílies monoparentals. Una sentència del Suprem que va repercutir directament en molts casos arreu de l'Estat, tal com explicava l'ARA el maig de l'any passat.
Aquests permisos, apunta la nova sentència coneguda aquest divendres, tenen com a principal raó de ser l'interès i el benestar dels infants. Per això, el Suprem argumenta que "el que està en joc és la igualtat entre els menors acabats de néixer", i considera que cal evitar "qualsevol forma de discriminació per raó de naixement, i per qualsevol altra condició o circumstància personal o social, segons hagi nascut en un tipus de família o un altre". D'aquesta manera, els magistrats consideren que l'infant nascut en una família monoparental ha de poder estar acompanyat i cuidat durant el mateix temps que si hagués nascut en una família biparental.
Mentre que fins ara el permís de maternitat de les mares solteres continuava sota criteri de cada tribunal, la llei sí que recull, en canvi, què passa amb el permís de paternitat d'un home vidu. De fet, és l'únic supòsit de família monoparental que la llei regula expressament en relació amb els permisos de maternitat o paternitat, i en aquest cas sí que permet sumar-los tots dos. Aquest antecedent també ha estat un dels arguments en la sentència, en què els jutges estableixen que s'ha de resoldre de manera que no hi hagi discriminació segons el tipus de família.
En aquesta nova sentència, la sala estima el recurs d'una professora a qui la direcció provincial d'Educació de Valladolid va rebutjar la sol·licitud per ampliar el permís de maternitat de 16 a 24 setmanes perquè es tracta d'una família monoparental. Un jutjat contenciós administratiu va donar la raó a la mare en entendre que aplicar la normativa vigent a un únic model de família biparental era clarament discriminatori. Per part seva, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va anul·lar la sentència d'instància i va confirmar la resolució administrativa.
El tribunal aborda aquest cas a causa de la controvèrsia que existeix en aquesta matèria i per la disparitat de criteris sobre una mateixa qüestió que hi ha a les sales i als diferents tribunals superiors de la justícia espanyola. Per això interpreta l'article 49 del Text Refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TRLEBEP), que regula els permisos de naixement per a la mare biològica i l'altre progenitor. Aquest article concedeix un permís de 16 setmanes de durada per a ella (6 setmanes obligatòries per a tots dos progenitors immediatament després del part).
Tracte discriminatori
La sentència, de la qual és ponent la magistrada Pilar Teso, explica que “el tipus de família no pot, per tant, determinar la diferència de tracte, de manera que el nascut en una família monoparental gaudirà de la cura, l'atenció i la protecció familiar (que estableix l'article 68 del Codi Civil) per un temps molt inferior, 16 setmanes, del que tindria si hagués nascut en una família biparental, 26 setmanes”.
Per a la sala, es tracta d'“una discriminació entre menors que es qualifica pel perjudici indubtable que pateixen els qui es veuen privats primerencament de les cures que dispensen amb la seva presència constant algun dels seus progenitors. No cal dir que la diferència temporal en el nombre de setmanes no és fútil quan es tracta de protecció i atenció en aquesta edat tan primerenca”.
D'altra banda, el tribunal subratlla que no s'endevina “cap circumstància que proporcioni una justificació raonable per explicar la diferència d'efectes jurídics entre les dues situacions jurídiques equiparables, entre menors nounats en funció del tipus de família, monoparental o biparental, als efectes de l'article 49 de tanta cita". Encara més, destaca que no són entenedores "les raons per les quals uns menors nadons puguin rebre durant més temps l'atenció i la cura d'algun dels seus progenitors, empleats públics i d'altres no". "Tots han de rebre la cura i l'atenció a què fa referència l'article 68 del Codi Civil, en la mateixa mesura, sense que la interpretació de la llei ens pugui conduir a conclusions que lesionin la igualtat” rebla.
