El Suprem multa amb 3 milions el BBVA per amagar 224 milions a Jersey i Liechtenstein

MadridEl BBVA haurà de pagar les dues sancions que el ministeri d'Economia li va imposar el 2008 per amagar en territoris 'offshore' -Jersey i Liechtenstein- 224,4 milions d'euros entre 1996 i 2000. La sala contenciosa administrativa del Suprem ha rebutjat els arguments del banc i ha establert que aquesta evasió pot ser castigada dues vegades pels expedients oberts per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i pel Banc d'Espanya. En total, la suma a abonar és de 3 milions d'euros.

La multa proposada per la CNMV i confirmada pel govern espanyol va ser de 2 milions. El motiu va ser l'enviament a aquest supervisor de dades inexactes, no veraces i amb omissió d'aspectes rellevants en els comptes anuals i les informacions trimestrals sobre la situació financera i comptable del banc basc.

Els grans bancs europeus guanyen 1 de cada 4 euros en paradisos fiscalsAl mateix temps, el Banc d'Espanya va proposar una sanció d'1 milió d'euros més per l'"incompliment de les normes vigents sobre comptabilització d'operacions i sobre formulació de balanços, comptes de pèrdues i guanys i estats financers de comunicació obligada" a aquest organisme regulador.

Les dues multes ja van ser confirmades el 2014 per la sala contenciosa de l'Audiència Nacional, però el BBVA va recórrer les dues sentències invocant el principi de 'non bis in idem', que impedeix imposar diverses sancions a una única conducta. El banc argumentava que l'omissió comptable no podia ser castigada alhora pel Banc d'Espanya i per la CNMV, perquè si fos així s'estaria vulnerant el dret fonamental del denunciat a un procés amb totes les garanties.

No obstant això, el Suprem nega aquest al·legat en argumentar que les dues sancions protegeixen béns jurídics diferents. En el cas de la sanció derivada de l'expedient de la CNMV, la manca d'informació veraç en les declaracions a l'organisme atenta, segons els magistrats, contra "la correcta formació dels preus de mercat" i la protecció dels inversors, ja que es tracta d'una empresa cotitzada.

Amb la multa proposada pel Banc d'Espanya, el que es tracta de protegir és el mateix sistema bancari i els clients de l'entitat financera, ja que l'obligació d'enviar informació veraç al regulador busca, segons els magistrats, conèixer l'evolució financera del banc i les operacions que incrementin els riscos d'insolvència o falta de liquiditat que podrien generar perjudicis per als dipositants.

"Els béns jurídics protegits en cada norma aplicada són diferents i no presenten el mateix fonament en una sanció i en l'altra, amb la qual cosa es pot concloure que és conforme a dret apreciar l'existència de dues infraccions i, per tant, la seva sanció diferenciada", escriuen els magistrats.

Com en els processos seguits a l'Audiència Nacional, el BBVA va al·legar també que l'ocultació d'aquests fons va ser efectuada pel Banc Bilbao Biscaia (BBV) abans de la seva fusió amb Argentaria l'any 2000, i que van ser els nous administradors del banc fusionat els que van denunciar els fets.

El Suprem rebutja en la sentència l'argument i afirma que "l'entitat resultant", és a dir, el BBVA, "constitueix la mateixa unitat econòmica i empresarial que abans de l'adquisició" [d'Argentaria], però admet que això sigui apreciat com a atenuant de la sanció, tal com ja van establir les sentències objecte de recurs a l'alt tribunal.